PERSONAS SALIENDO DEL METRO

QUÈ HI HA DE LA RESPIRACIÓ DESPRÉS D’UNA LARINGECTOMIA?

Mon pare ha sigut intervingut de càncer de laringe amb una cirurgia total. Tot el procés ha sigut dur i precipitat, pel que al tornar a casa se'm plantegen molts dubtes. Es passa el dia tossint i en alguna ocasió ix fins a quelcom de sang per l'estoma. Estic un poc preocupada respecte d'això, ara que l'aire va tan directe al pulmó em fa por que comence a tindre infeccions respiratòries permanents. Què podem fer?

 

Una laringectomia total comporta unes seqüeles amb gran impacte a nivell anatòmic, fisiològic, funcional i per descomptat emocional en la persona.

Són diverses les funcions de la laringe, entre elles, en la respiració, és l'encarregada de propiciar la mateixa separant les cordes vocals i deixant que arribe l'aire des de la denominada via aèria superior fins a la tràquea i els pulmons.

Dins d'esta via aèria superior mereix una especial atenció el paper que exercix el nas, que humidifica, regula la temperatura i filtra l'aire que posteriorment arribarà als pulmons.

Ara bé, la persona laringectomizada patix una alteració en este mecanisme. A l'extirpar la laringe l'aire que respira passa a entrar directament a la tràquea per l'estoma. Quan este aire és massa sec, la pell de la tràquea s'irrita i resseca; si és fred i brut les secrecions s'acumulen en la superfície generant taps que poden arribar a obstaculitzar la respiració. A més tot això fa que les expectoracions siguen més freqüents i que requerisquen molta força per a eliminar eixa secreció, la qual cosa pot generar ferides en la paret traqueal. En definitiva, al no respirar bé la qualitat de vida de la persona es veu minvada.

Per això és important que la persona laringectomizada duga a terme la rehabilitació pulmonar. Per a això ha d'utilitzar uns filtres disponibles al servici del pacient que, col·locats en l'estoma subjectes bé en la cànula, bé en uns adhesius, realitzaren la funció de "nassos artificials". Igual que un nas, el seu ús ha de ser les 24 hores del dia reposant el filtre per un nou cada vegada que este es canvie.

Aquests filtres humidificarán l'aire, regularan la seva temperatura i el filtressin de la brutícia de l'ambient. Després el seu ús de manera contínua la persona aconseguirà disminuir la irritació de la pell de la tràquea i que la mucositat sigui menor i més diluïda. Li costarà llavors menys esforç expectorar i ho farà amb menor freqüència. També serà menor el risc de patir infeccions pulmonars. Amb tot es veurà incrementada la seva qualitat de vida. Una correcta respiració és clau perquè el nostre organisme es defenga de potencials malalties a més de per trobar-nos i sentir-nos millor.

És important destacar que la rehabilitació pulmonar és comú en totes les persones laringectomizades, independentment del mode de comunicació que empren.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Natalia del Rio Collado
Natalia del Rio Collado

Natalia del Rio Collado. Graduada en Logopedia por la Universidad Complutense de Madrid

Número de col·legiada: 28/0507

Logopeda de ATOS Medical

 

 

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en:

Herranz Gonzalez-Botas, J., & Suárez, T. (2001). Experiencia con el uso del hme-provox® stomafilter en pacientes laringuectomizados. Acta Otorrinolaringológica Española, 52(3), 221-225.

Rozsasi, A., Leiacker, R., Fischer, Y., y Keck, T. (2006). Influencia de humidificación pasiva sobre la pérdida de calor respiratoria en pacientes con traqueotomía. Cabeza y cuello , 28 (7), 609-613. 

Bień, S., Okła, S., van As-Brooks, C. J., & Ackerstaff, A. H. (2010). The effect of a Heat and Moisture Exchanger (Provox® HME) on pulmonary protection after total laryngectomy: a randomized controlled study. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology, 267(3), 429-435.

Pedemonte Sarrias, G., & i Vintró, L. (2011). Adherencia al tratamiento crónico del humidificador de traqueostoma (Provox® HME) en pacientes laringectomizados.

Pedemonte-Sarrias, G., Villatoro-Sologaistoa, J. C., Ale-Inostroza, P., López-Vilas, M., León-Vintró, X., & Quer-Agustí, M. (2013). Adherencia crónica al humidificador de traqueostoma en pacientes laringectomizados. Acta Otorrinolaringológica Española, 64(4), 247-252.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *