Cuatro manos apoyadas sobre una barandilla.

MON PARE ESTÀ TRAQUEOSTOMITZAT EN LA U.C.I. I NO SÉ SI PODRÀ PARLAR

Mon pare té 64 anys i es troba ingressat en la Unitat de Vigilància Intensiva (UCI) de l'hospital després de patir un accident de tràfic. Es troba traqueotomitzat per a que respire millor, i van a posar-li una sonda d’alimentació per a nutrir-lo. Estem preocupats perque no sabem si podrà parlar en el tub de traqueostomía i com ens podrem comunicar amb ell. Tampoc sabem es uns sol.lució temporal o permanent. No tenim ni idea de les conseqüències d’estos procediments mèdics.

És molt freqüent que els pacients ingressats en la UCI experimenten dificultats en la comunicació i/o deglució (capacitat de tragar), ja siga com a resultat de la seua malaltia o com a resultat dels tractaments que reben (Batty, 2009) (1).

Efectivament quan un pacient no respira adecuadament per si sol se li intuba per la boca per a aportar-li el oxigen necessari mijantçant la anomenada ventilació mecànica. Si la situació del pacient no millora en els següents dies se li acaba fent una traqueostomia, es a dir, un procediment quirúrgic en el que se fa una obertura des de la part baixa del coll fins a la tràquea i es coloca un tub o cànula de traqueotomía a través de la qual se li continuarà ventilant. Habitualment estes mesures van acompanyades de drogues sedants i relaxants.

En primer lloc s’ha d’explicar que el tub o cánula de traqueostomía és una solució temporal, i que tant prompte com el pacient millore el seu estat de salut i comence a respirar adecuadament s’iniciarà el procés de retirada. Per suposat, el tub de traqueostomia te moltes conseqüències sobre la parla i també sobre la deglució. Sens dubte, la conseqüència més important sobre la parla és que l’aire de la respiració entra i ix per el tub, i no passa a través de les cordes vocals, que queden un poc més per damunt de la gola. D’eixa manera quan el pacient intenta parlar nota que no li ix la veu, i per tant, que els demés (sanitaris o familiars) no l’entenen. La incomunicació que se produeix genera molta frustració i una sensació molt forta d’impotència. Diferents autors han estudiat les respostes emocionals de les persones intubades o traqueostoimitzades que están incomunicades i se senten aïllades (Magnus y Turkington,  2006) (2).

A banda, el tub o cànula de traqueostomia te conseqüències sobre la deglució que cal estudiar amb deteniment abans de donar-li a menjar al pacient i inciar la via oral dàlimentació; dificulta el moviment de les estructures de la laringe, desensibilitza la zona, etc., (Baumgartner, Bewyer y Bruner, 2008) (3).

Per solucionar estos problemes d’incomunicació inicialment podem fer servir plafons de comunicació. Quan la situació del pacient millora, podem instruir-lo per a que quan solte l’aire per a parlar (quan espire) tape el tub de traqueostomia en el seu dit, de manera que obligue a l’aire a passar per les cordes vocals, i d’eixa manera puga fer-les vibrar i se li senta la veu. D’altra banda, també se pot recomanar la colocació d’una válvula de parla, que consisteix en un tap per al tub o cànula que permitix l’entrada d’aire a través del mateix, però no l’eixida, “obligant” de nou a l’aire espirat a pujar i passar per les cordes vocal, lo que produirà la veu. A més a més, es molt convenient una adecuada rehabilitació de les estructures laringíes de cara a conseguir una òptima recuperació de la veu i de la deglució.

Per tot açò, la presència del logopeda en la UCI no sols està plenament justificada, sino que ademés és molt necessària (Batty, 2009) (1).

 Per al Col.legi Oficial de logopedes de la Comunitat Valenciana:

Jorge Puchades Chulià, logopeda, nº col. 46246 Hospital Universitari de la Ribera

 -----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

Vidal C, Puchades J. Logopedia y nuevos ámbitos de actuación en disfagia orofaríngea en la Comunidad Valenciana. Bol AELFA. 2012;12(2): 45-53.

Hess D.R. (2005). Facilitating speech in the patient with a tracheostomy. Respiratory Care, 50(4): 519-25.

Desai, A., Rho. L., Nelson, J. (2009). Helping the chronically critically ill to communicate: speaking valve pilot trial. American Journal of Respiratory Critical Care Medecine, 179; 2009; A3083  

 

Referències en el text:

(1) Batty, S. (2009). Communication, swallowing and feeding in the intensive care unit patient. Nursing in Critical Care, 14 (4), 175‑179.

(2) Menzel L.K. (1998). Factors related to the emotional responses of intubated patients to being unable to speak. Heart & Lung, 27 (4), 245-52.

(3) Baumgartner, C.A., Bewyer, E., Bruner, D. (2008). Management of communication and swallowing in intensive care: the role of the speech pathologist. Advanced Critical Care, 19 (4), 433‑43.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *