Cinco niños con el mar de fondo saltando, cada uno con una posición, muy divertidos

INTERVENCIÓ FAMILIAR? PER A QUÈ I PER QUÈ?

Portem setmanalment a la nostra filla a teràpia a un centre d'Atenció Primerenca perquè li està costant molt parlar. Té 3 anys i diu paraules soltes, però res més. La logopeda ens ha dit que hem de treballar a casa algunes coses i que seria important marcar algunes reunions perquè ella ens ajude. El problema és que la xiqueta passa molt de temps amb els iaios perquè nosaltres estem separats i tampoc volem llevar-li hores de sessió per a reunions. De veritat hem d'ajuntar-nos tots perquè ens de les seues explicacions? No hauria de fer-se la teràpia en el centre amb els que saben?

Encara que la xiqueta este rebent teràpia en un Centre d'Atenció Primerenca, la implicació familiar en la intervenció és molt important per a assegurar l'èxit de la mateixa.

Partim de la base que el llenguatge és un fet social i com a tal es desenvolupa en l'àmbit familiar i comunitari. Quan estem davant d'una dificultat del llenguatge, el logopeda realitza accions encaminades a estimular el desenvolupament del llenguatge, però són accions en la majoria aïllades dels contextos naturals en què els xiquets es desemboliquen i en els que les possibilitats i oportunitats de generalització són més difícils d'aconseguir.

El gran desenvolupament neuronal associat a l'augment d'interconnexions entre neurones i entre les àrees del llenguatge, s'incrementa especialment en les edats primerenques del desenvolupament, de manera proporcional a la intensitat i freqüència dels estímuls rebuts pel xiquet i és el que explica la seua evolució i el desenvolupament d'habilitats.

Quan es realitzen accions en què s'involucren tots els membres de la família i s'assumixen les rutines pròpies de cada família, les possibilitats de rebre estímuls diversos i continuats per part dels xiquets es multipliquen (1).

En el cas d'esta xiqueta, al passar tantes hores amb els iaios, es convertixen en els seus cuidadors principals, assumint un paper determinant en el seu desenvolupament. Ells junt amb els seus pares, altres familiars i /o educadors de l'escola infantil, compartixen la responsabilitat de cuidar i educar, sent sens dubte els seus millors coneixedors. Ací per exemple els pares i els iaios, establixen un vincle afectiu més estable a través de les experiències continuades de disponibilitat i incondicionalidad. Aquest vincle servix de motivació a la xiqueta per a accedir als aprenentatges, ja que el reforç o l'atenció oferida per les figures de referència, són molt més eficaços que si es reben d'una altra persona.

Estes figures són els que possibiliten la generalització dels aprenentatges d'uns contextos a altres, propiciant conductes adequades en els xiquets en distints àmbits i proporcionant estabilitat a la intervenció, ja que romanen en el temps junt amb el xiquet.

Si el professional compta amb tots els membres de la família, es forma un equip que treballa unit a proporcionar la major quantitat d'estímuls, es crega un entorn competent i en este cas la xiqueta tindrà més possibilitats d'adquirir i usar estratègies que faciliten el seu desenrotllament del llenguatge.

Per tant, és missió del professional, ajudar esta família a ser cada dia més competent en el maneig de la xiqueta, els ajuda a establir interaccions eficaces, a modificar comportaments i eliminar conductes inadequades que puguen frenar el desenvolupament (2).

En els centres, els professionals saben dur a terme la seua funció, però en l'entorn familiar són els cuidadors principals els que més han de conéixer i recolzar els xiquets. Quan treballem amb les famílies, no llevem temps a la intervenció, sumem hores i qualitat a la mateixa.

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dra. Claudia Tatiana Escorcia Mora,  Fonoaudiòloga/logopeda, Col·legiada nº 46293

 

----------------- 

Referències en el text:

(1) García-Sánchez, F. A., Escorcia, C. T., Sánchez-López, M. C., Orcajada, N. & Hernández-Pérez, E. (2014). Atención Temprana centrada en la familia. Siglo Cero. Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, 45 (3), 251, 6-27

(2) Perpiñan, S. (2009) Atención Temprana y familia. Cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea ediciones.

(3) Gracia, M. (2003). Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con Familias. Lerida: Edit Milenio.

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

GAT, Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana (2000). Libro Blanco de la Atención Temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad.

Gracia, M. (2003). Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con Familias. Lerida: Edit Milenio.  

Perpiñan, S. (2009) Atención Temprana y familia. Cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea ediciones.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>