chico sentado mirando el horizonte

EXERCICIS PER A PRONUNCIAR

Hola. El meu fill té cinc anys i tres mesos. Va tardar a arrancar la parla i encara no se li entén quasi res encara que ja charra de continu. En el col·legi fins ara m'havien dit que era evolutiu però ara ens han cridat i ens han donat un full amb exercicis per a casa. Ens diuen que els hem de fer tots els dies. Són uns dibuixos amb caretes de xiquets que trauen i fiquen la llengua, arruguen els llavis, etc. Ens diuen que si açò no millora caldrà pensar a anar al logopeda. Insistixen molt a fer els exercicis de boca per a enfortir la llengua i els llavis. Ens poden donar algun consell?

El consell que li puc donar és que no espere i acudisca sense perdre més temps a un logopeda col·legiat. No vull preocupar-li d'ant mà, però hi ha algunes dades en el seu comentari que indiquen que vostés no han sigut ben aconsellats.

Si un xiquet tarda a parlar, la família ha d'acudir a un professional de la logopèdia com més prompte millor. Determinar si el xiquet presenta un trastorn del desenvolupament del llenguatge i el tipus d'intervenció (a través de la família o amb ajuda directa dels professionals) és el més important que es pot fer en estos casos. Es tracta d'accelerar els processos normals de desenvolupament impedint les seqüeles de tipus social, lingüístic i cognitiu. Açò es pot fer a qualsevol edat, valorant tots els aspectes sensorials, motrius, lingüístics, comunicatius i cognitius. Si és necessari fer quelcom, és convenient fer-ho com més prompte millor.

Vosté diu que als cinc anys encara no se li entén. Supose que el seu fill no té dèficit sensorial o motriu i que es comunica amb paraules i emet oracions, expressant amb una forma gramatical bàsica el que vol dir, però la seua pronunciació és inintel·ligible. Hauríem de descartar les dificultats gramaticals (per a comprendre i expressar oracions i els seus components amb l'adequada complexitat) i també dificultats de tipus programació motora per a la parla. La falta d'intel·ligibilitat en xiquets fluents (que emeten enunciats llargs) no és estadi típic del desenvolupament del llenguatge. El normal és que un xiquet només siga inintel·ligible quan no és fluid, just quan està en la fase en què emet enunciats de poques paraules sense estructura gramatical.

La indicació que li han donat sobre els exercicis de motricitat no és adequada des del meu punt de vista. No es pot afrontar la intel·ligibilitat amb exercicis de motricitat orofacial en casos de trastorns del desenvolupament del llenguatge. L'evidència científica és concloent respecte d'això (1, 2, 3). Els problemes de pronunciació no són dependents de la força dels articuladors en quasi cap circumstància, i inclús quan sí els són com en el cas de les malalties que produïxen alteracions de la funció motriu i paràlisi, els problemes per a fer-se entendre es relacionen més amb la coordinació de moviments ràpids i la seua automatització que amb la força dels òrgans d'articulació. En el cas de xiquets i de problemes del desenvolupament del llenguatge, els tractaments basats en la pronunciació, la consciència fonològica, la percepció de trets de parla, la memòria fonològica i altres enfocaments de tipus lingüístic sí que han demostrat ser eficaços (4).

Els recomane que es posen en contacte amb un professional de la logopèdia, que avalue i diagnostique el problema i afronte com més prompte millor les dificultats de pronunciació que presenta el seu fill. És important determinar si estan afectats aspectes de memòria fonològica que poden ser importants en els aprenentatges del llenguatge escrit.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dr. José Francisco Cervera Mérida, logopeda, Colegiado nº 46121, director de la Clínica Universitaria de Logopedia de la Universidad Católica de Valencia

 

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Acosta, V. M., León, S., & Ramos, V. (1998). Dificultades del habla infantil: un enfoque clínico investigación, teoría y práctica. Málaga: Aljibe.

Andreu i Barrachina, L., Aguado, G., Cardona i Pera, M. C., & Sanz-Torrent, M. (2013). El trastorno específico del lenguaje: diagnóstico e intervención. Barcelona: Editorial UOC

Laura Bosch Galcerán, Laura. (2004). Evaluación fonológica del habla infantil. Barcelona: Masson.

Mendoza Lara, Elvira. (2001). Trastorno específico del lenguaje (TEL). Madrid: Ediciones Pirámide.

 

Referències en el text:

(1)Lass NJ, Pannbacker M. The Application of Evidence-Based Practice to Nonspeech Oral Motor Treatments. Lang Speech Hear Serv Sch 2008;39[3]:408-21

(2)McCauley RJ, Strand E, Lof GL, Schooling T, Frymark T. Evidence-Based Systematic Review: Effects of Nonspeech Oral Motor Exercises on Speech. Am J Speech Lang Pathol 2009;18[4]:343-60

(3)Lee AS-Y, Gibbon FE. (Enllaç extern) Non-speech oral motor treatment for children with developmental speech sound disorders. Cochrane Database Syst Rev 2015.

(4)Baker E, McLeod S. Evidence-Based Practice for Children with Speech Sound Disorders: Part 2 Application to Clinical Practice. Lang Speech Hear Serv Sch 2011;42[2]:140-51

(5)Law, James, Zoe Garrett, and Chad Nye. Speech and language therapy interventions for children with primary speech and language delay or disorder. Campbell Collaboration, 2003.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>