niña sonriendo

NO SÉ COM PARLAR AL MEU FILL QUE NO PARLA

El meu fill té un trastorn específic del llenguatge (TEL) comprensiu i expressiu de màxima severitat. Té quatre anys, dubtem de que comprenga el que sent i no pronuncia quasi cap paraula. Tot el món em diu que he de parlar-li però jo no sé com fer-ho. Cada dia pase amb ell 45 minuts en el cotxe; jo intente donar-li conversació però és impossible, perquè el meu fill no em respon. Tots em diuen que he d'estimular el seu llenguatge però no entenc com parlar amb un xiquet que no respon.

La recomanació que t'han fet és encertada, una bona comunicació dels pares amb els seus fills és molt important per al seu desenvolupament lingüístic.

Les investigacions sobre este tema deixen clar que la receptivitat és fonamental [1]. És possible que el teu fill estiga motivat per participar en la conversació, el repte és identificar com participa, reconeixent el seu mode de comunicar-se, encara que no siga per mitjà de parla, sinó amb gestos o sons breus, amb els que pot omplir el seu torn en la conversació.

Per exemple, quan algú ens pregunta si sabem quelcom i ens encollim de muscles, comuniquem sense paraules. També comuniquem quan diem "mmm", si ens agrada una menjar, o quan un xiquet fa "brrr" per a indicar el soroll d'un cotxe mentres juga. Integrar estes formes d'intercanvi en la conversació augmentaria la seua iniciativa i comprensió de la situació i no necessàriament retarda l'aprenentatge.

A més, també és important aprofitar al màxim el lloc. En l'actualitat hi ha enfocaments d'estimulació del llenguatge i altres aprenentatges que se centren en els contextos quotidians reals en els que el xiquet es comunica [2,3].

És molt positiu que hages vist en el moment del cotxe un d'estos llocs per a aprofitar. Durant el viatge amb cotxe, per a millorar la seua comprensió, pots recolzar-te en objectes reals, imatges o gestos (p.ej. ensenyar-li les claus del cotxe abans de pujar, una foto del vostre destí i que diga el nom) que il·lustren el que està ocorrent i que, repetint-los cada dia, tornen la situació més predicible per a ell. Les rutines són la base de l'aprenentatge en edats primerenques [4].

A l'estar conduint, i no poder fer gestos o jugar directament amb ell, pots cantar cançons o usar onomatopeies, retafiles o paraules clau relacionades amb el recorregut i el que aneu veient en el camí. Si passa un túnel dir: "¡que ve el túnel", o al passar per un semàfor, dir: "semáfor en...¡roig! ", o, "¡preparats, listos..., ja! davant d'un canvi de color. Quan arrancada, dir: "brrrrr", a l'arribar: "¡arribem!", marcant de manera clara cada rutina, perquè el teu fill puga anticipar el que ocorrerà. L'anticipació és un prerequisit per a l'aprenentatge, i és la clau de les rutines. Després, a casa, es pot representar el camí amb els cotxes, construir ponts, carreteres, semàfors, per a generalitzar el que aprén.

Estigueu atents a les motivacions, els llocs, els objectes i els sons que es puguen utilitzar en cada rutina quotidiana, i a poc a poc, aneu introduint novetats perquè la conversació puga fer-se més àmplia i variada.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Silvia Neva Ramos. Docent en el Grau en Logopèdia i Màster en Intervenció Logopèdica (Universitat Complutense de Madrid). Col·legiada nº28/0049 Colegio Profesional de Logopedas de la Comunidad de Madrid

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

Pepper, J y Weitzman, E. (2007) Hablando nos entendemos los dos. Una guía para padres sobre cómo ayudar a sus hijos a comunicarse. Toronto. The Hanen Center.

Perpiñán, S. (2009). Atención Temprana y familia. Cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea.

Sánchez Polo, N.F., Gómez López, L. (2010). “Preparados, listos…¡ya!”. Guía dirigida a padres para el desarrollo de la comunicación. Murcia: FEAPS.

Referències en el text:

[1] Tamis–Le Monda. C. S, Bornstein, M. y Baumwell, L. (2001).Maternal Responsiveness and Children’s Achievement of Language Milestones. Child Development. 72, (3), 748-767.

[2] Giné, C., Gràcia, M., Vilaseca, R., y Balcells, A. (2009). Trabajar con las familias en atención temprana. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 65 (23,2), 95-113.

[3] Momplet, R. V. (2002). La intervención logopédica en niños con dificultades en el área del lenguaje y de la comunicación: un enfoque naturalista. Revista de logopedia, foniatría y audiología, 22(3), 143-150

[4] Mariscal, S., y Gallo, M.P. (2014). Adquisición del Lenguaje. Madrid: Síntesis.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *