Archivos de la categoría Sin categoría

INTERVENCIÓ DEL LOGOPEDA EN EL CAS D’UN XIQUET DIAGNOSTICAT DE PARÀLISI CEREBRAL AMB DISFÀGIA OROFARÍNGIA

El nostre fill de 4 anys té paràlisi i patix de disfàgia orofaríngia. En el nostre hospital de referència no hi ha logopeda i ens sentim molt perduts. Llegim en internet i coneguts ens comenten que és molt important que a més reba intervenció logopèdica per a ajudar-nos amb les menjars i que no tinguem tants problemes o inclús puga ocórrer quelcom greu si s'entravessa. Podria dir-nos en què consistix la seua intervenció i si altres professionals poden donar resposta realment sense haver de recórrer a un professional més?

Efectivament, la figura del logopeda juga un paper molt important tant per a millorar la qualitat de vida del vostre fill, com per a mostrar-vos pautes d'actuació en el dia a dia.

És bàsic que el logopeda que tracte vostre fill estiga especialitzat en Motricitat Orofacial i Disfàgia. També s'haurà de realitzar un abordatge multidisciplinari per a poder establir un pla terapèutic eficaç.

La paràlisi Cerebral Infantil (PCI) és el terme utilitzat per a descriure la síndrome produït per lesió o dany del sistema nerviós central durant períodes crítics del desenvolupament. Els xiquets amb paràlisi cerebral presenten diferents manifestacions clíniques, però tots mostren deteriorament de la funció neurològica. Esta malaltia, considerada altament incapacitant, presenta una incidència de 2,5 per cada mil nascuts vius en països en desenvolupament i de 2,0 en països desenvolupats. (6)

La valoració multidisciplinària en el xiquet amb PCI és fonamental, donada l'enorme quantitat de trastorns associats que poden coexistir en el xiquet. (8)

L'equip multidisciplinari està format pels següents especialistes: pediatre, pneumòleg, gastroenteròleg, neuròleg, otorinolaringòleg, metge rehabilitador, radiòleg nutricionista, logopeda, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, odontopediatra i infermera. Intervindran segons les necessitats específiques de cada cas. Cada especialitat o disciplina contribuïx a millorar la qualitat de vida d'estos xiquets.

La labor del logopeda és propiciar que cada xiquet obtinga mitjans per a disminuir les dificultats alimentàries de la forma menys agressiva, evitant l'ús de sondes prolongades (si fóra possible), i prevenint processos infecciosos com les pneumònies aspiratives. La disfagia pot portar conseqüències per a la salut del xiquet, en el cas que aspire l'aliment o la saliva per la via aèria respiratòria. (2)

En el cas concret dels xiquets amb PCI la deglució està compromesa. El dany congènit del sistema nerviós central durant el període neonatal pot portar a dificultats en l'alimentació, com a succió dèbil o lenta. Esta pot ser un primer senyal d'alerta que el lactant té algun problema neurològic. Els trastorns de la deglució són comuns en lactants que evolucionaran a PCI o que presentaran altres problemes de desenvolupament. (1)

La deglució és un complex procés sensoriomotor que té lloc en el moment en què els aliments entren per la boca, procés que té quatre fases (preoral, oral, faríngia i esofàgica), coneixent-se la seua alteració com disfàgia. (3)

No són capaços de menjar sòlids, i presenten dificultats en la formació i en la contenció de bol a la cavitat oral. La gran majoria degut no sols a un trastorn a nivell muscular, sinó també a una disfunció sensorial de la cavitat oral (hipo o hiper reactius).

Predomina la respiració oral, el que repercuteix en el to de la musculatura implicada en la deglució i en la parla. Així com en el desenvolupament de les estructures orofacials.

En el llenguatge presenten, per exemple, dificultat en l'articulació de fonemes.

Ens trobarem amb sialorrea, és a dir, no són capaços o tenen dificultat per a engolir saliva degut a l'alteració del seu SNC. (5)

Per a elaborar un bon diagnòstic, s'ha de preguntar pel temps d'evolució dels signes i símptomes que poden indicar disfagia, així com per la seua cronicitat i modificacions; entre eixes manifestacions tenim: bavejar excessivament, escopir el menjar i tindre dificultat respiratòria durant l'alimentació.

A continuació s'avalua el desenvolupament del xiquet per a identificar les habilitats cognitives, motores i orals, tant grosses com fines.

També es realitza una avaluació nutricional completa i la història alimentària que haurà d'incloure: la quantitat i tipus d'aliments ingerits pel xiquet, les dificultats amb la succió i la lactància, l'inici dels aliments sòlids, la masticació, la grandària de bol alimentari, el tancament labial, si hi ha bombament lingual repetitiu i retenció de l'aliment en la boca, preferència o intolerància a certs aliments i textures, rebuig de l'alimentació, tos o respiració sorollosa amb la ingesta (que podria suggerir aspiració o residus d'aliment en la faringe), temps excessiu per a l'alimentació, moments del dia en què menja millor, tècniques, posició i recursos empleats per a l'alimentació; tota esta informació permetrà tindre una idea de les fases i estructures que estan afectades en el procés de la deglució.

Es pot sospitar clínicament l'aspiració silenciosa (o no evident) en xiquets amb símptomes inespecífics com a tos, alimentació lenta, rebuig de l'aliment, plor, cianosi, apnea, ofec en prematurs, bradicàrdia i raneres. L'avaluació clínica sense signes suggestius d'aspiració, o d'alteració de la fase faríngia, no descarta la possibilitat d'aspiració silent, per la qual cosa es recomana realitzar una Videofluoroscopia. Esta és la prova diagnòstica més utilitzada per a confirmar la presència d'aspiració o penetració en la via aèria.

En la rehabilitació de la disfàgia un dels objectius del logopeda és millorar el control funcional en les fases preparatòria, oral y/o faríngia. D'esta manera s'aconseguirà el principal objectiu de la teràpia, aconseguir una alimentació oral amb una deglució segura i eficaç mentres es mantenen una hidratació i nutrició adequades.

S'indicaran a la família tècniques compensatòries, com canvis posturals, modificació de volum i presentació del bol, modificació de consistència alimentària, increment sensorial, entre d'altres. (9)

Es realitzarà una estimulació indirecta (sense aliment) i una altra estimulació directa (amb aliment). En cas que el nen aspiri més del 10% del bol que està en la seva cavitat oral, l'estimulació serà exclusivament indirecta, al principi, perquè no hi hagi risc d'aspiració. (2)

Estes estimulacions ja es poden dur a terme des del naixement del xiquet, sempre que estiga clínicament estable.

És important tractar tant l'aspecte sensorial, normalment alterat, com l'aspecte motor a través de diferents exercicis, ja que els sistemes motor i sensorial estan interrelacionats. Estos exercicis seran planificats una vegada realitzat el diagnòstic específic de cada cas.

Amb un diagnòstic i tractament adequats s'aconseguix disminuir la morbiditat de la disfàgia, fet que es materialitza per l'existència de menys ingressos hospitalaris per any degut a esta causa. (7)

És de vital importància, per a aconseguir els objectius del tractament, un treball en equip, amb la implicació dels professionals sanitaris, de les famílies i dels cuidadors escolars d'estos xiquets.

 

Per al Col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Mtr. Silvia Cabado Solé, logopeda CLC nº1629, especialista en Motricitat Orofacial al Servici de Medicina Física i Rehabilitació Pediàtrica de l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu (Barcelona)

Silvia Cabado
Silvia Cabado

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Referències en el text:

(1) S,Skuse.D. Characteristics and management of feeding problems of yong children with Cerebral palsy.Rev.Medica.Chil Neurol.1992.34:379-88.

(2) Mg.B David Poma Reyes. Disfagia Neurogenetica en niños con PCI.(Oct.2010).Rev.Motricidad Orofacial.

(3) Cámpora H.; Falduti A. Evolución y tratamiento de las alteraciones de la deglución.Am.Med.Resp (2012;3:98-107)

(4) J.L Bacco R., F. Anaya,E.Flores,N.Peña. Trastornos de la alimentación y deglución en niños y jóvenes portadores de PC.abordaje multidisciplinario. Rev.Med.Clínica Condes 2014; 25:330-342.

(5) Barrionuevo N., F.Fresia Solis.Anomalias dentomaxilares y factores asociados en niños con PC. Rev.Chilena Pediatria (2008),79 (3):272-280.

(6) Luis Fernando garcia Zapata,S. Luria Restrepo Mesa. La alimentación del niño con PC. Un reto para el nutricionista dietista.Perpectivas desde una revisión. Perspectivas en nutrición humana.2012,vol 12 Enero-Junio.

(7) Schwart SM,Corredor.J,Fisher-Medina J., Rabinowitz S. Diagnosis and treatment of feeding disordin in children with development disabilities.Pediatrics 2001;108: 671-676.

(8) Moreno J.M, Montero Gonzalez P.J,Garcia Beamonde Sanchez M.E. Intervención educativa en la PC.Actividades para la mejora de la expresión oral. Edita: Junta de Andalucia.

(9) Logeman J.A.Management of the patient with oropharyngeal swallowing disorder.2º edición Pro-Ed Austin,Texas (1998;191-250).

 

Bibliografía complementaria:

Niños y niñas con Parálisis Cerebral. A.Garcia Prieto. Ed.Narcea.

 

¿CÓMO HACEMOS PARA QUE NUESTRA MADRE CON ALZHEIMER SIGA COMUNICÁNDOSE COMO ANTES?

Nuestra madre tiene 55 años y le han diagnosticado un Alzheimer precoz. Está siendo todo muy confuso para nosotros y necesitamos saber cómo podemos colaborar con la terapia de logopedia en casa. Ella lo empieza a tener difícil para encontrar las palabras que nos quiere decir y se inquieta bastante porque también es algo que le pasa al escribir, actividad que siempre le ha gustado mucho. ¿Cómo lo hacemos para siga comunicándose como antes?

La atención logopédica en demencias es un proceso complejo que incluye acciones dirigidas a estimular el acceso al léxico, el razonamiento verbal, las habilidades metalingüísticas, la masticación y deglución. El logopeda debe ofrecer además orientaciones oportunas a los cuidadores y familiares de manera de ayudarlos a ajustarse a las demandas que provoca este trastorno neurocognitivo. Es importante señalar que no se trata de asignar tareas “terapéuticas”, lo que se busca es favorecer el ajuste a los cambios que esta enfermedad provoca en el lenguaje y en la comunicación con una serie de sugerencias y recomendaciones.

La primera orientación que debe hacerse es insistir en la necesidad de que el paciente reciba una atención logopédica de calidad, periódica y sistemática con un logopeda formado en esta área. El plan de atención debe ser elaborado teniendo en cuenta las necesidades de cada caso, sus intereses e historia de vida y la dinámica de cada familia.

El impacto del diagnóstico del Alzheimer de inicio temprano conlleva profundas exigencias en la esfera emocional y social para el individuo que la presenta y para todo su entorno. Por esta razón, la segunda orientación es insistir en que acepten la ayuda que otros profesionales tales como el trabajador social o el psicólogo pueden brindarles.

Wilson, Rochon, Mihailidis y Leonard (2013) recomiendan el uso de estrategias de comunicación para facilitar la realización de actividades de aseo personal o alimentación. Valles González (2014) elaboró una guía con recomendaciones para estimular el proceso de acceso al léxico, la comprensión de situaciones específicas y la conversación sobre temas diversos, a continuación se presentan algunas orientaciones para la primera etapa:

Señalar con nuestro dedo el objeto o a la persona a quien se refiere el paciente, o preguntar para aclarar si estamos comprendiendo lo que él quiere expresar.

Si la persona con demencia tiene dificultades para “dar con la palabra” exacta, apoyarlo de forma amable y decirla por él. Seguir esperando a que pueda recordarla afectará el hilo de la conversación.

Simplificar las oraciones o frases, de esta manera se evita confundir al paciente.

Utilizar gestos que apoyen el significado de las palabras o de los mensajes.

Compartir en familia las comidas, los cumpleaños y otros eventos. El diagnóstico de demencia no debe impedir disfrutar de la compañía de otros.

Apoyar al paciente a que siga participando en algunas actividades habituales y practicar hobbies.

Estimular al paciente a que realice pequeños relatos sobre sus actividades diarias o sobre noticias.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

Dra. Beatriz Valles González. Logopeda col. nº 46838 en la Clínica de Logopedia de la Universidad de Valencia. Voluntaria de la Asociación Familiares Alzheimer de Valencia. Autora del Programa de Estimulación Metalingüística en Teoría de la Mente  para personas con demencia

----------------------------------------------------

Referencias del artículo:

WILSON, R; ROCHON, E; MIHAILIDIS, A Y LEONARD, C. (2013): Quantitative analysis of formal caregivers’ use of communication strategies while assisting individuals with moderate and severe Alzheimer’s disease during oral care. Journal of Communication Disorders, 46, 249-263.

Bibliografía complementaria para ampliar sobre el tema:

VALLES GONZÁLEZ, B. (2014). Programa de Estimulación Metalingüística en Teoría de la Mente para personas con demencia. Valencia, España: Fundación Antonia Mir.

Valles González, B. (2010). La atención del lenguaje y la comunicación en las personas con demencia tipo Alzheimer. En “Alzheimer: no estás solo”. Venezuela: Fundación Alzheimer de Venezuela-Capítulo Nueva Esparta.

Enlace externo: Página Web de la Asociación Alzheimer International

A QUINA EDAT ES RECOMANA LA INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA EN UN PROBLEMA LECTOR?

Hola, la meua filla té 6 anys i estem preocupats, perquè encara que la resta dels xiquets de les seues classe ja lligen, ella ix del cole trist i frustrada perquè li està costant molt. No sabem què podem fer, la meua germana ens ha dit que podríem portar-la a un logopeda perquè l'ajude a avançar en esta trava de la lectura. A quina edat es recomana la intervenció logopèdica en un problema lector? Quina actitud ens recomanen adoptar a nosaltres com a pares?

1º de primària, que es correspon amb el curs en què els alumnes tenen 6-7 anys, és el curs en què la majoria dels sistemes educatius establixen com a objectiu l'adquisició de la lectoescriptura. És a dir, si bé durant l'etapa d'infantil els xiquets solen realitzar activitats relacionades amb la lectura, com reconéixer lletres o realitzar jocs com identificar "el principi de les paraules" o trobar paraules que s'assemblen entre si, és durant 1r de primària quan els xiquets han de començar a llegir correctament i de forma fluida paraules i frases curtes.

Açò és així perquè és en eixa edat, 6 anys, quan les capacitats simbòliques i lingüístiques necessàries per a llegir estan prou desenvolupades.

Alguns signes d'alerta a esta edat, 6 anys, que podem trobar en esta excel·lent guia sobre Dificultats Específiques d'Aprenentatge (1) són confondre paraules amb una pronunciació semblant, dificultat per a identificar les lletres, dificultat per a identificar els sons de les paraules o un historial de dificultat en el desenvolupament del llenguatge. I, com indiques, el detectar un desinterés o rebuig per la lectura.

Quan trobem alguns d'estos signes és necessari realitzar una avaluació logopèdica per a confirmar un possible retard o trastorn. És possible que el logopeda complemente el seu informe amb l'avaluació d'altres professionals (p.e. òptic/optometrista, psicòlegs infantils) a fi de descartar o confirmar causes sensorials o cognitives.

És imprescindible realitzar l'avaluació logopèdica en el primer moment de la detecció dels primers símptomes, ja que, com ens indiquen tant associacions com investigadors (2) és freqüent trobar en l'àmbit educatiu, en paraules de Shaywitz, una "estrategia d'esperar al fracàs", és a dir, aplicar un criteri de "discrepància" per a diagnosticar i confirmar les dificultats, consistent a esperar que existisca un retard o desfasament curricular de 2 anys.

Açò es traduïx en que moltes vegades els signes d'alerta del qual han sigut detectats en 1r de primària no reben avaluació i intervenció fins a 3r de primària, quan les dificultats són majors i quan han aparegut altres símptomes com a conseqüència de la falta d'intervenció (baix rendiment escolar, desmotivació, problemes de conducta, etc.).

Per tant, si bé és cert que determinats etiquetes diagnòstiques poden retardar-se a causa d'un criteri de discrepància, açò no significa que haja d'esperar-se sense realitzar avaluació i tractament logopèdic, sinó, al contrari, són estos signes d'alerta els que ens indiquen que s'ha de realitzar una avaluació i començar intervenció si els resultats i el professional logopeda ho recomanen.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana: 

 D. José Antonio Calvo Expósito, logopeda col.legiat nº 28/0213  Professor Associat Departament de Psicologia, Grau en Logopèdia Universidad de Castilla la Mancha. Logopeda Centro Alpadif-Rivas, Rivas Vaciamadrid, Madrid

-----------------

Referències en el text:

 (1) (ENLLAÇ EXTERN, tamany 1.44 MB) http://www.dislexiajaen.es/descargas/manual-dislexia-junta-andalucia.pdf

(2) The education of dyslexic children from childhood to young adulthood. Shaywitz SE, Morris R, Shaywitz BA. Annu Rev Psychol. 2008;59:451-75