ESPERANDO EN EL MUELLE

ESTIMULAR LA COMPRENSIÓ EN PACIENTS AMB AFÀSIA

El nostre pare va tindre un ictus fa tres mesos. Ara ja està a casa i acudim a un centre de rehabilitació. No li han quedat seqüeles de moviment però sí en el llenguatge. Ens han recomanat que li estimulem perquè parle i que fem exercicis de comprensió del tipus assenyalar un objecte d'entre diversos possibles. No sabem fins a quin punt ens comprén del tot. A vegades sospitem que moltes coses no les entén.

Son pare presenta un trastorn del llenguatge que denominem afàsia. Quasi sempre es produïx per lesions en àrees dels lòbuls frontal i temporal de l'hemisferi esquerre del cervell, en persones que fins a eixe moment tenien plenes facultats per al llenguatge. Hi ha diversos tipus de quadros afàsics i cada pacient presenta una combinació de dificultats per a comprendre i expressar en diferents graus de severitat. Molts pacients amb afàsia presenten altres problemes associats que afecten la memòria, als moviments, al reconeixement, al càlcul i a altres facultats mentals.

Quasi tots les persones amb afàsia tenen problemes de comprensió. A vegades eixe és el major factor limiten-te i altres vegades només es manifesten en les preguntes més exigents dels test.

Son pare està ara en un moment crucial del procés de rehabilitació. Li recomane que intensifique la rehabilitació tot el que puguen sense produir fatiga o rebuig. Hi ha suficients proves per a assegurar que els tractaments eficaços són únicament els intensius (1) de quatre sessions setmanals com a mínim. Es recomanen huit sessions, per al que és necessari implicar la família. En la recuperació de l'afàsia se sumen els efectes biològics de reparació cerebral amb els efectes de l'estimulació per rehabilitació programada.

La família pot participar (2) però ha de ser assessorada tècnicament, sobretot si se li encomana fer exercicis de rehabilitació. No han de confondre el terme estimulació amb la idea d'animar a parlar: son pare parlaria si poguera i de fet, sospite que ell és el primer interessat a fer-ho. Si no ho fa és per que no pot. Estimular significa proporcionar estímul, no significa animar. Si volem estimular la comprensió hem de proporcionar estímuls que afavorisquen la comprensió i hem d'oblidar-nos de les tasques que l'avaluen. No es tracta de repetir una i mil vegades les tasques dels test, que han sigut dissenyades per a avaluar però no tenen per què ser eficaços per a millorar la comprensió. Sotmetre a la tortura de prendre la decisió davant de la imatge adequada d'assenyalar coses com "la dona rossa amb ulleres" i repetir-ho fins a l'infinit, no és en si mateix un mètode d'estimulació.

Imagine que hauran pogut comprovar que la comprensió lingüística de son pare millora quan el context li permet saber de què es parla i quan el que es diu té una connexió real amb la vida de què intervenen en la conversació. Estimular la comprensió significa proporcionar estímuls adequats i fer-ho de la forma adequada perquè el pacient millore les capacitats de comprensió verbal. No es tracta de saber si son pare comprén o no comprén. Això ja ho sabem. Es tracta d'aconseguir que millore la comprensió.

Les activitats específiques per a millorar la comprensió verbal es basen en:

-Mecanismes d'anticipació (la persona sap què direm, sap de què parlem. Per exemple: perquè li mostrem un gerro amb un rams de flors).

-Activitats d'escolta focalitzada i repetida, prestant atenció quan li parlem sobre el referent, en context tancat o semi obert (és el gerro de la teua filla, les flors són naturals, la teua filla ha portat, les flors són del seu jardí, eixes flors olen bé, eixes flors no es mengen, no hem comprat les flors; són flors no són fruites...).

-Activitats d'identificació de paraules o frases proporcionant totes l'ajuda possible inicialment, impedint l'error en la resposta i retirant-la progressivament. Inicialment li demanem que assenyale les flors en un context tancat (només estan les flors) i després se'l demanem una altra vegada en un context séel meu obert (flors i llibres) però li advertim amb la mirada o amb gestos que li anem a demanar que assenyale les flors o els llibres. No volem avaluar-ho, li proporcionem un estímul verbal una i mil vegades per a afavorir la reconnexió entre el significat (l'objecte, la realitat a què ens referim) i el significant (la paraula o les frases) . En la mesura que siga possible retirem les pistes contextuals (mirades, gestos, anticipació) i obrim els contextos.

La metodologia que li he descrit va ser postulada fa molt de temps per una logopeda americana que s'anomena Hildred Schuell (3) i hi ha moltes proves dels efectes que té quan s'aplica als pacients indicats. Estimular significa proporcionar estímuls adequats que afavorixen la recuperació de les funcions. Si es produïx eixa recuperació els pacients parlen. És més, estan encantats de fer-ho.

Les tasques que apliquem en la rehabilitació són tasques que proporcionen ajudes, no que confronten una vegada i una altra amb el fracàs, l'ambigüitat i el risc. El pacient rep estímuls sensorials (en este cas auditius i verbals) adequats, intensius, segurs, que no creguen ansietat ni dubtes. Els rep una vegada i una altra amb variacions i matisos. El logopeda administra un sistema d'ajudes que va de la màxima garantia d'èxit (no és possible fallar) fins a situacions més paregudes a la vida real. Eixa estimulació és la que ajuda a reorganitzar les funcions neuronals i millora la simple exposició a l'ambient, on el llenguatge i la comunicació solen donar-se a velocitat excessiva, en contextos ambigus i caòtics per a una persona amb dany cerebral.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dr. José Francisco Cervera Mérida, logopeda, Colegiado nº 46121, director de la Clínica Universitaria de Logopedia de la Universidad Católica de Valencia

 

--------------------------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

Servicio de Daño Cerebral del Hospital Aita Menni. Guía para el manejo de la afasia. España; 2014. ENLLAÇ EXTERN, tamany 268 KB: http://xn--daocerebral-2db.es/wp-content/uploads/2014/01/gu%C3%8Da-para-el-manejo-de-la-afasia.pdf (último acceso 29 agosto 2014).

Navarro pérez, MªDolores, Martínez campos, Belén, Ferri campos, Joan. Daño cerebral adquirido guía práctica para familiares. Valencia: Fundación Instituto Valenciano de Neurorrehabilitación Hospitales NISA, Servicio de Daño Cerebral; 2007.

 

Referències en el text:

(1) Greener, J., Enderby, P., Whurr, R., & Grant, A. (1998). Treatment for aphasia following stroke: evidence for effectiveness. International Journal of Language & Communication Disorders33(S1), 158-161.

(2) Royal College of Speech & Language Therapists; Department of Health (UK); National Institute for Clinical Excellence (NICE) Royal College of Speech and Language Therapists Clinical Guidelines: 5.12 AphasiaTaylor-Goh, S., ed. (2005). RCSLT Clinical Guidelines. Bicester, Speechmark Publishing Ltd. 

(3) Coello, C.A., Sinotte, M.P. & Duffy, J.R. (2008). Schuell’s Stimulation Aproach to Rehabilitation. In Chapey, R. (Ed.) (2008). Language Intervention Strategies in Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders (Fifth.). Lippincott Williams & Wilkins

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>