Joven practicando con el skate en movimiento

MOLTES FALTES D’ORTOGRAFIA AMB LES LLETRES ER, EL I DE

El meu fill d'onze anys té un rendiment escolar normal però té prou faltes d'ortografia. En la seua escola ho atribuïxen a desorientacions, però a mi em sorprén que quasi totes les faltes s'acumulen en paraules amb les lletres ere i ele i, altres vegades, amb la lletra de.

L'acumulació d'errors ortogràfics en lletres d'aspecte molt diferenciat però que transcriuen sons que sonen molt semblants quan es pronuncien entre vocals, podria deure's a causes diferents de les desorientacions o falta d'atenció.

El que descriu vosté sol ser un defecte residual d'una dificultat per a distingir auditivament i fixar una empremta mental que ens permet distingir amb precisió com sonen paraules com a porus i pol o com Tere i tele. També ens permet saber que "golila", "falola""alfalelo" o "medienda" estan mal pronunciades en quant les sentim (1) .

Durant el procés d'adquisició del llenguatge aprenem a distingir entre els sons de les llengües a què estem exposats. Alguns d'ells són clarament diferenciables i els xiquets els distingixen a edats molt primerenques. Altres sons són molt més difícils de distingir i es tarda alguns anys més a aconseguir-ho, com per exemple els que representen la er i la el, però també altres com els de la zeta i la esse o la ena palatal i la ele doble.

Alhora que desenvolupem eixa agudesa auditiva en el nostre cervell es crega una representació fonològica -empremta auditiva o memòria fonològica- per a cada un dels sons de l'idioma que facilita enormement l'emmagatzemament de paraules i evita la confusió entre formes molt semblants o cacofòniques com pogueren ser "camarero i camadedo" o "mirador i midador".

Quan els xiquets aprenen a escriure necessiten haver desenvolupat eixes dos habilitats: la de discriminar entre els sons i retindre en la seua ment amb precisió el so, diferenciant-ho categorialment i sense ambigüitat: o sona er o sona el. A més, el normal és que puga pronunciar-los amb soltesa i precisió gràcies a què ha desenvolupat un automatisme o programa motor per a cada un d'eixos sons. Sobre estes habilitats de llenguatge oral el xiquet aprén la correspondència entre els sons i les lletres.

En el cas que vosté ens relata seria necessari saber en qual dels processos -auditiu, relatiu a la memòria o d'aprenentatge de la correspondència amb les lletres- té la dificultat el seu fill. El seu logopeda ho podrà determinar amb precisió. Probablement li aplicarà proves de discriminació auditiva específiques per a determinar si és capaç de distingir i recordar correctament els sons (2 i 3) , investigarà si la pronunciació està interferint, o si el problema radica en no poder aplicar correctament les regles de correspondència entre sons i lletres. Per a això, és freqüent que aplique tasques de dictat de paraules inventades (o pseudoparaules) per a comprovar com funcionen eixos processos sense la influència de la freqüència d'aparició en el vocabulari habitual.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dr. José Francisco Cervera Mérida, logopeda, col·legiat nº 46121

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

  •  Cervera, J. F., & Ygual, A. (2001). Evaluación e intervención en niños con trastornos fonológicos y riesgo de dificultad de aprendizaje de la lectura y escritura. Cuadernos de Audición y Lenguaje, 1, 1–41
  •  Lirola, F. V. (2003). La atención logopédica a las necesidades educativas especiales desde el enfoque fonológico. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 23(3), 135-153

 

Referències en el text:

(1) Cervera-Mérida, J. F., & Ygual-Fernández, A. (2006). Una propuesta de intervención en trastornos disortográficos atendiendo a la semiología de los errores. Rev Neurol, 42(2), 117–26.

(2) Ygual-Fernández, A., & Cervera-Mérida, J. F. (2013). Relación entre la percepción y la articulación en procesos fonológicos sustitutorios de niños con trastornos del lenguaje. Rev Neurol, 56(Supl 1), S131–40.

(3) Cervera-Mérida, J. F., & Ygual-Fernández, A. (2013). Evaluación de la discriminación de habla en preescolares: comparación de las pruebas ABX y AX. Revista de Logopedia, Foniatría Y Audiología, 33(2), 69–82.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *