AMIGOS MIRANDO EL HORIZONTE

SEQÜELES DESPRÉS D’OPERAR-LI DE LES AMÍGDALES

Al meu fill de 4 anys li van ser li van ser extirpades les amígdales fa un mes, i ara la seua veu és ennassada, tampoc  pot pronunciar algunes vocals. Açò va ser degut que durant la intervenció quirúrgica, per alguna causa paralitze els pilars del vel del paladar. Ara li van recomanar fer un tractament d'estimulació per un especialista en fonoaudiología, per a recuperar la seua veu. Vull saber si el dit tractament és efectiu, i en cas que no ho siga, que opcions tinc perquè puga parlar normalment. Gràcies

De la lectura de la seua consulta, deduïsc que la inflamació inicial ja ha revertit, però persistixen els símptomes de l'hipernasalitat i les dificultats articulatòries i per això li han indicat la necessitat d'iniciar la rehabilitació logopèdica. Imagine que ja li hauran explicat que esta falta de mobilitat del vel del paladar és la responsable que la cavitat oral i nasal no es troben totalment segellades durant l'emissió de la parla, permetent que l'aire fuga pel nas i provoque la veu ennassada que em descriu. Entenc a més que no s'han detectat en el xiquet problemes a l'engolir i el tractament del xiquet únicament deu centrar-se en la recuperació de la mobilitat del vel del paladar, la millora de la seua ressonància i la resolució d'eixes xicotetes dificultats articulatòries que em comenta (Coll-Florit,& Col, 2014).

Done per fet que prèviament a la cirurgia els explicarien les complicacions que podien sorgir, entre elles, la del possible trauma quirúrgic (Arabolaza &col, 2014; Carvalho & Col 2013; Alvo & Sedano, 2015).  a l'extirpar les amígdales ja que es troben just entre els pilars anterior i posterior del vel del paladar i la major dificultat dels quals precisament és la determinació de l'àrea de resecció que permet que el múscul elevador del paladar superior es mantinga preservat. No obstant això, no sempre resulta fàcil ja que tots els paladars no són iguals i quan es produïx la dita lesió es genera este quadro que em descriu a la perfecció. (Jofré & Heider, 2015).

El període de la possible recuperació espontània se situa entre els 6-12 mesos posteriors a l'amigdalectomía (Alvo&Sedano, 2015), no obstant això, convé actuar com més prompte millor per a agilitzar el procés i sobretot per si este no es duguera a terme de forma espontània.

Quant a l'eficàcia del tractament pel qual em pregunta, he d'indicar-li algunes consideracions:

En línies generals, el tractament indicat en un xiquet de l'edat del seu fill, inclou l'estimulació sensoriomotríz de la zona afectada (estimulació tèrmica amb va fregir i amb materials miofuncionals) (Bartuilli i col, 2007) en combinació simultània amb tècniques de veu, ja que no pareix existir efectivitat en el tractament aïllat de la mobilitat per a millorar la ressonància o la parla (Prater, 1986). Amb tot això, hauria de ser possible corregir les alteracions que ha provocat la disfunció del mecanisme velofaríngeo que en estos moments no aconseguix un tancament adequat, a causa de la paràlisi.

No obstant això, actualment hi ha diverses tècniques instrumentals en les clíniques logopèdiques, que permeten potenciar l'efecte del tractament tant de la mobilitat de les estructures com de la qualitat vocal, com puguen ser els equips de biofeedback (BF) capaços de proporcionar retroalimentació immediata al subjecte sobre les seues funcions fisiològiques (per exemple, apareix un nino si no hi ha fuga nasal) o bé l'electroestimulación (NMES), que fonamenta la seua actuació en l'aplicació d'un corrent elèctric capaç de produir artificialment l'excitació de la fibra muscular o nerviosa.

Per tant, l'èxit de la intervenció dependrà en gran manera de les competències professionals del logopeda que vosté seleccione per a realitzar la intervenció, atés que el seu abordatge precisarà d'una àmplia experiència professional en tractament de la veu, així com de la seua capacitat per a valorar els possibles beneficis de l'aplicació d'un protocol d'electroestimulació sensorial i motora del vel del paladar (Guimaraes & Guimaraes, 2013) ajustat a les necessitats del cas, resultant imprescindible el coneixement de la utilització dels dispositius intraorals (en el cas que ens ocupa), els tipus de corrent, freqüència, intensitat i temps d'aplicació, atés que una mala praxi podria resultar perjudicial.

D'altra banda, l'efectivitat del tractament per a disminuir l'hipernasalitat es basa en la combinació de teràpia de veu unida a retroestimulació visual que potencie la sensibilitat auditiva del pacient a identificar la ressonància alterada (veu ennassada) i efectuar les correccions oportunes (Prater, 1986). Per a això existixen des de senzills dispositius que permeten visualitzar el moviment d'una boleta quan hi ha fuga d'aire pel nas (See escape), fins a complexos equips informàtics (Biofeedback) que associen el seu programari a presentacions en format de jocs, especialment atractives per a xiquets menuts, i l'efectivitat del qual ha quedat demostrada tant en població infantil com en adulta (Vallino& col, 2011).

Amb tot això, crec que cal mostrar-se esperançats quant a la recuperació de la veu del seu fill. No obstant això, si finalment no s'aconseguiren els objectius proposats, s'haurà de valorar pel servici d'otorino la possibilitat de realitzar una cirurgia correctiva del vel del paladar.

 

Cristina Peris Hernández
Cristina Peris Hernández

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Cristina Peris Hernández Col. 46515 Logopeda del CAT de ASPAS Castellón-Hélix

 

 

 

 

Poden trobar més informació sobre este tema en els següents llibres y/o articles:

 Alvo, A., & Sedano, C. (2015). Complicaciones velofaríngeas de adenoamigdalectomía. Revista de otorrinolaringología y cirugía de cabeza y cuello75(3), 286-294.

Arabolaza, M. E., Basile, M., & Paoli, B. P. Indicaciones y complicaciones de adenoamigdalectomía. Revista Faso (2014) 21 - Nº 2 - 2014

Bartuilli, M., Cabrera, P.J. & Periñán, M.C. (2007). Guía técnica de intervención logopédica. Terapia miofuncional. Madrid: Síntesis.

Carvalho, C. M., Clodic, C., Rogez, F., Delahaye, L., & Marianowski, R. (2013). Adenoidectomía y amigdalectomía. EMC-Cirugía Otorrinolaringológica y Cervicofacial14(1), 1-14.

Conessa, C., Hervé, S., Goasdoué, P., Martigny, E., Baudelle, E., & Poncet, J. L. (2005). Insuficiencia velofaríngea. EMC-Otorrinolaringología34(4), 1-11.

Coll-Florit, M., Vila-Rovira, J. M., Aguado, G., Fernández-Zúñiga, A., Gambra, S., & Perelló, E. (2014). Trastornos del habla y de la voz. Editorial UOC.

Guimaraes , B., Guimaraes, M. (2013) Eletroestimulaçao Funcional (EEF) em Disfagia Orofaríngea. Sao Paulo: Pulso

Jofré, D., & Heider, C. (2015). Complicaciones posamigdalectomía: Revisión desde la evidencia. Revista de otorrinolaringología y cirugía de cabeza y cuello, 75(3), 275-285.

Prater, R. J., & Swift, R. W. (1986). Manual de terapéutica de la voz. Salvat Editores.

Vallino‐Napoli, LD, Howard, S., & Lohmander, A. (2011). Evaluation and Evidence‐Based Practice. Cleft Palate Speech: Assessment and Intervention , 317-358.

Enllaç extern: http://www.otorrinoweb.com/es/3013.html

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>