hombre tocando trompeta

EL MEU FILL LLIG, PERÒ NO COMPRÉN

Hola, tinc un dubte que em preocupa. El meu fill de 8 anys va a escola i la queixa recurrent és que ell no entén el que llig. A casa quan li demane la lectura en veu alta ho fa amb pocs errors, que crec són comuns en este procés. No obstant això, per a la meua sorpresa quan li demane la comprensió, ell no menciona pràcticament res. Com és açò possible? Hi ha alguna manera que el logopeda ens ajude a millorar la comprensió de la lectura?

Amb massa freqüència pensem que l'activitat de lectura es reduïx a la capacitat del xiquet per a descodificar i reconéixer paraules, no obstant això hem d'estar atents al fet de que la lectura també implica la capacitat de comprensió del text. A pesar que les habilitats de reconeixement de la paraula i la comprensió estan relacionats, estes són sostingudes per diferents habilitats. D'esta manera és necessari per a la comprensió de la lectura el desenvolupament de les capacitats d'integració i d'informació del text, el coneixement de la seua estructura, el monitoreig metacognitiu i l'ús de la memòria treball. (1)

Al llarg de la lectura del text els lectors construïxen un model mental del que lligen; un model que s'actualitza constantment respecte als elements constitutius i les relacions (temporals, causals, espacials) que s'establixen entre ells, buscant així una representació coherent que encaixa (espacial, temporal o casual) dels elements o relacions que s'establixen en el text. (2)

En este procés, quan el xiquet presenta dificultats relacionades amb la comprensió del text, a pesar de la seua aparent bona descodificació, podem estar davant d'una dificultat en la integració dels coneixements previs o simplement el fet de que el xiquet considera el text una simple llista d'elements continguts en ell. A més, existix també la dificultat del xiquet per a donar-se compte del que realment és entendre un text, en la creença que la comprensió d'un text és només recordar.

La seua preocupació com a mare es justifica pel fet que problemes de comprensió poden constituir un obstacle per a l'aprenentatge, perquè les tasques d'escola, incloent també les matemàtiques, exigixen als estudiants llegir i extraure la informació important que necessiten per al seu aprenentatge escolar. Els xiquets amb problemes de comprensió no poden realitzar estes tasques i presenten um retard respecte als seus companys de clase.

Per tant, estos xiquets necessiten ajuda per a superar eixes dificultats. Esta ajuda és pot donar guiant en l'ús d'estratègies que porten als estudiants a extraure la informació necessària per a la comprensió i la retenció que conduïx a l'aprenentatge real.

És important buscar un logopeda per a dur a terme una avaluació específica de la lectura i l'escriptura que ens permeta una millor comprensió del rendiment també en el procés de descodificació (ús de regles de correspondència entre lletra i so) atés que es referix la presència d'errors en la lectura oral com en la comprensió i tals dificultats ens poden portar a pensar en altres diagnòstics. Així els logopedes poden proposar un treball específic per a la intervenció junt amb la família i l'escola.

 

Per al Col·legi  Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dr. Fábio Henrique Pinheiro

Logopeda. Realitza una Pasantía de Pos Doctorat en la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir. Becari CAPES Foundation, Ministry of Education of Brazil. Processo: 0629/15-4.

 

Referències en el text:

(1) OAKHILL, J. V., CAIN, K., & BRYANT, P. E. (2003). The dissociation of Word reading and text comprehension: evidence from component skills. Language and Cognitive Process, v.18, n.4, p.443-468.

(2) SÁNCHEZ, E. M. (2008). Leer para aprender. In: Millán, J. A. La lectura en España. Madri: Federación de Gremios de Editores de España. p. 191-208.

(3) SÁNCHEZ, E. M. (2002). Compreensão e redação de textos: dificuldades e ajudas. Porto Alegre: Artmed.

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Emilio Sánches Miguel, José Ricardo García Perez, Javier Rosales Pardo. (2010). La lectura en aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Crítica y fundamentos. Barcelona: Graó.

KINNIBURGH, L. H.; SHAW, E. L. (2009). Using question-answer relationship to build- reading comprehension in science. Science Activities, v. 45, n. 4, p. 18-29.

ESCUDERO, I.; LEÓN, J. A. Procesos inferenciales en la comprensión del discurso escrito. Infuencia de la estructura del texto en los procesos de comprensión. Revista Signos, Valparaíso, v.40, n.64, p. 311-336, 2007.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *