PESCADORES RECOGIENDO LAS REDES

EL PAPER DEL LOGOPEDA EN LA MALALTIA DE HUNTINGTON

El meu amic té 46 anys i patix Corea de Huntington. Em preocupa molt la seua qualitat de vida, sobretot que no li passe res a l'hora de menjar (com entravessar-se). Ara sé que hi ha logopedes que rehabiliteu això, podria evitar-se si va a teràpia logopèdica que li posen sonda?

La Malaltia de Huntington (va deixar d'introduir-se el terme "Corea" com a forma de denominació d'esta patologia quan es va observar que no era el més significatiu dels símptomes) és una patologia que suposa una neurodegeneració de diferents zones cerebrals que dóna com a conseqüència simptomatologia que incapacita la persona en les seues activitats de la vida diària, sent una d'estes la seua alimentació (tant en la hidratació com en la nutrició). Si tenim en compte la dada que un 42 % de les persones que patixen Malaltia de Huntington moren com a conseqüència d'una pneumònia aspirativa (1) trobem més que encertada la seua pregunta. Esta fatal conseqüència es produïx per un dels símptomes que poden haver trobat en els seus informes mèdics i que ningú els haja explicat inclús, la "disfagia" (incapacitat per a poder engolir líquids y/o sòlids derivada d'un dany cerebral).

Si bé és cert que el son de tot professional que s'enfronta a este tipus de malalties és recuperar la situació de normalitat del seu pacient, la falta d'un tractament mèdic que aconseguisca frenar els seus efectes devastadors limita esta intervenció a l'hora de poder rehabilitar com a tal les capacitats de la persona afectada i poder permetre que torne a una situació de normalitat. Això no lleva que la intervenció logopèdica no siga eficaç i necessària en este tipus de casos i que es puga enfocar a facilitar la qualitat de vida de la persona i preservar el màxim possible les seues capacitats.

El paper del logopeda dins de la seua intervenció en la Malaltia de Huntington passa per diferents funcions:

-Informar correctament tant a familiars com afectats del mecanisme normal de deglució i símptomes comuns de disfagia com a via de prevenció i control de possibles alteracions en la mecànica deglutoria.

-Execució de programes d'intervenció en motricitat orofacial (exercicis dinàmics i estàtics que busquen mantindre la funcionalitat del sistema orofacial el màxim temps possible) i comunicació i llenguatge (tasques que busquen facilitar l'expressió de llenguatge així com l'ús de vies alternatives de comunicació dins del seu entorn) .

-Oferir solucions en matèria d'adaptació la ingesta de sòlids y/o líquids que asseguren una adequada nutrició i hidratació, bé per mitjà de l'ús d'espessidors, adaptació de sòlids segons les capacitats deglutòries de l'afectat en cada moment o l'ús de diferents productes alimentaris que existixen en el mercat actualment i que poden facilitar la deglució.

-Lluitar perquè les restes de professionals sanitaris coneguen la nostra labor i puguen introduir-se les nostres accions en els protocols d'actuació.

El logopeda serà el professional que actuarà com guia en matèria de deglució i comunicació al llarg de la malaltia, oferint les solucions oportunes depenent de l'estadi de la malaltia i de les característiques de cada persona. A pesar que són escassos els estudis que s'han pogut realitzar sobre la intervenció terapèutica en casos de Malaltia de Huntington (2), en molts d'ells s'ha vist la necessitat i el benefici de la intervenció del logopeda per a oferir una millor qualitat de vida als afectats (3).

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes De la Comunitat Valenciana:

Jaime Paniagua Monreal. Diplomat en Logopèdia per la Universitat de Valladolid. NÚM. Col 28/0314

Especialista en intervenció multidisciplinària en dany cerebral sobrevingut i rehabilitació cognitiva. Logopeda en l'Associació de Corea de Huntington Espanyola. Logopeda en la Fundació Pita López. Creador del programa COMUNIC-ACCIÓN

 

Podrà obtindre més informació sobre esta patologia en la bibliografia següent:

López del Val J., Burguera Hernández J.A. Enfermedad de Huntington.  Ed. Panamericana.

Natalia Melle. Guía de intervención logopédica en la disartria. Ed. Síntesis.

García Ribas, G. , López Sendón, J. ,  García de Yebenes, J. Enfermedad de Huntington. Guía Médica. 

Dickson, D. W. , Weller. R. O. Neurodegeneración. Ed. Panamericana.

Jurado, M. A. ,Mataro M. Neuropsicología de las enfermedades neurodegenerativas.  Ed. Sintesis.

Génova, L. El destino de los O´Brien. Ediciones B.

 

Referències en el text:

(1)  López del Val, J., Burguera Hernández, J.A. . Enfermedad de Huntington. Ed. Panamericana.

(2)   Heemskerk, AW; Roos RA, Dysphagia in Huntington's disease: a review.

(3) Montagut, N. ,  Gazulla, D.; Barreiro, S.;  Muñoz E. La disfagia en la Enfermedad de Huntington: propuesta de intervención logopédica. Revista Logopedia, Foniatría y Audiología.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>