ESCENA DE PERSONAS EN LA PLAYA PASEANDO

AL MEU FILL LI HAN DIAGNOSTICAT TDAH. QUÈ PUC FER PER A AJUDAR-LI?

Al meu fill de 7 anys li han diagnosticat amb un Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat. Era d'esperar que en el col·le ens donaren un toc pels seus resultats acadèmics i estem desesperats perquè el nivell cada vegada és major i el nostre fill cada vegada pareix distanciar-se més dels altres companys. Créiem que des del centre escolar sabrien portar-ho i adaptar-li les tasques, però és cert que necessita atenció més especialitzada que li ajude a manejar millor la seua forma de parlar, de llegir i de comprendre les coses i així millorar en les seues relacions i en els estudis. De quina manera es planteja una intervenció com la que necessita el nostre fill i amb quina freqüència s'aconsella que acudisca? Amb lo mogut i despistat que és, com ajudar-lo també a casa perquè ens escolte, comprenga, i es recorde del que li diem?

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que es presenta amb prou freqüència en la infància (6,7% de la població infantil a Espanya) (1).

Respecte a les causes del trastorn hi ha evidències d'un problema químic a nivell cerebral. S'ha demostrat un baix nivell de les substàncies químiques que permeten la transmissió de la informació d'una neurona a una altra (neurotransmissors).

Com vosté haurà pogut observar en la conducta del seu fill en el dia a dia, el TDAH es manifesta per la dificultat a mantindre l'atenció en les activitats, per l'excés de moviment i per la falta de control dels impulsos. A més d'estos símptomes específics del trastorn, el TDAH sol anar associat amb altres problemes com a trastorns de l'aprenentatge, del llenguatge, de conducta, socioemocionals, etc.

Es tracta, per tant, d'un problema complex que requerix un tractament multimodal; és a dir, intervenció de diferents especialistes depenent de les característiques individuals de cada cas.

El tractament multimodal ha de contemplar:

1. Tractament farmacològic.

2. Tractament psicopedagògic.

3. Tractament logopèdic. En el cas del seu fill, ja que vosté referix que presenta problemes de llenguatge i dificultats en la lectura, una part essencial del tractament serà la intervenció logopèdica tant del llenguatge oral com escrit.

4. Tractament cognitiu-conductual. Este tractament se centrarà en la millora dels processos cognitius com: atenció, memòria de treball, control d'impulsos, etc.

5. Psicoeducació: suport i orientació a pares i professors.

El tractament de TDAH és llarg en el temps i va canviant segons l'evolució del xiquet. El tractament logopèdic que li aconselle per al seu fill haurà de constar d'un mínim de 2 sessions setmanals.

Respecte a com ajudar-li a casa, li suggerisc que pose en pràctica les recomanacions següents:

-No li parle a distància, faça-ho cara a cara i procure que li mire a la cara.

-Cuando vullga que faça quelcom, done-li les ordes d'una en una. Després, demane-li que repetisca en veu alta el que ha de fer.

-Para que aprenga i recorde les seues rutines descriga la seua seqüència en passos simples i acompanye cada un amb una imatge.

Finalment, no oblide mai que la conducta del seu fill no es deu a la desobediència sinó que és la conseqüència del TDAH. Amb la seua comprensió i el seu suport i el tractament especialitzat el seu fill anirà superant les seues dificultats.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Manuela Torres Díez. Logopeda, col·legiada núm. 46046. Fonos Salud Elche (Alicante)

 

Pot trobar més informació tècnica sobre este tema en els llibres següents:

 Artigas-Pallarés, J. y Narbona J. (2011). Trastornos del Neurodesarrollo. Barcelona: Viguera.

 Barkley, A.R. (2002). Niños hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales. Barce­lona: Paidós.

 Garrido-Landívar, E. (2010). Trastorno por déficit de atención e hiperactividad. Manual de protocolos clínicos para el diagnóstico y seguimiento del TDAH. Madrid: Cepe.

 

Referències en el text:

  1. Catalá-López F, Periró S, Ridao M et al. Prevalence of attention déficit hyperactivity disorder among children and adolescnets in Spain: a systematic review and meta-analysis of epidemiological studies. BMC Psychiatry. 2012;12:168.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *