CHICOS SENTADOS MIRANDO EL AGUA

EL PAPER DELS GERMANS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

Tenim dos fills i el xicotet té un trastorn del llenguatge. El xicotet rebutja el joc amb el major i ens han dit uns amics que hauríem d'afavorir que juguen, que això li pot vindre molt bé per a millorar el seu llenguatge però no sabem com fer-ho. Realment és important el joc per al desenvolupament del llenguatge del menut?

A vegades no se li dóna la suficient importància que té, però els germans majors suposen un gran impacte en la vida dels seus germans menuts i són el model que s'ha de seguir en nombrosos aspectes, com ara el desenvolupament del llenguatge, l'alimentació, la personalitat, etc. Han de tindre en compte que els xiquets passen la major part del temps junts, s'entretenen jugant, fent dibuixos, etc.; i és ací on es referma el desenvolupament del llenguatge i les relacions interpersonals.

Els germans majors solen corregir i intenten guiar el germà menut en les seues conductes i en la realització de diverses activitats, i per a això empren constantment el llenguatge. Inclús hi ha investigadors que estimen que, en el desenvolupament de la teoria de la ment, "dos germans majors valen com un any d'edat cronológica" (Perner, 2000) a causa de les reflexions, argumentacions i explicacions que proporcionen els germans majors per a fer-los comprendre.

Podem dir que, d'una banda, els germans majors proporcionen un model pràctic de conducta que els més menuts observen i assimilen; però d'altra banda, poden ser una influència negativa en l'adquisició de mals hàbits, com una deglució atípica, una pronunciació incorrecta dels sons, etc.; ja que els xiquets menuts són susceptibles d'arreplegar o prendre com normals els mals hàbits dels seus germans.

La interacció entre germans, per tant, pot potenciar enormement el desenvolupament dels xiquets, és una relació especial en què són moltes les experiències, moments i confidències compartides, i açò contribuïx en el desenvolupament del llenguatge. Així mateix, amb els germans, s'interactua d'igual a igual, contribuint i enriquint el desenvolupament social i afectiu, ja que es compartix, es conviu i se senten afectes.

Per esta raó, els adults han d'entendre i ser conscients en tot moment d'esta situació i és fonamental per a això no comparar el desenvolupament lingüístic dels germans, sinó buscar el suport entre ambdós, que es donen compte que les metes de cada un d'ells són objectius comuns, que col·laboren i que s'ajuden.

 

Per al Col.legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Alicia Ortuño Ibáñez, logopeda col. nº46739 Máster en Intervención Logopédica Especializada. Coordinadora de Logopedia a domicilio en Valencia y Logopeda en la Oficina de Atención Social del Colegio de Médicos de Valencia

 

Podrà obtindre més informació en la bibliografia següent:

 Berger: Psicología del Desarrollo. Infancia y Adolescencia. Editorial Médica Panamericana. Madrid, 2007.

Owens, R.E. Desarrollo del lenguaje. Pearson Educación. Madrid, 2003.

Harris, S.L. Los hermanos de niños con Autismo. Su rol específico en las relaciones familiares. Narcea, S.A. Madrid, 2001.

Rondal, J.A. El desarrollo del lenguaje. ISEP. Barcelona, 1999.

Gottlieb, S.E. El niño de tres años. Medici. Madrid, 1999.

Vigotsky, S.L. Pensamiento y Lenguaje. Paidos. Barcelona, 1995.

 

Referències en el text:

 (1)    Berger: Psicología del Desarrollo. Infancia y Adolescencia. Editorial Médica Panamericana. Madrid, 2007.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>