banda de música tocando

COM QUANTIFICAR DE FORMA OBJECTIVA LA DENSITAT DELS PURÉS EN DISFÀGIA?

Treballe en un Centre d'Atenció a la Dependència, quan treballem amb persones amb disfàgia ens trobem amb la dificultat de poder quantificar la densitat dels purés que ixen de cuina. Coneixeu algun aparell, unitat de mesura... que quantifique de forma objectiva la densitat dels purés? El centre és d'atenció 24h. i 365 dies pel que hi ha molt personal que passa per cuina i és molt complicat unificar el criteri pel que fa a la densitat. Moltes gràcies pel vostre temps.

Una salutació

Molt s'ha avançat en la lluita contra la disfàgia en els últims anys. Aquests avanços no sols han tingut com a meta la implementació de programes terapèutics més eficaços, sinó que, també, s'ha atés a l'adequat maneig dels aliments i l'adaptació dels mateixos per a facilitar i assegurar la ingesta de la persona que patix disfàgia.

En la lluita contra la disfàgia hi ha la necessitat que tots parlem el mateix idioma. Des del que avalua la capacitat de deglutir d'una persona fins al que està present en el moment d'oferir l'aliment a la persona que pateix disfàgia. Tots i cada unes de les anelles d'eixa cadena executora han de manejar uns mateixos criteris perquè les pautes d'actuació siguen realment eficaços.

La International Dysphagia Diet Standardisation Initiative (IDDSI), fundada en 2013, ha editat un document (1) molt interessant a data de 4 de Març de 2017. Darrere del dit document es troben 3 llargs anys de treball on esta organització ha elaborat un marc de maneig de la disfàgia basat en 8 nivells (0-7), de líquids a sòlids, a fi d'estandarditzar un llenguatge comú entre tots els professionals. 

Els líquids queden compresos entre els nivells 0-3, partint des del líquid fi fins consistències més espesses i aconseguint un puré més consistent en un nivell 4. Els sòlids queden compresos entre els nivells 5-7, partint d'un nivell d'alimentació basat en aliment triturat o picat i sucós fins a una dieta normal.

Com es pot deduir, es tracta d'una ferramenta que facilita la instauració de diferents tipus de nivells de dieta depenent de la mecànica deglutòria de la persona. No obstant això, en este punt m'agradaria afegir que l'anàlisi de la mecànica deglutòria de la persona per part d'un professional de la deglució com és el logopeda permetrà individualitzar cada nivell de dieta, permetent o restringint aliments de manera específica segons les característiques mecàniques, geomètriques o de superfície del mateix.

La individualització d'este procés en cada cas permetrà a l'individu obtindre major nivell de participació en la seua vida diària i aconseguir el màxim nivell de satisfacció en l'exercici de l'acte de menjar y/o beure.

De manera tradicional s'ha parlat de les diferents consistències dels líquids a través d'uns termes comuns a tots els professionals que podien diferir quant al resultat segons el professional que preparara el líquid. Al nostre país, per exemple, utilitzen nomenclatures com ara nèctar, mel o púding, segons el nivell de viscositat mesurat per cP (centiPoise) (2).

Al llarg de la meua pràctica professional he vist dificultats per a aconseguir una mateixa consistència tipus nèctar, per exemple, independentment del professional que preparava el líquid. Això és un problema quan es du a terme una valoració de la mecànica deglutòria i observem que s'ha de respectar una consistència específica per existir un important risc d'aspiració davant de la ingesta de líquids en una consistència diferent de la recomanada.

La IDDSI proposa el Test Flow per a facilitar que eixes consistències no diferisquen depenent de qui les prepare. Es tracta d'un Test de fluids enormement senzill i ràpid que ens permet saber a quina consistència ens referim, atenent als nivells 0-3.

Per a realitzar el Test Flow necessitem una xeringa hipodèrmica de 10 ml. (s'ha de tindre en compte que no totes les xeringues són semblants quant a grandària així que la IDDSI recomana un tipus de xeringa la mesura del qual és de 61,5 mm tipus BD ja que els resultats quant a consistències poden diferir). També necessitarem un cronòmetre. Quan tinguem el líquid preparat ho introduirem en la xeringa, prèviament havent-hi llevant l'èmbol, i taparem amb el nostre dit l'embocadura. El Test dura 10 segons. Eixe és el temps en què alliberarem l'embocadura de la xeringa perquè isca el líquid. Passats els 10 segons tornarem a taponar l'embocadura. Depenent de la mesura de líquid que haja quedat dins de la xeringa podrem parlar d'un nivell de consistència o un altre.

A través de Fork Drip Test podem calibrar els nivells 3-4 referits al que coneixem com a puré. Per a això s'utilitzarà una forqueta. Depenent de la capacitat del puré per a escapar de les ranures de la forqueta per efecte de la gravetat podrem parlar d'un nivell 3 (puré menys consistent que s'escapa per les ranures) o 4 (puré més consistent que aguanta en les ranures de la forqueta sense escapar).

El nivell 5 estandarditza un tipus de dieta basada en aliment sòlid triturat i sucós per mitjà del Test d'Inclinació de la cullera (Spoon Tilt Test), on s'observa que a l'inclinar la cullera la birla cau de manera compacta sense esquerdar-se, i assegurar-se que la mesura dels trossos d'aliments es corresponen amb la mateixa mesura que l'espai que sorgix entre les dents de la forqueta.

El nivell 6 estandarditza un tipus de dieta basada en aliments servits en trossejat xicotet. L'aliment es trobarà en este nivell quan a l'exercir pressió, bé amb una forqueta, dit o una cullera observem que es dividix fàcilment en trossos més xicotets. La recomanació és utilitzar el Test de xafada de la forqueta (Fork Pressure Test), on veiem que a l'exercir una lleugera pressió obtenim uns trossos amb una mesura que es correspon amb l'espai que hi ha entre les dents de la forqueta, tal com se servia en el nivell anterior. En este nivell no es recomana proporcionar trossos d'aliment majors de 15mmx15mm.

S'entén per nivell 7 un tipus de nivell normal o regular.

Este document editat pot ser d'enorme interés per a centres i entitats hospitalàries de cara a estandarditzar dietes i que el traspàs d'informació d'uns professionals a altres es realitze en els mateixos termes. No obstant sempre ha d'haver-hi cabuda a nivells especials de dieta on es puga individualitzar situacions especials que el logopeda s'encarregarà de valorar de manera molt eficaç (3). El logopeda serà el professional encarregat d'unificar els criteris, posar d'acord als professionals que intervinguen en la cadena d'actuació contra la disfàgia i elaborar un protocol d'actuació (4).

 

 Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Jaime Paniagua Monreal. Logopeda Col 28/0314

Logopeda en Logocerebral: Logopèdia centrada en la persona i el seu entorn

 

Referències Bibliográfiques del text:

(1) IDDSI Framework Testing Methods (Marzo, 2017)

(2) Menú de textura modificada y su utilidad en pacientes con situaciones de riesgo nutricional. Daniel A. de Luis1, Rocío Aller y Olatz Izaola. Nutrición Hospitalaria versión On-line ISSN 1699-5198, Versión impresa ISSN 0212-1611. (Abril, 2014)

(3) Rehabilitación de los problemas de deglución en pacientes con daño cerebral sobrevenido. Glaucia del Burgo. Ed. EOS (2004)

(4)  Pon un logopeda en tu comedor (2). Jaime Paniagua Monreal (2016). Enllaç extern: https://logocerebral.wordpress.com/2016/05/02/pon-un-logopeda-en-el-comedor-2/

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>