Archivo de la etiqueta: Deglución atípica

EL MEU FILL NECESSITA LOGOPÈDIA I ORTODÒNCIA

El nostre fill xicotet té 6 anys i acudix a teràpia perquè sent més xicotet li van detectar un retard general en el seu desenvolupament. La logopeda ens va aconsellar anar a l'ortodontista perquè li avaluara la mossegada, i ens han dit que té una maloclusió classe 3. Necessita aparell però nos fa por l'actitud del nostre fill i la seua capacitat d'adaptació. A més és respirador bucal, però l'otorino ens ha dit que no observa la via nasal obstruïda ni hipertròfies o alteracions de cap tipus. És important que la logopeda comence a intervindre amb el nostre fill tot el que es referix a estes complicacions com més prompte millor o ha d'esperar que li corregisquen la dentadura amb els aparells?

La classe III d'Angle, mesioclusión o prognatisme és una alteració en l'oclusió dental, que consistix en un creixement de la mandíbula, major d'allò que s'ha esperat, posicionant-se esta per davant del maxil·lar superior.

Tindre una Classe III d'Angle a part d'alteracions purament estètiques, pot arribar a desencadenar altres dificultats funcionals com són alteracions en parla, deglució mossegar o mastegar. Totes elles derivades de l'alineació anormal de la mandíbula ja que requerixen una compensació fisiològica per la deformitat anatòmica. (1)

El creixement mandibular es dóna aproximadament en barons fins als 20 anys i en el sexe femení fins als 18, donant-se els majors canvis sobre els 13 anys d'edat. (2)

En este cas la recomanació d'acudir a un ortodontista és adequada ja que les alteracions en el creixement facial es tracten amb major eficàcia abans dels 9 anys perquè encara no s'han consolidat les sutures de maxil·Lars.

Dins del creixement mandibular cobren un paper essencial les influències biomecàniques intrínseques i estrínsecas , com poden ser la posició de la llengua i la respiració . (1)

En este cas després de la revisió de l'Otorino constatem que la respiració oral no es justifica per cap causa física i es tracta d'un hàbit inadequat o parafunció. La respiració oral sol anar associada a hipotonia facial i posició de llengua baixa, fomentant l'espenta mandibular amb la llengua, podent-se incrementar així la protusió i creixement mandibular.

La intervenció logopèdica en estos casos es realitza per mitjà de la teràpia miofuncional.

El treball del logopeda és fonamental per a l'èxit del tractament ortodóncico ja que es treballarà per a corregir la respiració i posicionament de la llengua. Hem de tindre en compte que per molt aparataje ortodóncico que es col·loque, la parafunció tornarà a desplaçar la mossegada en el moment que el dispositiu de contenció desaparega. I per tant s'espatlarà en poc de temps el costós treball que suposa un tractament ortodóncico. No podrem corregir de forma adequada l'oclusió, sense haver modificat prèviament estos hàbits per mitjà d'un tractament logopèdic.

La cronologia del tractament serà en funció del cas, en algunes ocasions és recomanable que el logopeda intervinga abans que l'ortodontista i en altres treballar junts en el mateix moment. En el cas consultat és recomanable començar primer amb tractament logopèdic.

L'adaptació a estos tractaments no sol ser complicada i té bona acceptació, més encara en un xiquet que ja ha rebut terapia.

En resum la classe III requerix tractament i control preventiu per part dels professionals adequats (ortodontista i logopeda). Quan el xiquet és xicotet es tendix a creure que li queda molt de temps de creixement, però hem de tindre en compte la conveniència d'un tractament primerenc, ja que si esta problemàtica no s'aborda de forma adequada es pot convertir en un problema esquelètic arribant a requerir intervenció quirúrgica per a la seua correcció.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana: 

Almudena Valle Sastre
Almudena Valle Sastre

Almudena Valle Sastre, logopeda, Col·legiada nº EX 06/0004

Hospital de Neurorehabilitación Casaverde (Mérida)

 

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

J. Dioses Chocano; F. Susanibar Chávez; B. D. Parra Reyes. Irene Queiroz Marchesan (coord.)(2014) Tratado de evaluación de motricidad orofacial y áreas afines. EOS.

Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

Bigenzahn, W. Disfunciones orofaciales en la infancia (2004). Barcelona: Ars XXI .

Segovia, Mª.L. (1988). Interrelaciones entre la odontoestomatología y la fonoaudiología. La deglución atípica. 2ª edición. Buenos Aires: Panamericana.

Zambrana, N. y Dalva L. (1998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona: Masson.

Referències en el text:

(1) Proffit WR. Ortodoncia. Teoría y práctica, 2da. ed. Madrid: Morby Doyma, 1994:1-12

(2) Zambrana, N. y Dalva L. (1998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona: Masson.

*Classe III d'Angle, mesioclusió o prognatisme:

classe III d'Angle, mesioclusión o prognatisme
Classe III d'Angle, mesioclusió o prognatisme

¿FAVORECE O NO AL ÉXITO DE LA ORTODONCIA QUE MI HIJO ACUDA AL LOGOPEDA?

Mi hijo ha llevado aparato dental y al retirárselo los dientes han  vuelto a estropearse. El odontólogo nos indica que hay que colocárselo por segunda vez. Su primo tuvo el mismo problema y optaron por llevarlo antes al logopeda, pero mi odontólogo dice que no cambiaría el resultado final y que no es necesario. ¿En qué casos sí es adecuado y en cuáles no influye para el éxito de la ortodoncia?

Es cierto que en algunos pacientes que han seguido y finalizado un tratamiento de ortodoncia, los dientes se desplazan de su posicionamiento óptimo, volviendo a posiciones iniciales o previas al tratamiento, es lo que se conoce con el nombre de recidiva. Las recidivas son un problema y una preocupación para los odontólogos e invierten esfuerzos importantes para que los tratamientos tengan la máxima estabilidad.

Cuando los dientes no articulan, encajan o engranan correctamente, a ello se le denomina maloclusión (1). Las causas de maloclusión se pueden agrupar en: dentarias, esqueléticas, funcionales o mixtas, y los logopedas intervenimos en aquellos casos que presentan las dos últimas causas, las cuáles se dan en la mayoría de los pacientes.

Muchas maloclusiones están relacionadas con alteraciones en la respiración, masticación y deglución (foto1), existiendo además malos hábitos como la succión digital, el mordisqueo labial, la onicofagia, etc. que alteran la posición normal de los dientes (2). En estos casos, es inviable la corrección de la posición dental sin corregir o eliminar disfunciones y malos hábitos, y viceversa. Por otro lado, en muchos casos en los que la causa de la maloclusión es de origen genético también se producen alteraciones funcionales. Por ejemplo, en las llamadas protusiones mandibulares o Clase III de Angle (foto 2), la mandíbula tiene un mayor tamaño que el maxilar superior y ello tiene un fuerte componente genético. Sin embargo, la lengua tiene una clara tendencia a ocupar espacios y algunos pacientes con Clase III, apoyan la lengua, tanto en reposo como en deglución, en la arcada dentaria inferior o de forma interincisiva, provocando un desplazamiento de los dientes y contribuyendo al crecimiento mandibular.

La intervención del logopeda será necesaria siempre que se detecten alteraciones funcionales  y/o malos hábitos, es por ello que la colaboración entre el ortodoncista y el logopeda va a ser necesaria en la mayoría de los casos.

La Terapia Miofuncional es la disciplina que se encarga de valorar y corregir las disfunciones orofaciales que pueden interferir tanto en la producción del habla como sobre la estructura de los dientes, la mandíbula y la musculatura orofacial. Por tanto, el logopeda que intervenga con este tipo de pacientes deberá estar formado en Terapia Miofuncional.

En los últimos años la formación y especialización del logopeda ha ido en aumento, teniendo en cuento el número de cursos, másteres, trabajos de fin de grado y de fin de máster, así como la producción de artículos especializados centrados en esta especiliadad.  Por otro lado la interralación entre la ortodoncia y la logopedia no es nueva (3), y el interés por los odontólogos en la terapia miofuncional también es creciente, prueba de ello es el aumento del número de logopedas que colaboramos con ortodocistas y el aumento del número de talleres, cursos y conferencias destinados a ortodoncistas centrados en la Terapia Miofuncional.   

Es muy posible que el hijo de la persona que nos realiza la pregunta tenga algún componente disfuncional que esté afectando a su oclusión dental. Mi consejo es que lleve a su hijo a un logopeda especialista en Terapia Miofuncional y que le realice una exploración. Si detecta  alteraciones miofuncionales que su ortodoncista no es capaz de ver ni admitir, sinceramente, cambie de ortodoncista.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

Dr. Vicent Rosell Clari, Dr en Psicología y Logopeda,  Colegiado número 46164. Universitat de València.

----------------- 

Referencias en el texto:

 (1) BORRÁS, S., & ROSELL, V. (2005). Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau llibres.

(2) AGUILAR, M., VILLAIZÁ, C., & NIETO, I. (2009). Frecuencia de hábitos orales, factor etiológico de maloclusiones en población escolar. Revista Latinoamericana de Ortodoncia y Odontopediatria Ortodoncia.

(3)  SEGOVIA, M. L. (1988). Interrelaciones entre la estomatología y la fonoaudiología. Buenos Aires: Panamericana.

 Foto 1. Deglución disfuncional o atípica.    

degdis1                   

Foto 2. Clase III.

degat2

 

Puede encontrar más información técnica sobre esto en los siguientes textos:

BORRÁS, S., & ROSELL, V. (2005). Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau llibres.

 GONZÁLEZ, M. F., GUIDA, G., HERRERA, D., & QUIRÓS, O. (2012). Maloclusiones asociadas a: Hábito de succión digital, hábito de deglución infantil o atípica, hábito de respiración bucal, hábito de succión labial y hábito de postura. Revisión bibliográfica. Revista Latinoamericana de Ortodoncia y Odontopediatría.

 ZAMBRANA, N. y DALVA, L. (1.998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona: Masson.

 

 

¿TRATAMIENTO LOGOPÉDICO CON APARATO?

Mi sobrina de 8 años tiene los incisivos separados. En la revisión del dentista nos han dicho que presenta un estímulo constante al tragar y comer que condiciona el desarrollo de su boca negativamente: al no apoyar la lengua en el paladar, la coloca entre sus dientes al tragar. Le han recomendado un tratamiento de ortopedia y rehabilitación de la dentadura con un aparato dental. Nos han recomendado acudir a un logopeda para corregir la deglución y estabilizar así el tratamiento. ¿Es posible el tratamiento logopédico con el aparato ya puesto? ¿En qué consiste su intervención?

La recomendación de acudir a un logopeda que les han hecho es correcta ya que su sobrina presenta una deglución atípica o disfuncional relacionada con la presión constante que la lengua realiza cada vez que  necesita tragar simplemente saliva, que se produce en este caso sobre los incisivos superiores, favoreciendo que éstos se separen como ha sucedido.

La finalidad del aparato dental será ayudar a cerrar el espacio existente entre los incisivos y conseguir una oclusión dentaria que le permita realizar correctamente la incisión (partición) y masticación de los alimentos, pero es necesario igualmente que un logopeda especializado en Terapia Orofacial y Miofuncional (cuyo  objetivo es prevenir, evaluar, diagnosticar, educar y rehabilitar el desequilibrio presente en el sistema orofacial (1)), la evalúe (2) y elabore un programa de intervención que tendrá como finalidad equilibrar las funciones alteradas como ocurre en este caso con la deglución (3).

Para ello puede ser necesario trabajar inicialmente sobre la lengua y el paladar, concretamente sobre la zona de las rugas palatinas, ya que es en las mismas, y no sobre los dientes, donde el ápice de la lengua debe apoyarse y ejercer presión durante la deglución para conseguir, junto con el resto del movimiento lingual, empujar el bolo alimenticio y tragarlo, estimulando igualmente con dicha presión el crecimiento del paladar.

La utilización de placas expansoras de paladar, resortes metálicos, tornillos de expansión etc., que pueden llevar algunos aparatos de ortopedia puede dificultar el aprendizaje y la automatización de la colocación correcta de la lengua por lo que, especialmente para conseguir el primero, es recomendable que el paladar se encuentre liberado y es por ello fundamental la coordinación entre el dentista y el logopeda. En muchos de estos casos puede ser recomendable una "intervención tipo sandwich": tratamiento logopédico previo a la colocación del aparato- ortopedia (combinada con logopedia según el caso ya que es posible ir trabajando a nivel sensitivo y motor sobre la lengua, los labios u otras funciones orofaciales alteradas)-tratamiento logopédico para automatizar la postura lingual adecuada y evitar recidivas una vez resuelto el problema a nivel de oclusión dentaria con el aparato.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

Mónica Bartuilli Pérez, logopeda colegiada 28 / 0016. Psicóloga. Profesora asociada. Grado en Logopedia. Universidad Complutense de Madrid.

 

Puede encontrar más información técnica sobre esto en los siguientes libros:

Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

Borrás Sanchís, S y Rosell Clarí, V. (Coord.) (2006): Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau Llibres.

Grandi, D. y Donato, G. (2008): terapia miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Lebón

Segovia, Mª.L. (1988). Interrelaciones entre la odontoestomatología y la fonoaudiología. La deglución atípica. 2ª edición. Buenos Aires: Panamericana.

-----------------

Referencias en el texto:

(1) Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

(2) Cervera, J.F. e Ygual, A. (2002). Guía para la evaluación de la Deglución atípica. Cuadernos de Audición y Lenguaje. (3): 57-65.

(3) Bigenzahn, W. (2004): Disfunciones Orofaciales en la Infancia. Diagnóstico, terapia miofuncional y logopedia. Barcelona: Ars Médica.

AFAVORIX O NO A L’ÈXIT DE L’ORTODÒNCIA QUE EL MEU FILL ACUDISCA AL LOGOPEDA?

El meu fill ha portat aparell dental i al retirar-se'l les dents han tornat a espatlar-se. L'odontòleg ens indica que cal col·locar-se'l per segona vegada. El seu cosí va tindre el mateix problema i van optar per portar-ho abans al logopeda, però el meu odontòleg diu que no canviaria el resultat final i que no cal. En quins casos sí que és adequat i en quins no influïx per a l'èxit de l'ortodòncia?

El meu fill ha portat aparell dental i al retirar-se'l les dents han tornat a espatlar-se. L'odontòleg ens indica que cal col·locar-se'l per segona vegada. El seu cosí va tindre el mateix problema i van optar per portar-ho abans al logopeda, però el meu odontòleg diu que no canviaria el resultat final i que no cal. En quins casos sí que és adequat i en quins no influïx per a l'èxit de l'ortodòncia?

És cert que en alguns pacients que han seguit i finalitzat un tractament d'ortodòncia, les dents es desplacen del seu posicionament òptim, tornant a posicions inicials o prèvies al tractament, és el que es coneix amb el nom de recidiva. Les recidives són un problema i una preocupació per als odontòlegs i invertixen esforços importants perquè els tractaments tinguen la màxima estabilitat.

Quan les dents no articulen, encaixen o engranen correctament, a això se li denomina maloclusió (1) . Les causes de maloclusió es poden agrupar en: dentàries, esquelètiques, funcionals o mixtes, i els logopedes intervenim en aquells casos que presenten les dos últimes causes, les quins es donen en la majoria dels pacients.

Moltes maloclusions estan relacionades amb alteracions en la respiració, masticació i deglució (foto1), existint a més mals hàbits com la succió digital, el rosegue labial, l'onicofàgia, etc. que alteren la posició normal de les dents (2) . En estos casos, és inviable la correcció de la posició dental sense corregir o eliminar disfuncions i mals hàbits, i viceversa. D'altra banda, en molts casos en què la causa de la maloclusió és d'origen genètic també es produïxen alteracions funcionals. Per exemple, en les crides protusions mandibulars o Classe III d'Angle (foto 2) , la mandíbula té una major grandària que el maxil·lar superior i això té un fort component genètic. No obstant això, la llengua té una clara tendència a ocupar espais i alguns pacients amb Classe III, recolzen la llengua, tant en repòs com en deglució, en l'arcada dentària inferior o de forma interincisiva, provocant un desplaçament de les dents i contribuint al crecimient mandibular.

La intervenció del logopeda serà necessària sempre que es detecten alteracions funcionals y/o mals hàbits, és per això que la col·laboració entre l'ortodontista i el logopeda serà necessària en la majoria dels casos.

La Teràpia Miofuncional és la disciplina que s'encarrega de valorar i corregir les disfuncions orofaciales que poden interferir tant en la producció de la parla com sobre l'estructura de les dents, la mandíbula i la musculatura orofacial. Per tant, el logopeda que intervinga amb este tipus de pacients haurà d'estar format en Teràpia Miofuncional.

En els últims anys la formació i especialització del logopeda ha anat en augment, tenint en conte el nombre de cursos, màsters, treballs de fi de grau i de fi de màster, així com la producció d'articles especialitzats centrats en aquesta especialitat. Per un altre costat la interralación entre l'ortodòncia i la logopèdia no és nova (3) , i l'interés pels odontòlegs en la teràpia miofuncional també és creixent, prova d'això és l'augment del nombre de logopedes que col·laborem amb ortodocistas i l'augment del nombre de tallers, cursos i conferències destinats a ortodontistes centrats en la Teràpia Miofuncional.  

És molt possible que el fill de la persona que ens realitza la pregunta tinga algun component disfuncional que estiga afectant la seua oclusió dental. El meu consell és que porte al seu fill a un logopeda especialista en Teràpia Miofuncional i que li realitze una exploració. Si detecta alteracions miofuncionals que el seu ortodontista no és capaç de veure ni admetre, sincerament, canvie d'ortodontista.

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dr. Vicent Rosell Clari, Dr en Psicología y Logopeda,  col·legiat  número 46164. Universitat de València.

----------------- 

Referències en el text:

 (1) BORRÁS, S., & ROSELL, V. (2005). Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau llibres.

(2) AGUILAR, M., VILLAIZÁ, C., & NIETO, I. (2009). Frecuencia de hábitos orales, factor etiológico de maloclusiones en población escolar. Revista Latinoamericana de Ortodoncia y Odontopediatria Ortodoncia.

(3)  SEGOVIA, M. L. (1988). Interrelaciones entre la estomatología y la fonoaudiología. Buenos Aires: Panamericana.

 Foto 1. Deglución disfuncional o atípica.    degdis1                   

Foto 2. Clase III.

degat2

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

BORRÁS, S., & ROSELL, V. (2005). Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau llibres.

GONZÁLEZ, M. F., GUIDA, G., HERRERA, D., & QUIRÓS, O. (2012). Maloclusiones asociadas a: Hábito de succión digital, hábito de deglución infantil o atípica, hábito de respiración bucal, hábito de succión labial y hábito de postura. Revisión bibliográfica. Revista Latinoamericana de Ortodoncia y Odontopediatría.

ZAMBRANA, N. y DALVA, L. (1.998). Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona: Masson.

TRACTAMENT LOGOPÈDIC AMB APARELL?

La meua neboda de 8 anys té els incisius separats. En la revisió del dentista ens han dit que presenta un estímul constant al menjar i engolir que condiciona el desenvolupament de la seua boca negativament: al no recolzar la llengua en el paladar, la col·loca entre les seues dents al engolir. Li han recomanat un tractament d'ortopèdia i rehabilitació de la dentadura amb un aparell dental. Ens han recomanat acudir a un logopeda per a corregir la deglució i estabilitzar així el tractament. És possible el tractament logopèdic amb l'aparell ja ficat? En què consistix la seua intervenció?

La recomanació d'acudir a un logopeda que els han fet és correcta ja que la seua neboda presenta una deglució atípica o disfuncional relacionada amb la pressió constant que la llengua realitza cada vegada que necessita engolir simplement saliva, que es produïx en este cas sobre els incisius superiors, afavorint que estos se separen com ha succeït.

La finalitat de l'aparell dental serà ajudar a tancar l'espai existent entre els incisius i aconseguir una oclusió dentària que li permeta realitzar correctament la incisió (partició) i masticació dels aliments, però és necessari igualment que un logopeda especialitzat en Teràpia Orofacial i Miofuncional (l'objectiu del qual és previndre, avaluar, diagnosticar, educar i rehabilitar el desequilibri present en el sistema orofacial (1)) , l'avalue (2) i elabore un programa d'intervenció que tindrà com a finalitat equilibrar les funcions alterades com ocorre en este cas amb la deglució (3).

Per a això pot ser necessari treballar inicialment sobre la llengua i el paladar, concretament sobre la zona de les rugues palatines, ja que és en les mateixes, i no sobre les dents, on l'àpex de la llengua ha de recolzar-se i exercir pressió durant la deglució per a aconseguir, junt amb la resta del moviment lingual, espentar el bol alimentari i engolir-ho, estimulant igualment amb la dita pressió el creixement del paladar.

La utilització de plaques expansores de paladar, ressorts metàl·lics, caragols d'expansió, etc., que poden portar alguns aparells d'ortopèdia pot dificultar l'aprenentatge i l'automatització de la col·locació correcta de la llengua pel que, especialment per a aconseguir el primer, és recomanable que el paladar es trobe alliberat i és per això fonamental la coordinació entre el dentista i el logopeda. En molts d'estos casos pot ser recomanable una "intervenció tipus sandwich": tractament logopèdic previ a la col·locació de l'aparell- ortopèdia (combinada amb logopèdia segons el cas ja que és possible anar treballant a nivell sensitiu i motor sobre la llengua, els llabis o altres funcions orofacials alterades) -tractament logopèdic per a automatitzar la postura lingual adequada i evitar recidives una vegada resolt el problema a nivell d'oclusió dentària amb l'aparell.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana: 

 Mónica Bartuilli Pérez, logopeda col·legiada 28 / 0016. Psicóloga. Professora associada. Grau en Logopèdia. Universidad Complutense de Madrid.

 -----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

  • Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

  • Borrás Sanchís, S y Rosell Clarí, V. (Coord.) (2006): Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau Llibres.

  • Grandi, D. y Donato, G. (2008): terapia miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Lebón

  • Segovia, Mª.L. (1988). Interrelaciones entre la odontoestomatología y la fonoaudiología. La deglución atípica. 2ª edición. Buenos Aires: Panamericana.

 

Referències en el text:

 (1) Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

(2) Cervera, J.F. e Ygual, A. (2002). Guía para la evaluación de la Deglución atípica. Cuadernos de Audición y Lenguaje. (3): 57-65.

(3) Bigenzahn, W. (2004): Disfunciones Orofaciales en la Infancia. Diagnóstico, terapia miofuncional y logopedia. Barcelona: Ars Médica.