atard

TORNAR A RESPIRAR, EMPASSAR I PARLAR DESPRÉS D’UNA LESIÓ AMB ESTENOSI

La meva germana té 50 anys i sempre ha sigut una dona activa i amb un ritme de vida molt saludable. Fa dos anys va comentar que es fatigava i no respirava bé. Va anar a molts especialistes i li van practicar una infinitat de proves, al final van detectar que el seu problema no venia dels pulmons sinó de la gola, descobrint a l'entrada de la tràquea una membrana que l'envoltava i que possiblement va sorgir arran d'una intubació prolongada després d'un accident de cotxe. El diagnòstic va ser estenosi traqueal subglòtica. Es resseca l'estenosi amb làser, però al mes va tornar a reproduir-se. El seu estat actual és greu, obstrucció del 80%, i li aconsellen sotmetre a una nova intervenció quirúrgica més agressiva. El cirurgià li ha dit que caldrà un logopeda perquè l'ajudi a menjar i accelerar la recuperació de la seva veu. Els estaria molt agraïda si m'informaren.

L'estenosi subglòtica és l'obstrucció des de la base de les cordes vocals fins a la vora inferior del cricoide. La cirurgia, resecció anastomosi, és la millor opció per a la recuperació completa.

Les lesions amb estenosi de la via aèria a nivell de la laringe es poden dividir segons el lloc en supraglòtica, glòtiques i subglòtica. Alguns pacients poden tindre lesions en un o més nivells d'estos i inclús estendre's a la tràquea, el terme estenosi laringo-traqueal és més descriptiu en este cas. (1)

Esta afecció pot ser idiopàtica, congènita o adquirida, sent esta última la causa principal per ventilació mecànica prolongada o procediments quirúrgics. És important ressaltar que, davant d'un pacient amb insuficiència respiratòria obstructiva que haja patit intubació y/o traqueotomia en els últims mesos, es deu sempre valorar l'existència d'una patologia traqueal. (2)

Els símptomes més freqüents que la caracteritzen són: dispnea, dificultat per a respirar acompanyada de cansament, ofegament, estridor a l'inspirar aire i disfonia progressiva.

En la cirurgia de l'estenosi és molt important el tractament interdisciplinari i el logopeda formarà part d'este equip rehabilitador.

Normalment no és una cirurgia d'urgència, per això, abans de la intervenció, és convenient que el logopeda recopile informació de l'estat de la veu, efectivitat respiratòria, tonicitat dels òrgans fonatoris i possibles trastorns deglutoris. En el procés postoperatori el logopeda s'ocuparà d'identificar qualsevol símptoma que puga dificultar la deglució proporcionant estratègies que disminuïsquen els riscos després de retirada del tub de Montgomery. Pautarà una alimentació segura i instruirà el pacient dels exercicis adequats per a la recuperació de la fonació en el menor temps possible. Acabat el període d'ingrés, el logopeda es dedica a optimitzar la veu.

No hi ha una única modalitat terapèutica per a tots els casos d'estenosi, per això, el tractament ha de ser individualitzat. L'atenció i la cura per part de l'equip multidisciplinari, entre els que es troba el logopeda, ha de ser estricte, per a assolir els objectius fixats que seran ventilació, deglució i veu adequada.

El logopeda, afavorix i agilitzarà la seguretat de la nutrició amb maniobres deglutòries durant l'ingrés i restablirà la fonació amb exercicis individuals i personalitzats.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Asunción Soriano Gracia, logopeda nºcol. 46427 . Terapeuta en el Centre Otoneurològic de València

 

Referències en el text:

(1) Tarrazona H.V.(2014). Estenosis subglóticas. ICT Dr. Tarrazona. Dr. Wins. Valencia. España.: http://institutocirugiatoracica.es

(2) Borro JM, Tarrazona V, Paris F, Casillas M, Seguí J, Gaffarena Calvar JM. Estenosis traqueales no tumorales: consideraciones terapéuticas en 102 pacientes. Archivos de broconeumonia volumen 26.Nº.1-1990.

 

Bibliografia complementària:

Puede encontrar más información técnica en los siguientes artículos:

Tarrazona V, Paris F. Cirugía de la tráquea. En: Balibrea Cantero JL, editor. Tratado de Cirugía. Barcelona: Marbán; 1988. pp. 1331-42

Zanetta A, Tiscornia C, Rodriguez H, Cuestas G. Estenosis subglótica: Reconstrucción laringotraqueal con injerto de cartílago posterior en niños. Revista Faso. Argentina. Año 17-nº.1-2010

Cotton RT. Tratamiento de estenosis subglótica. En Clínicas
Otorrinolaringológicas de Norteamérica. Actualización en vías
respiratorias de niños. Mc Graw-Hill Interamerica. México.2000: 107-25.

Corona Mancebo SB, Fuentes Valdés E, Gómez Hernández MM, Fernández Cortez E, Vallongo Menéndez MB. Estenosis traqueal isquémica, Resultados del tratamiento quirúrgico. Rev Cubana Cir 2000;39(1):29-37

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>