Niña pequeña sentada en la arena dibujando con el dedo.

RECOMANEN AL MEU FILL L’ÚS D’UN SAAC LI AFECTARÀ L’HORA DE PARLAR COM ELS ALTRES XIQUETS?

El nostre fill de 24 mesos encara no parla, no pareix que tinga interés per comunicar-se i la família ens remarca que és molt poc sociable. És un xiquet molt bo que s'entreté només jugant, encara que a vegades té alguna que una altra rabinada quan li demanem quelcom que no vol. L'especialista ens ha dit que es troba en una fase en què encara és difícil concretar el diagnòstic entre TEA/TEL, però que sí ens recomana que el nostre fill comence a utilitzar un SAAC. Tenim por que l'ús d'un sistema de comunicació que no siga el normal (oral) puga fer que es torne peresós o retarde les seues possibilitats. Podria l'ús d'un SAAC reduir les seues possibilitats de parlar en un futur com els altres xiquets?

Un de les pors més comuns en l'ús dels Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació (SAAC) és precisament que puguen perjudicar el desenvolupament del llenguatge oral (1).  No obstant això l'evidència científica amb què comptem ens diu que l'ús de SAAC en xiquets en etapes primerenques, com el cas que es descriu, no sols no frena l'adquisició del llenguatge sinó que afavorix el seu desenvolupament.

Hi ha alguns "mites" respecte a l'ús dels SAAC, com este que es planteja, o el que s'haja de retardar el seu ús fins una determinada edat o quan hagen fracassat les estratègies dirigides al desenvolupament del llenguatge oral, però els investigadors coindicen a desmentir este tipus de mites i hi ha consens en què el xiquet ha de començar de forma primerenca a comunicar-se amb els recursos de què disposen i adquirir així capacitats no sols lingüístiques, sinó també socials i cognitives, que seran necessàries per al posterior desenvolupament.

Cal pensar que els xiquets comencen a comunicar-se a través de gestos, com assenyalar amb el dit, al voltant dels 8-9 mesos (2), i eixa serà la principal forma de comunicació que usarà el xiquet en esta etapa i a la que s'incorporaran posteriorment l'ús de les paraules. A més, pareix clar que la majoria dels xiquets amb trastorns del desenvolupament (p.e. Trastorns de l'Espectre de l'Autisme) processen molt millor la informació visual, especialment si esta és permanent, que la informació verbal. Açò fa que davant de la sospita de dificultats específiques en el llenguatge oral-verbal i una baixa intenció comunicativa, com les que es plantegen, les guies de bones pràctiques, com la publicada per Grup d'Estudi dels Trastorns de l'Espectre Autista de l'Institut de Salut Carlos III (3), recomanen començar intervenció logopèdica de forma primerenca que implique l'ús de SAAC. A més, com hem mencionat, comptem amb estudis, com el publicat al març de 2015 per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i l'equip Deletrea (4), que confirmen que l'ús de SAAC afavorix el desenvolupament del llenguatge oral.

No obstant és important remarcar que els principals objectius en estes primeres etapes en la intervenció logopèdica estaran especialment dirigits al desenvolupament d'habilitats d'interacció social, intenció comunicativa i increment d'actes comunicatius funcionals, és a dir, que el xiquet comunique ja siga amb llenguatge verbal, amb gestos o amb un altre tipus de símbols, i posteriorment, quan s'ha desenvolupat un repertori d'actes comunicatius i augmentat la freqüència d'estos, serà el moment d'avaluar la conveniència d'abordar altres aspectes com la forma i la modalitat de comunicació.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 D. José Antonio Calvo Expósito, logopeda col·legiat nº 28/0213  Profesor Asociado Departamento de Psicología, Grado en Logopedia Universidad de Castilla la Mancha. Logopeda Centro Alpadif-Rivas, Rivas Vaciamadrid, Madrid

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en les fonts següents:

GORTÁZAR P. (1995): "Jerarquización de objetivos para el inicio del desarrollo del lenguaje y la comunicación en personas con autismo y T.G.D". En VV. AA. (Ed.): LA ATENCIÓN A ALUMNOS CON NECESIDADES EDUCATIVAS GRAVES Y PERMANENTES. Pamplona: Gobierno de Navarra, Dto. de Educación, Cultura, Deporte y Juventud.

 

Referències en el text:

(1) Romski, M.A., & Sevcik, R.A. (2005). (ENLLAÇ EXTERN, tamany 751 KB) Early intervention and augmentative communication: Myths and realities. Infants and Young Children, 18, 174-185

 (2) Bates, E., with L. Benigni, I. Bretherton, L. Camaioni, & V. Volterra. (1979). The emergence of symbols: Cognition and communication in infancy. New York: Academic Press.

(3) Hernández JM, Artigas-Pallarés J, Martos-Pérez J, Palacios-Antón S, Fuentes-Biggi J, Belinchón-Carmona M, et al (Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista del Instituto de Salud Carlos III). (ENLLAÇ EXTERN, tamany 79,2 KB) Guía de buena práctica para la detección de los trastornos del espectro autista. Rev. Neurol. 2005; 41: 237-45

(4) (ENLLAÇ EXTERN, tamany 139 KB) M.S. Fortea-Sevilla, M.O. Escandell-Bermúdez, J.J. Castro-Sánchez, J. Martos-Pérez Desarrollo temprano del lenguaje en niños pequeños con trastorno del espectro autista mediante el uso de sistemas alternativos Rev. Neurol. 2015; 60: S31-S35

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>