Parte de la silueta de un señor de chaqueta paseando que pasa junto a un banco.

POR D’ENGOLIR CERTS ALIMENTS

Fa unes setmanes que observe que mon pare de 82 anys i que viu amb mi està tossint molt durant les menjars, com si s'entravessara. Especialment li passa quan es pren una sopa o es menja una taronja. També li passa amb l'aigua, fins al punt que com li fa por (perquè se'l passa molt malament) ja quasi no beu. M'ha comentat una amiga que a sa mare li passava quelcom paregut després de tindre l'ictus i que va ser a logopèdia i li van solucionar el problema. Es tracta del mateix? Hi ha algun tipus de solució?

Els problemes per a engolir o per a alimentar-se en general es donen molt sovint en persones de major edat deguts a una pèrdua de la força i de la velocitat de la musculatura implicada en la deglució. Açò pot ocórrer sense necessitat d'haver patit cap procés patològic greu com puga ser un ictus, una malaltia neurològica degenerativa (p.ej. Parkinson, Alzheimer, etc.) o algun tumor de cap o coll. Si, a més, l'ancià presenta alguna d'estes malalties el risc de patir disfagia, que és com es denomina este símptoma, augmenta considerablement (1).

Com vosté descriu en la seua pregunta, els problemes solen aparéixer amb els líquids i amb les consistències mixtes (aquelles menjars que mesclen líquids amb sòlids) ja que costen molt més de manejar en boca. La conseqüència d'açò és l'entravessament i el risc que part d'eixe líquid o aliment travesse la laringe i penetre en la via aèria, arribant als pulmons i provocant el que coneixem com a aspiració (2) . Quan açò ocorre es pot produir deshidratació per la reducció de la ingesta de líquids, pics febrils habituals sense raó aparent, pneumònies per infecció de l'aliment aspirat o inclús, en el supòsit més greu, l'ofec i la conseqüent mort.

Afortunadament i com ja li va indicar la seua amiga hui en dia disposem de proves i materials per a avaluar este problema i posar-li solució. La recomanació és que sol·licite la valoració de la deglució de son pare per una unitat de disfagia del sistema de salut que normalment està integrada per otorinolaringòlegs, logopedes i nutricionistes que valoraran l'abast del problema i dissenyaran un pla de rehabilitació on se sol incloure l'ús d'espesantes per als líquids, l'adaptació de la tipus de dieta més adequat, canvis posturals, maniobres deglutorias i exercicis per a millorar el to de la musculatura implicada. Tot això enfocat a aconseguir una deglució segura (sense risc per al pacient) i eficaç (que assegure la correcta nutrició i hidratació) (3).

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Carlos Vidal Úbeda, logopeda, Col·legiat nº 46042

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Garmendia Merino, G., Gómez Candela, C., & Ferrero López, M. I. (2007) Diagnóstico e intervención nutricional en la disfagia orofaríngea: aspectos prácticos. Barcelona: Ed. Glosa.

Bleeckx, D. (2004). Disfagia. Evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución. Aravaca (Madrid): McGraw-Hill/Interamericana de España, S. A.U.

Jaume, G. & Tomás, M. (2007). Manejo de la disfagia y aspiración. Barcelona: Salvat.

Clavé, P. & García, P. (2011). Guía de disgnóstico y de tratamiento nutricional y rehabilitador de la disfagia orofaríngea. Barcelona: Ed. Glosa.

 

Referències en el text:

(1) Clavé, P., Verdaguer, A. & Arreola, V. (2005). Disfagia orofaríngea en el anciano. Med Clin. 124 (19), 742-748.

(2) Almirall, J., Cabré, M. & Clavé, P. (2007). Neumonía aspirativa. Med Clin.129 (11), 424-432.

(3) Velasco. M., Arreola, V., Clavé, P., Puiggrós, C. (2007). Abordaje clínico de la disfagia orofaríngea: diagnóstico y tratamiento. Nutrición Clínica en Medicina. 3, 174-202.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *