Archivos de la categoría Isabelle Monfort Juárez

SI TÉ UN TEA… COM FEM PERQUÈ UTILITZE EL QUE APRÉN EN QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA?

Al meu nebot xicotet el logopeda li ha ensenyat a dir certes frases en determinades circumstàncies però únicament els diu en eixos moments. Té un Trastorn Autista i als meus cunyats els han dit que és el normal. El xiquet només parla en sa casa però quan ho veiem en el parc no diu cap i pareix que en el col·le tampoc. És pot fer quelcom perquè el que aprén puga usar-ho en qualsevol circumstància?

Les dificultats dels xiquets amb Trastorns de l'Espectre de l'Autisme tenen a veure amb l'ÚS del llenguatge més que amb la forma. Es tracta de dificultats per a comunicar, és a dir, per a utilitzar el llenguatge per a distintes funcions i en diferents contextos.

La intervenció pot facilitar l'aparició del llenguatge però el seu desenvolupament és atípic i per això ens podem trobar amb xiquets amb un cert nivell de llenguatge expressiu però l'ús del qual es limita a funcions bàsiques com demanar o manar. La frase "no vull" per exemple, apresa per a rebutjar anar-se'n al llit, pot estar associada únicament a eixa situació però sense que hi haja una comprensió real de la seua intenció i significat. Per això el xiquet només la utilitzarà en eixe context. En el desenvolupament típic la intenció és prèvia al llenguatge i la comprensió també és anterior a l'expressió. En xiquets amb TEA tenim a vegades que anar per un camí diferent: primer l'expressió i després la comprensió i la comunicació espontànea.

El fet de que el seu nebot només parle en determinats contextos ha de veure justament amb la forma "atípica" en la que es desenvolupa el llenguatge en xiquets on la dificultat primària és pragmàtica.

La intervenció logopèdica en xiquets amb TEA requerix la coordinació i implicació de tots els professionals i de la família ja que haurem de treballar, per a un mateix contingut, els distints contextos en què pot aparéixer. Seguint amb l'exemple de "no vull": haurem d'associar-ho a moltes situacions diferents i entrenar-lo en context distints si volem que el xiquet accedisca a la comprensió i a la seua generalització. L'experiència clínica ens mostra que, amb una massa crítica d'entrenament en distints contextos, alguns xiquets amb TEA sí que generalitzen els aprenentatges. Per a això és necessària una intervenció molt intensiva i amb la implicació de tot el seu entorn.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Isabelle Monfort Juárez. Licenciada en Psicología. Centro Entender y Hablar y Colegio Tres Olivos. Madrid

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Monfort, I (2009).Comunicación y lenguaje: bidireccionalidad en la intervención en niños con trastorno de espectro autista. Rev neurolo 48 (supl2):S53-6

Monfort .M. , Juarez, A., Monfort, I. (2004)Niños con Trastornos Pragmáticos del Lenguaje y de la Comunicación. Enthaediciones: Madrid.

Cornago, A., Navarro, M. Collado, F. (2012) Manual de teoría de la mente para niños. Psylicom Ediciones.

SI TIENE UN TEA… ¿CÓMO HACEMOS PARA QUE UTILICE LO QUE APRENDE EN CUALQUIER CIRCUNSTANCIA?

A mi sobrino pequeño el logopeda le ha enseñado a decir ciertas frases en determinadas circunstancias pero únicamente las dice en esos momentos. Tiene un Trastorno Autista y a mis cuñados les han dicho que es lo normal. El niño solo habla en su casa pero cuando lo vemos en el parque no dice nada y parece que en el cole tampoco. ¿Se puede hacer algo para que lo que aprende pueda usarlo en cualquier circunstancia?

Las dificultades de los niños con Trastornos del Espectro del Autismo tienen  que ver con el USO del lenguaje más que con la forma. Se trata de dificultades para comunicar, es decir,  para utilizar el lenguaje para distintas funciones y en diferentes contextos. 

La intervención puede facilitar la aparición del lenguaje pero su desarrollo es  atípico y por eso nos podemos encontrar con niños con cierto nivel de lenguaje expresivo pero cuyo uso se limita a funciones básicas como pedir o mandar. La frase “no quiero”  por ejemplo, aprendida para rechazar irse a la cama, puede estar asociada únicamente a esa situación pero sin que haya una comprensión real de su intención y significado. Por eso el niño solamente la va a utilizar en ese contexto.  En el desarrollo típico la intención es previa al lenguaje y la comprensión también es anterior a la expresión. En niños con TEA tenemos a veces que ir por un camino diferente: primero la expresión y después la comprensión y la comunicación espontánea.

El hecho de que su sobrino solamente hable en determinados contextos tiene que ver justamente con la forma “atípica” en la que se desarrolla el lenguaje  en niños cuya dificultad primaria es pragmática.

La intervención logopédica en niños con TEA requiere  la coordinación e implicación de todos los  profesionales y de la familia puesto que tendremos que trabajar, para un mismo contenido, los distintos contextos en los que puede aparecer. Siguiendo con el ejemplo de “no quiero”: tendremos que asociarlo a muchas situaciones diferentes y entrenarlo en contexto distintos si queremos que el niño acceda a la comprensión y a su generalización.

La experiencia clínica nos muestra que, con una masa crítica de entrenamiento en distintos contextos, algunos niños con TEA sí generalizan los aprendizajes. Para ello es necesaria una intervención muy intensiva y con la implicación de todo su entorno.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

Isabelle Monfort Juárez. Licenciada en Psicología. Centro Entender y Hablar y Colegio Tres Olivos. Madrid

 

Puede encontrar más información técnica sobre esto en los siguientes libros:

Monfort, I (2009).Comunicación y lenguaje: bidireccionalidad en la intervención en niños con trastorno de espectro autista. Rev neurolo 48 (supl2):S53-6

Monfort .M. , Juarez, A., Monfort, I. (2004)Niños con Trastornos Pragmáticos del Lenguaje y de la Comunicación. Enthaediciones: Madrid.

Cornago, A., Navarro, M. Collado, F. (2012) Manual de teoría de la mente para niños. Psylicom Ediciones.