Pareja en el embarcadero

QUÈ FA EL MEU FILL QUAN ENTRA EN LA SALA DE LOGOPÈDIA?

Sempre m'he preguntat que fa el meu fill quan la logopeda ens rep en la sala d'espera i se'l porta a la sala. Em diu que se'l passa be perquè juga tota l'estona. Te llaura 4 anys acabats de complir i comencem a portar-ho quan va complir tres. Ens ho va recomanar el pediatre. Pareix que te un trastorns específic del llenguatge mixt.

Imagine que la logopeda haurà tingut amb vosté reunions periòdiques i li haurà explicat amb detall quin és el diagnòstic, les característiques del les dificultats del seu fill, el pronòstic i el pla de treball. Sol ser normal, a més, que haja sol·licitat la seua col·laboració amb el tractament per a reforçar determinats èxits o per a introduir canvis en les seues rutines i procediments de comunicació amb el xiquet. Per la seua pregunta deduïsc que vosté té curiositat per conéixer els mètodes que la professional usa i que, en este cas, no ha sigut invitat a participar en les sessions, cosa que sí es produïx altres vegades.

Els logopedes tenim un conjunt ampli de procediments d'intervenció que són molt diferents en funció del trastorn de la comunicació, del llenguatge o de la veu. No té res a veure el que la logopeda fa amb el seu fill que el que a continuació realitzarà amb un xiquet amb nòduls vocals -que es relacionen amb una alteració de la veu-, amb un xiquet que tartamudeja, amb un altre amb deglució atípica o amb un altre amb dislèxia. Res a veure. Són tractaments totalment diferents.

El seu fill patix un trastorn evolutiu que afecta l'adquisició del llenguatge, comprometent els mecanismes naturals de l'adquisició del llenguatge (1) i afecta tant la compressió com a l'expressió. Què fan ací els logopedes?, fan "exercicis"?, fan repetir?, ¿ensenyen? El llenguatge oral no s'aprén, diem que s'adquirix, referint-nos que els xiquets ho desenvolupen en un temps rècord, en contacte amb parlants natius de l'idioma i interaccionant incidentalment en la vida quotidiana. No ho fan per mitjà d'un aprenentatge programat i sistemàtic. En el cas dels trastorns evolutius del llenguatge, este mecanisme innat seleccionat biològicament i perfeccionat en les societats humanes durant milers d'anys no funciona adequadament  (2). Els logopedes definixen el seu mètode d'intervenció en estos casos amb la paraula estimulació.

L'estimulació del llenguatge (3):

1. Reforça requisits previs a la seua aparició. Tenen a veure amb l'atenció, amb la percepció, amb el raonament i amb la comunicació no verbal

2. Crega rutines comunicatives, que són ocasions privilegiades de comunicació cara a cara, basades en l'acció compartida i la comunicació (verbal i no verbal) , on l'interlocutor s'ajusta al llenguatge del xiquet, de manera que mai supera la seua comprensió però li proporciona un model per a l'expressió lleugerament més evolucionat que el seu que servix com a model i tendix a imitar-se en eixes rutines comunicatives

3. Modifica la forma de comunicació dels interlocutors naturals del xiquet en el mig habitual, introduint canvis en la forma de comunicar-se dels adults perquè sàpien adaptar-se (o ajustar-se) a les característiques del xiquet i puguen proporcionar-li contínuament eixes ocasions privilegiades on poder aprendre el llenguatge de forma natural

És cert que alguns components del llenguatge com la pronunciació, determinat vocabulari o estructures sintàctiques poden (i de vegades, deuen) ser ensenyades per altres mètodes que recorden més a mecanismes d'aprenentatge formal. La regla general és: es pot ensenyar aspectes parcials però els aspectes generals han de ser adquirits en context natural.

Per tant, no s'enganye: la logopeda no està jugant amb el seu fill. Encara que aparentment així siga -i no podria ser d'una altra manera, ja que el joc és la forma d'estar en la vida dels xiquets- la professional ha programat cada una de les seues accions. La sala de treball és un autèntic laboratori on els reactius són les accions i la comunicació que d'elles es deriva. Els catalitzadors que usa la logopeda són sistemes d'ajuda i mecanismes de retroalimentació.

Confie en ella, els logopedes són professionals altament formats que saben què és el que fan. Cap altre professional té la formació específica per a tractar els trastorns de la comunicació.

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dr. José Francisco Cervera Mérida, logopeda, col·legiat nº 46121

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Juárez, A., & Monfort, M. (2001). Estimulación del lenguaje oral: un modelo interactivo para niños con necesidades educativas especiales. Madrid: Entha Ediciones

Andreu i Barrachina, L. (2013). El trastorno específico del lenguaje: diagnóstico e intervención. Barcelona: Editorial UOC

 

Referències en el text:

(1) Pinker, S. (1999). El instinto del lenguaje: cómo crea el lenguaje la mente. Madrid: Alianza Editorial.

(2) Mendoza Lara, Elvira. (2001). Trastorno específico del lenguaje (TEL). Madrid: Ediciones Pirámide.

(3) Cervera-Mérida, JF e Ygual-Fernández, A. (2006). Intervención logopédica en los niveles de la lengua. En Garayzabal, E. Lingüística clínica. Madrid: Antonio Machado Ed.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *