mirando al mar

EL MEU FILL DE 3 ANYS TARTAMUDEJA I NO SÉ QUÈ FER

Des de fa uns dies, el meu fill de 3 anys està tenint problemes per a parlar, s'enganxa moltíssim i algunes paraules no les pronuncia bé. Estic prou aclaparada, he tingut un altre fill recentment i, encara que està molt content amb el seu germanet, ja no tinc tant temps per a ell. El meu dubte és si hauríem de portar-ho ja al logopeda. Ens diuen que encara és xicotet, però estem preocupats i no sabem què fer.

En este cas i donada la preocupació que esteu sentint, seria convenient visitar un logopeda que puga observar les dificultats vostre fill i valorar les característiques del seu parla.

El 5% dels nens entre els 2 i els 5 anys presenten dificultats en la fluïdesa de la parla (disfemia), i solen remetre en el 80% dels casos, per la qual cosa es considera evolutiva (1). L'inici pot donar-se de forma gradual o de forma sobtada, sent molts factors els que influïxen, tant cognitius com lingüístics y/o emocionals.

Cal destacar que, entre els 12 i els 36 mesos, aproximadament, els niños/as experimenten el punt més àlgid del desenvolupament del llenguatge, passen d'utilitzar una única paraula per a referir-se a un tot (etapa holofrástica) a combinar paraules i formar xicotetes frases, encara que estes no tenen articles i trets gramaticals, donant-li un aspecte telegràfic. També utilitzen més noms que verbs en les seues expressions i usen preguntes com per què? i què és açò?

D'altra banda, comencen a usar les vocals i algunes consonants, però no totes, per la qual cosa algunes paraules poden resultar inintel·ligibles a esta edat, errors fonològics que es consideren evolutius per l'estadi maduratiu en què es troben, o d'accés lèxic, per trobar-se en un període d'enriquiment del vocabulari.

Per este motiu, certes repeticions de paraules o articles, es consideren normals sempre que no vagen acompanyades d'esforç físic o frustració al parlar.

En este cas, no hem de passar per alt el factor emocional, com és l'arribada del primer germanet, la qual cosa significa canvis tant en la rutina com en l'activitat de la casa i el temps que passeu amb ell, la qual cosa pot estar influint en que es mostre més nerviós. És lògic que vos angoixeu, ja que la preocupació pel vostre fill i el ritme de vida fa que no sempre es dispose del temps que els xiquets necessiten durant els seus torns de parla.

Per tot això, el logopeda no sols valorarà la necessitat o no de la intervenció, sinó que també vos facilitarà les pautes que s'ha de seguir durant les interaccions amb el vostre fill, com són: mostrar-se tranquil, evitant expressions facials d'angoixa, donar-li el temps que necessite per a parlar i no acabar-li les frases, entre altres. (2)

 

Per al Col.legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Elisa Camps Miralles, logopeda colegiada nº 46337

Experiencia en Atención Temprana y Trastornos del Neurodesarrollo

 

Elisa Camps Miralles
Elisa Camps Miralles

 

 

 

 

 

 

 

 

Podrà obtindre més informació en la bibliografia següent:

Fdz-zúñiga, A. Guía para padres. : Fundacion Española de Tartamudez; 2008.

Salgado ruíz, A. Manual práctico de tartamudez. : Sintesis; 2005.

Fdz-zúñiga, A. Guía de intervención logopédica en tartamudez infantil. : Sintesis; 2005.

E owens, R. El desarrollo del lenguaje. : Pearson Educacion; 2003.

 

Referències en el text:

(1) Tratamiento de la tartamudez en niños, intervención temprana. Método Lidcombe.

(2) “Cómo tratar con una persona que tartamudea” TTM, Fundación Española de Tartamudez.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>