NIÑO MIRANDO POR LA VENTANA

POTSER EL NOSTRE FILL TINGA UN TEA, AMB QUÈ EDAT PODRIEN DIAGNOSTICAR EL SEU TRASTORN?

El metge de capçalera ha derivat al nostre fill xicotet al psiquiatre infantil perquè no ens atén ni ens mira i es provoca ferides en les manetes mossegant-se quan se sent intranquil, quelcom que passa massa sovint. Ens ha dit que ha de ser avaluat per sospita d'un Trastorn de l'Espectre Autista, i volem saber quins aspectes poden avaluar-se sent tan xicotet, té 3 anys i dos mesos i no sabem si podria haver-se diagnosticat abans, si una atenció més primerenca podria haver evitat eixes conductes autolesives que li estan deixant marques molt evidents.

El metge de capçalera vos ha aconsellat bé i com a professional de la vostra confiança, juga un paper important en la identificació que el vostre fill puga necessitar servicis i suports. És convenient realitzar, com més prompte millor, una valoració del desenvolupament i proves específiques per a detectar si les dificultats que té són compatibles amb un retard o un trastorn del neurodesenvolupament. Hi ha uns signes d'alerta específics que servix els professionals per a poder detectar precoçment els dits trastorns i, en cas de sospita, poder-los derivar a equips específics de diagnòstic (neuròleg o psiquiatre infantil, psicòleg, logopeda, terapeuta ocupacional, etc) . El no atendre a la veu i no mirar, està dins dels signes d'alerta.

Hui en dia, encara no hi ha un biomarcador que per mitjà d'una anàlisi de sang es puga confirmar el TEA però això no impedix fer ús d'altres estratègies per a poder detectar i diagnosticar els xiquets amb TEA. Hi ha una prova de detecció precoç específica (qüestionari M-CHAT) a partir dels 18 mesos i ja hi ha proves d'observació estructurada com l'observació semi-estructurada ADOS-Toddler que ens pot mesurar el nivell de risc a tindre TEA, a partir dels 12 mesos.

Actualment es pot fer un diagnòstic vàlid i fiable quan els xiquets tenen 2 anys d'edat. El pronòstic, encara que variable, depén del tipus i precocitat del tractament (atenció primerenca per mitjà de la implementació de programes globals del desenvolupament basats en l'evidència científica, que fan insistència a afavorir el desenvolupament social i comunicatiu del xiquet).

El diagnòstic és un procés de caràcter deductiu, per mitjà del qual els professionals o especialistes, guiats pels seus coneixements i experiència clínica, i per mitjà de les categories universalment acceptades per la comunitat científica, classifiquen i identifiquen el comportament de l'individu, establint un pla d'intervenció apropiat a les característiques de la persona. L'objectiu és identificar i observar les dificultats del desenvolupament social, comunicatiu i els patrons de conducta repetitius i estereotipats. Es fa ús de proves que l'evidència científica confirma que són ferramentes vàlides com: l'entrevista semi-estructurada ADIR que permet l'arreplega sistemàtica d'informació sobre el desenvolupament social i comunicatiu així com patrons de conducta que no s'observen en el desenvolupament normal.

A més la dita entrevista es complementa amb l'observació semiestructurada (ADOS) per a dur a terme una observació directa del desenvolupament i de la qualitat sociocomunicativa i de patrons de conductes repetitius i estereotipats. Ambdós proves que són específiques per al diagnòstic de TEA, haurien de complementar-se amb una Escala de Desenvolupament (Bayley, Battelle, Merryll Palmer,...) per a conéixer el perfil de desenvolupament de les diferents àrees (autonomia, socialització, comunicació, motora i cognitiva) , així com acompanyar-lo amb els cridats especificadores (valorar el perfil de llenguatge i d'intel·ligència, així com proves complementàries que el metge (neuròleg, pediatra,...) considere oportú.

Pel que es referix a mossegar-se els dits de la mà, és una estratègia d'autoregulació emocional quan està frustrat o ansiós. La dita conducta és comú en xiquets amb baixes competències comunicatives. Normalment els dits problemes s'aborden afavorint el desenvolupament comunicatiu, amb ajudes de Sistemes Augmentatius de Comunicació (si és necessari) acompanyat d'un Programa de Suport Conductual Positiu. Esta conducta s'evidencia sobretot en xiquets amb síndrome X-Fragil, per la qual cosa el metge segurament, en el vostre cas, complementarà la valoració específica de diagnòstic amb proves genètiques.

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dña. Berta Salvadó Salvadó, neuropsicóloga infantil; logopeda col·legiada núm. 08-1250 especialista en el Trastorn de l'Espectre Autista

-----------------

Bibliografia:

Arnaiz J., Zamora H., (2012). Detección y evaluación diagnóstica en TEA. In F. Martínez Martín (Ed.). Todo sobre el autismo (pp. 91-132). Tarragona: Publicaciones Altaria.

Canal, R (2012). El diagnóstico temprano de niños con autismo y el impacto en la calidad de vida de las familias. In F. M.A. Verdugo (Ed).Aplicaciones del paradigma de calidad de vida a la intervención con persona con discapacidad desde una perspectiva integral (pp. 27-54). Salamanca: Publicaciones INICO

Lord, C., & Corsello, C. (2005). Diagnostic Instruments in Autism Spectrum disorders. In F.R. Volkmar, R. Paul, A. Klin, & D. Cohen (Eds), Handbook of autism and pearsive developmental disorders (pp. 730-771). Hoboken, NJ: Wiley

Palomo, R (2013). Pruebas de evaluación de síntomas de los trastornos del espectro de autismo. In F. Alcantud Marín (Ed.),Trastornos del espectro autista: detección, diagnóstico e intervención temprana (pp. 163-181). Madrid: Ediciones Pirámide.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>