muro donde esta escrito balance

EL NOSTRE FILL XICOTET VA ESTAR INTUBAT: AFRONTAR L’HORA DE MENJAR

El nostre fill xicotet ara té 4 anys, però ha estat hospitalitzat molt de temps, amb sondes per a l'alimentació i amb una traqueostomía, que ara ja s'ha tancat. Ara com ara, acudim a rehabilitació perquè, encara que ens entén, parla molt poquet i l'hora del menjar sempre és complicada. El xiquet no vol menjar i açò ens angoixa molt. No sabem per on tirar, ens han parlat de la importància del tipus de menjar que volem donar-li, la grandària, etc. i que és important que millorem amb això perquè a més això ajudarà a fer que parle més. Com li pot ajudar un logopeda?

Efectivament el tema de l'alimentació és un tema complicat per totes les connotacions de salut inherents i perquè també guarda una estreta relació amb el llenguatge. Una alimentació saludable en l'etapa infantil és la base per a generar l'energia que necessita el xiquet per a afrontar el dia a dia i poder participar en les diverses activitats d'aprenentatge que l'entorn li oferix tan necessàries per al seu correcte desenvolupament intel·lectual i físic. Menjar adequadament i a més fer-ho d'una manera agradable, sense forcejaments ni malestar, és una necessitat de totes les persones per a aconseguir un benestar.

Per a un xiquet que ha patit un procés d'intubació prolongat el tornar a recuperar el seu procés d'alimentació normal a vegades pot resultar complicat i més encara, si eixe procés estava en fase d'adquisició, com és el cas de xiquets menuts que estan començant a fer el canvi de lactància materna o biberó a altres textures, o que simplement encara no havien passat d'esta fase. Per tant l'angoixa que es presenta davant d'esta dificultat és real i ocasiona moltes situacions d'estrés tant per al xiquet com per als pares.

En diferents estudis científics (1,2) s'ha demostrat que al voltant del 35% al 40% dels pacients recentment extubats poden tindre algun grau d'incompetència faríngia y/o laríngia que pot comportar a una disfagia secundària.

Cal tindre en compte que al mantindre el tub orotraqueal durant tant temps, la glotis roman oberta, abolint els moviments fisiològics de la laringe i dels músculs de la faringe, causant una atròfia muscular, debilitat, així com rigidesa en la llengua, faringe, hipofaringe i laringe (1).

Per un altre costat els moviments intrínsecs de la laringe durant la deglució es veuran també afectats, presentant-se a més una reducció de la sensibilitat a la presència de secrecions. Al veure's afectat el mecanisme de la deglució hi ha un augmentant de la possibilitat de penetració laríngia o aspiració traqueal (2).

En el cas dels xiquets estan complicacions poden estar presents, a més d'aspectes conductuals que es presenten de manera associada: por de menjar per temor d'entravessar-se, comportaments d'evitació, negació, no tindre sensació de fam. També es presenta en molts casos una sensibilitat excessiva o una hipo sensibilitat als canvis de textures i temperatures. Tot açò unit, provoca que el moment de menjar es convertisca en una verdadera odisea.

Enfront d'açò és necessari dur a terme un procés de rehabilitació de l'alimentació que és guiat per un logopeda. L'objectiu final d'esta intervenció, és aconseguir normalitzar al màxim tots els processos que intervenen en qualsevol de les fases de la deglució i que puguen veure's afectats, així com intentar minimitzar els factors comportamentals associats.

Esta Intervenció, es compon d'una sèrie d'elements amb què s'espera aconseguir una deglució òptima en el xiquet, comptant-se amb estratègies posturals, estratègies d'increment sensorial, praxias neuromusculars i inclusivament maniobres deglutorias específiques i definir quin serà la millor opció alimentària d'acord amb la consistència - textura per a iniciar el procés.

Com a exemple, hem de mencionar que cal tindre en compte aspectes bàsics com:

Que el xiquet ha de trobar-se en una posició segura per a rebre l'aliment, és a dir ha d'estar assentat, recte, el seu tronc elevat i evitar que s'incline cap a un costat. S'ha d'evitar l'hiperextensió del coll cap arrere mentres deglutix.

Se'ls ha de subministrar l'aliment lentament i amb paciència. Sempre s'ha d'esperar que la boca estiga buida abans de subministrar-li el següent mos.

Se li ha de donar ordes senzilles i concretes respecte a l'alimentació com: obri la boca, mastega, engul.

S'ha d'evitar que el xiquet parle mentres se li està alimentant. El parlar pot augmentar el risc de broncoaspiració.

Pel que fa als aliments és convenient començar per aquells que tolera el xiquet. Respecte a la seua consistència i textura aniran des de nèctar, mel, púding, prim (aigua i sucs) , espés, puré, semi- sòlid, sòlids blans i sòlids.

El més important sens dubte, és que el xiquet tinga un acostament positiu cap al menjar, que aprenga a vivenciar-la, la toc, l'olga, la prove d'una manera natural i divertida. D'esta manera evitem els enfrontaments i el forçar, que de vegades produïx entravessaments i més rebuig.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana: Dra. Claudia Tatiana Escorcia Mora, Fonoaudióloga/logopeda, Col·legiada núm. 46293

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Zambrana, N. y Dalva L. (1998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona: Masson.

Bartuilli, M; Cabrera, P; Periñan, M.C.(2006). Guía de intervención logopédica en terapia miofuncional. Madrid:  Síntesis

 

Referències en el text:

(1) Dalton, C., Caples, M., & Marsh, L. (2011). Management of Dysphagia. Learning Disability Practice, 32-37.

(2) Fernandez, Peña, Yuste, & Diaz. (2012). Exploración y abordaje de disfagia secundaria a vía aérea artificial. Medicina Intensiva, 423-433.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>