BARANDILLA ALTEA

REHABILITACIÓ LOGOPÈDICA DE L’AFÀSIA

Mon pare ha patit un infart cerebral fa un mes i li ha deixat seqüeles importants en el seu parla. El metge ens ha dit que l'afàsia és de tipus Broca i que després de l'alta podria servir-li favorablement la rehabilitació informatitzada per part d'un logopeda. Podrien explicar-nos de què es tracta i si és un tractament sempre eficaç?

Efectivament, després d’un infart cerebral és possible que quedin seqüeles que afectin al llenguatge. En el cas de l’afàsia motora o de tipus Broca, es deu a lesions que afecten al lòbul frontal, bé localitzades a l’àrea de Broca (àrees 44 i 45 de Broadmann), bé en àrees circumdants (àrees 6, 8, 9, 10 i 46) (1).

L’afàsia de tipus Broca es caracteritza per una expressió verbal molt afectada amb una comprensió relativament millor, encara que també afectada. El llenguatge espontani presenta una important alteració dels mecanismes articulatoris, un vocabulari restringit, agramatisme i una severa reducció de la longitud de la frase. També presenta agrafia i en ocasions apràxia ideomotora. La majoria de pacients amb afàsia de Broca també presenta un dèficit motor de l’hemicos dret (2).

En quan a la recuperació d’aquest tipus de lesions, a la dècada dels anys 80 es va desenvolupar el concepte de neuroplasticitat cerebral, descrivint el cervell com un òrgan no estàtic, si no dinàmic (3) fet que permetria recuperacions funcionals a partir de diferents estratègies rehabilitadores.

Basant-se en aquestes teories de recuperació funcional del cervell i neuroplasticitat,   nombrosos estudis i la pràctica clínica demostren que la rehabilitació logopèdica és efectiva en la majoria de casos i que aquesta eficàcia augmenta en funció de la intensificació de la teràpia en els primers mesos de la lesió. A tal efecte, la utilització de programes informàtics específics és, avui per avui, una valuosa ajuda als professionals de la logopèdia, ja que permeten intensificar la teràpia d’una forma senzilla, efectiva i econòmica.

Aquests programes consisteixen en exercicis informatitzats específics que treballen diferents funcions cognitives com l’atenció, la memòria, el llenguatge i les funcions executives, d’una manera sistemàtica. Tot i que el pacient pot ser autònom a l’hora de realitzar aquests exercicis, és important que estiguin supervisats per un professional logopeda que faci un programa d’intervenció adequat i un seguiment de l’evolució.

 

Per al Col.legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Laura Augé Domènech. Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Patologia del Llenguatge de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. NÚM. Col. 08-0928

Coordinadora del Màster en Neurologopèdia de l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

 

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Cuetos Vega, F. (2004). Evaluación y Rehabilitación de las Afasias. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Helm-Estabrooks, A. (2005). Manual de la Afasia y de Terapia de la Afasia. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Muñoz Céspedes, J.M., Tirapu Ustárroz, J. (2001) Rehabilitación neuropsicológica. Madrid: Editorial Síntesis.

Fernández Guinea, S., López-Higes, R. (2005) Guía de intervención logopédica en las afasias. Madrid: Editorial Síntesis. 

 

REFERÈNCIES EN EL TEXT

(1) Porta-Etessam, J., Núñez-López, R., Balsalobre, J., López, E., Hernández, A., Luna, A. (1997). Lenguaje y afasias. Revista Neurol 1997;25 (144):1269-1277

(2) Vendrell, J.M. Las Afasias:semiología y tipos clínicos. Revista Neurol 2001;32 (10):980-986

(3) Cullell Gómez, N. i Vendrell Brucet, J.M. Aplicación de las nuevas tecnologías en los programas de intervención cognitiva para personas con deterioro. Alzheimer. Real Invest Demenc. 2008:38:14-20

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *