Dos personas mirando al mar desde el espigón

INTERVENCIÓ DEL LOGOPEDA EN EL CAS D’UN XIQUET DIAGNOSTICAT DE PARÀLISI CEREBRAL AMB DISFÀGIA OROFARÍNGIA

El nostre fill de 4 anys té paràlisi i patix de disfàgia orofaríngia. En el nostre hospital de referència no hi ha logopeda i ens sentim molt perduts. Llegim en internet i coneguts ens comenten que és molt important que a més reba intervenció logopèdica per a ajudar-nos amb les menjars i que no tinguem tants problemes o inclús puga ocórrer quelcom greu si s'entravessa. Podria dir-nos en què consistix la seua intervenció i si altres professionals poden donar resposta realment sense haver de recórrer a un professional més?

Efectivament, la figura del logopeda juga un paper molt important tant per a millorar la qualitat de vida del vostre fill, com per a mostrar-vos pautes d'actuació en el dia a dia.

És bàsic que el logopeda que tracte vostre fill estiga especialitzat en Motricitat Orofacial i Disfàgia. També s'haurà de realitzar un abordatge multidisciplinari per a poder establir un pla terapèutic eficaç.

La paràlisi Cerebral Infantil (PCI) és el terme utilitzat per a descriure la síndrome produït per lesió o dany del sistema nerviós central durant períodes crítics del desenvolupament. Els xiquets amb paràlisi cerebral presenten diferents manifestacions clíniques, però tots mostren deteriorament de la funció neurològica. Esta malaltia, considerada altament incapacitant, presenta una incidència de 2,5 per cada mil nascuts vius en països en desenvolupament i de 2,0 en països desenvolupats. (6)

La valoració multidisciplinària en el xiquet amb PCI és fonamental, donada l'enorme quantitat de trastorns associats que poden coexistir en el xiquet. (8)

L'equip multidisciplinari està format pels següents especialistes: pediatre, pneumòleg, gastroenteròleg, neuròleg, otorinolaringòleg, metge rehabilitador, radiòleg nutricionista, logopeda, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, odontopediatra i infermera. Intervindran segons les necessitats específiques de cada cas. Cada especialitat o disciplina contribuïx a millorar la qualitat de vida d'estos xiquets.

La labor del logopeda és propiciar que cada xiquet obtinga mitjans per a disminuir les dificultats alimentàries de la forma menys agressiva, evitant l'ús de sondes prolongades (si fóra possible), i prevenint processos infecciosos com les pneumònies aspiratives. La disfagia pot portar conseqüències per a la salut del xiquet, en el cas que aspire l'aliment o la saliva per la via aèria respiratòria. (2)

En el cas concret dels xiquets amb PCI la deglució està compromesa. El dany congènit del sistema nerviós central durant el període neonatal pot portar a dificultats en l'alimentació, com a succió dèbil o lenta. Esta pot ser un primer senyal d'alerta que el lactant té algun problema neurològic. Els trastorns de la deglució són comuns en lactants que evolucionaran a PCI o que presentaran altres problemes de desenvolupament. (1)

La deglució és un complex procés sensoriomotor que té lloc en el moment en què els aliments entren per la boca, procés que té quatre fases (preoral, oral, faríngia i esofàgica), coneixent-se la seua alteració com disfàgia. (3)

No són capaços de menjar sòlids, i presenten dificultats en la formació i en la contenció de bol a la cavitat oral. La gran majoria degut no sols a un trastorn a nivell muscular, sinó també a una disfunció sensorial de la cavitat oral (hipo o hiper reactius).

Predomina la respiració oral, el que repercuteix en el to de la musculatura implicada en la deglució i en la parla. Així com en el desenvolupament de les estructures orofacials.

En el llenguatge presenten, per exemple, dificultat en l'articulació de fonemes.

Ens trobarem amb sialorrea, és a dir, no són capaços o tenen dificultat per a engolir saliva degut a l'alteració del seu SNC. (5)

Per a elaborar un bon diagnòstic, s'ha de preguntar pel temps d'evolució dels signes i símptomes que poden indicar disfagia, així com per la seua cronicitat i modificacions; entre eixes manifestacions tenim: bavejar excessivament, escopir el menjar i tindre dificultat respiratòria durant l'alimentació.

A continuació s'avalua el desenvolupament del xiquet per a identificar les habilitats cognitives, motores i orals, tant grosses com fines.

També es realitza una avaluació nutricional completa i la història alimentària que haurà d'incloure: la quantitat i tipus d'aliments ingerits pel xiquet, les dificultats amb la succió i la lactància, l'inici dels aliments sòlids, la masticació, la grandària de bol alimentari, el tancament labial, si hi ha bombament lingual repetitiu i retenció de l'aliment en la boca, preferència o intolerància a certs aliments i textures, rebuig de l'alimentació, tos o respiració sorollosa amb la ingesta (que podria suggerir aspiració o residus d'aliment en la faringe), temps excessiu per a l'alimentació, moments del dia en què menja millor, tècniques, posició i recursos empleats per a l'alimentació; tota esta informació permetrà tindre una idea de les fases i estructures que estan afectades en el procés de la deglució.

Es pot sospitar clínicament l'aspiració silenciosa (o no evident) en xiquets amb símptomes inespecífics com a tos, alimentació lenta, rebuig de l'aliment, plor, cianosi, apnea, ofec en prematurs, bradicàrdia i raneres. L'avaluació clínica sense signes suggestius d'aspiració, o d'alteració de la fase faríngia, no descarta la possibilitat d'aspiració silent, per la qual cosa es recomana realitzar una Videofluoroscopia. Esta és la prova diagnòstica més utilitzada per a confirmar la presència d'aspiració o penetració en la via aèria.

En la rehabilitació de la disfàgia un dels objectius del logopeda és millorar el control funcional en les fases preparatòria, oral y/o faríngia. D'esta manera s'aconseguirà el principal objectiu de la teràpia, aconseguir una alimentació oral amb una deglució segura i eficaç mentres es mantenen una hidratació i nutrició adequades.

S'indicaran a la família tècniques compensatòries, com canvis posturals, modificació de volum i presentació del bol, modificació de consistència alimentària, increment sensorial, entre d'altres. (9)

Es realitzarà una estimulació indirecta (sense aliment) i una altra estimulació directa (amb aliment). En cas que el nen aspiri més del 10% del bol que està en la seva cavitat oral, l'estimulació serà exclusivament indirecta, al principi, perquè no hi hagi risc d'aspiració. (2)

Estes estimulacions ja es poden dur a terme des del naixement del xiquet, sempre que estiga clínicament estable.

És important tractar tant l'aspecte sensorial, normalment alterat, com l'aspecte motor a través de diferents exercicis, ja que els sistemes motor i sensorial estan interrelacionats. Estos exercicis seran planificats una vegada realitzat el diagnòstic específic de cada cas.

Amb un diagnòstic i tractament adequats s'aconseguix disminuir la morbiditat de la disfàgia, fet que es materialitza per l'existència de menys ingressos hospitalaris per any degut a esta causa. (7)

És de vital importància, per a aconseguir els objectius del tractament, un treball en equip, amb la implicació dels professionals sanitaris, de les famílies i dels cuidadors escolars d'estos xiquets.

 

Per al Col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Mtr. Silvia Cabado Solé, logopeda CLC nº1629, especialista en Motricitat Orofacial al Servici de Medicina Física i Rehabilitació Pediàtrica de l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu (Barcelona)

Silvia Cabado
Silvia Cabado

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Referències en el text:

(1) S,Skuse.D. Characteristics and management of feeding problems of yong children with Cerebral palsy.Rev.Medica.Chil Neurol.1992.34:379-88.

(2) Mg.B David Poma Reyes. Disfagia Neurogenetica en niños con PCI.(Oct.2010).Rev.Motricidad Orofacial.

(3) Cámpora H.; Falduti A. Evolución y tratamiento de las alteraciones de la deglución.Am.Med.Resp (2012;3:98-107)

(4) J.L Bacco R., F. Anaya,E.Flores,N.Peña. Trastornos de la alimentación y deglución en niños y jóvenes portadores de PC.abordaje multidisciplinario. Rev.Med.Clínica Condes 2014; 25:330-342.

(5) Barrionuevo N., F.Fresia Solis.Anomalias dentomaxilares y factores asociados en niños con PC. Rev.Chilena Pediatria (2008),79 (3):272-280.

(6) Luis Fernando garcia Zapata,S. Luria Restrepo Mesa. La alimentación del niño con PC. Un reto para el nutricionista dietista.Perpectivas desde una revisión. Perspectivas en nutrición humana.2012,vol 12 Enero-Junio.

(7) Schwart SM,Corredor.J,Fisher-Medina J., Rabinowitz S. Diagnosis and treatment of feeding disordin in children with development disabilities.Pediatrics 2001;108: 671-676.

(8) Moreno J.M, Montero Gonzalez P.J,Garcia Beamonde Sanchez M.E. Intervención educativa en la PC.Actividades para la mejora de la expresión oral. Edita: Junta de Andalucia.

(9) Logeman J.A.Management of the patient with oropharyngeal swallowing disorder.2º edición Pro-Ed Austin,Texas (1998;191-250).

 

Bibliografía complementaria:

Niños y niñas con Parálisis Cerebral. A.Garcia Prieto. Ed.Narcea.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>