pareja sonriendo

LA MEUA FILLA RESPIRA PER LA BOCA, ÉS AÇÒ REALMENT UN PROBLEMA?

A la meua filla de 5 anys li van operar de vegetacions fa uns mesos. El pediatre ens ha dit en la revisió que la deriva a un logopeda perquè aprenga a respirar una altra vegada pel nas. Ens han alarmat un poc perquè ens ha dit que respirar per la boca pot ser el que estiga fent que parle malament (alguns sons no els diu bé) o que a vegades es quede fins sense veu. És de veritat necessari que vaja a un logopeda o ella aprendrà a respirar com els altres si se'l diem?

Efectivament el seu pediatre li ha donat un bon consell, després d'un llarg temps en què la via aèria nasal ha estat obstruïda per les vegetacions, l'única possibilitat que li quedaria a la seua filla per a prendre aire és per la boca, instaurant així una respiració oral.

Moltes vegades pensem que llevant el problema d'obstrucció es torna espontàniament a la respiració nasal, però açò està lluny de la realitat, especialment quant major siga el temps de manteniment de les vegetacions. La seua filla ha automatitzat un patró respiratori oral i necessitarà d'un logopeda per a, en primer lloc, desinstaurar eixe patró i establir un patró respiratori nasal, però també per a tractar les conseqüències derivades de les alteracions en el desenvolupament dentofacial i de les funcions orofacials que eixe patró comporta. Algunes d'elles ja les menciona vosté en la seua pregunta (els problemes d'articulació i de veu) per ser potser les més evidents, però falten altres que només un ull clínic especialitzat no passarà per alt.

Els xiquets respiratoris orals, que clàssicament veiem permanentment amb la boca oberta durant quasi tot el dia, presenten un descens de la mandíbula i la llengua i inclinen el cap cap arrere adreçant-la. Per tant si es manté estos canvis posturals en el temps es provocaría:

-Un augment de l'altura facial, podent erupcionar les dents posteriors en excés

-Post-rotació de la mandíbula

-Compressió i protusió de l'arcada dental superior amb possible mossegada encreuada posterior uni o bilateral i augment del ressalt

-Per la seua posició de llengua baixa i a vegades avançada en repòs (per a poder deixar pas a l'aire en la respiració) hi haurà tendència a la mossegada oberta anterior i a interposar la llengua entre les dents anteriors acompanyant així problemes de deglució atípica y/o succió labial.

-Deficient creixement del nas amb tendència a ser xicoteta amb orificis nasals i aleteig nasal poc desenvolupats

Totes estes alteracions poden portar al xiquet a tindre problemes en les distintes funcions del sistema orofacial: la masticació, la deglució i l'articulació dels fonemes, però a més hauríem d'observar també els hàbits de son, l'existència de roncs y/o apnees, així com problemes en la veu (ja que la respiració oral no permet el pas de l'aire pel nas que és la que complix la funció de filtrat i neteja de l'aire i de regulació de la temperatura del mateix).

Amb tot açò, les opcions de tractament en l'actualitat haurien de ser multidisciplinaris. En primer lloc, com vosté ja ha fet, es necessita de la visita a l'otorinolaringòleg que serà l'encarregat d'eliminar el problema d'obstrucció nasal i que també podrà valorar i diagnosticar qualsevol problema de veu. Fins ací només hem realitzat el primer pas.

En segon lloc, la seua filla hauria de ser avaluada per un ortodontista per a la realització d'un estudi complet de com està sent el desenvolupament dentofacial. Hem de tindre en compte que la correcta realització de les funcions (masticació, deglució, etc.) necessita a vegades de certs requisits estructurals, per exemple, si la seua filla presenta una mossegada encreuada sabem que mastegarà només per eixe costat tenint una masticació unilateral, seria necessari corregir este problema a nivell estructural primer per a poder treballar a nivell logopèdic una correcta masticació bilateral alterna.

En tercer lloc, l'encarregat d'intervindre sobre les funcions orofacials, una vegada eliminada l'obstrucció nasal i realitzat l'estudi ortodòntic, és el logopeda especialitzat en teràpia miofuncional o motricitat orofacial, que avaluarà cuidadosament la respiració, masticació, deglució, articulació i fonació de la seua filla i detectarà la presència o no de mals hàbits orals. La intervenció s'ajustarà a les alteracions trobades pel logopeda i poden incloure exercicis en totes les àrees mencionades. També hi ha la possibilitat d'utilitzar uns aparells funcionals intraorals que han de ser triats pel logopeda i l'ortodontista i que ajuden enormement a mantindre l'hàbit de respiració nasal durant la nit, complementant així el tractament.

Com vosté haurà observat el problema de la respiració oral és un problema complex que requerix de la intervenció de diversos especialistes i que és necessari corregir per a evitar alteracions del desenvolupament craniofacial.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Carlos Vidal Úbeda

Col. 46042

Logopeda del Consorcio Hospitalario Provincial de Castellón

 

Pueden encontrar más información sobre este tema en los siguientes libros y/o artículos:

Bartuilli, M., Cabrera, P.J. & Periñán, M.C. (2007). Guía técnica de intervención logopédica. Terapia miofuncional. Madrid: Síntesis.

Bigenzahn, W. (2004). Disfunciones orofaciales en la infancia. Diagnóstico, terapia miofuncional y logopedia. Barcelona: Ars Médica.

Zambrana, N. & Dalva, L. (1998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Tratamiento precoz y preventivo. Terapia miofuncional. Barcelona: Masson.

Segovia, M.L. (1988). Interrelaciones entre la odontoestomatología y la fonoaudiología. La deglución atípica. 2ª Edición. Buenos Aires: Panamericana.

Queiroz Marchesan, I. (2002). Fundamentos de fonoaudiología. Aspectos clínicos de la motricidad oral. Buenos Aires: Panamericana

Borrás, S. & Rosell, V. (2006). Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau Llibres.

Padrós Serrat, E. (2006). Bases diagnósticas, terapéuticas y posturales del funcionalismo craneofacial (Tomos I y II). Madrid: Ripano.

Susanibar, F., Parra, D. & Dioses, A. (2013). Motricidad orofacial. Fundamentos basados en evidencias. Madrid: Editorial EOS.

Susanibar, F., Marchesan, I., Parra, D. & Dioses, A. (2014). Tratado de evaluación de motricidad orofacia y áreas afines. Madrid: Editorial EOS

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>