PERSONAS EN EL MERCADO

SI TÉ UN TEA… COM FEM PERQUÈ UTILITZE EL QUE APRÉN EN QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA?

Al meu nebot xicotet el logopeda li ha ensenyat a dir certes frases en determinades circumstàncies però únicament els diu en eixos moments. Té un Trastorn Autista i als meus cunyats els han dit que és el normal. El xiquet només parla en sa casa però quan ho veiem en el parc no diu cap i pareix que en el col·le tampoc. És pot fer quelcom perquè el que aprén puga usar-ho en qualsevol circumstància?

Les dificultats dels xiquets amb Trastorns de l'Espectre de l'Autisme tenen a veure amb l'ÚS del llenguatge més que amb la forma. Es tracta de dificultats per a comunicar, és a dir, per a utilitzar el llenguatge per a distintes funcions i en diferents contextos.

La intervenció pot facilitar l'aparició del llenguatge però el seu desenvolupament és atípic i per això ens podem trobar amb xiquets amb un cert nivell de llenguatge expressiu però l'ús del qual es limita a funcions bàsiques com demanar o manar. La frase "no vull" per exemple, apresa per a rebutjar anar-se'n al llit, pot estar associada únicament a eixa situació però sense que hi haja una comprensió real de la seua intenció i significat. Per això el xiquet només la utilitzarà en eixe context. En el desenvolupament típic la intenció és prèvia al llenguatge i la comprensió també és anterior a l'expressió. En xiquets amb TEA tenim a vegades que anar per un camí diferent: primer l'expressió i després la comprensió i la comunicació espontànea.

El fet de que el seu nebot només parle en determinats contextos ha de veure justament amb la forma "atípica" en la que es desenvolupa el llenguatge en xiquets on la dificultat primària és pragmàtica.

La intervenció logopèdica en xiquets amb TEA requerix la coordinació i implicació de tots els professionals i de la família ja que haurem de treballar, per a un mateix contingut, els distints contextos en què pot aparéixer. Seguint amb l'exemple de "no vull": haurem d'associar-ho a moltes situacions diferents i entrenar-lo en context distints si volem que el xiquet accedisca a la comprensió i a la seua generalització. L'experiència clínica ens mostra que, amb una massa crítica d'entrenament en distints contextos, alguns xiquets amb TEA sí que generalitzen els aprenentatges. Per a això és necessària una intervenció molt intensiva i amb la implicació de tot el seu entorn.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Isabelle Monfort Juárez. Licenciada en Psicología. Centro Entender y Hablar y Colegio Tres Olivos. Madrid

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Monfort, I (2009).Comunicación y lenguaje: bidireccionalidad en la intervención en niños con trastorno de espectro autista. Rev neurolo 48 (supl2):S53-6

Monfort .M. , Juarez, A., Monfort, I. (2004)Niños con Trastornos Pragmáticos del Lenguaje y de la Comunicación. Enthaediciones: Madrid.

Cornago, A., Navarro, M. Collado, F. (2012) Manual de teoría de la mente para niños. Psylicom Ediciones.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *