Archivo de la etiqueta: Disfonía

QUIN ÉS EL TRACTAMENT MÉS INDICAT PER ALS NÒDULS DE CORDES VOCALS?

Hola, sóc mestra, tinc 40 anys i em vaig operar de nòduls bilaterals en les cordes vocals. Vaig fer un repòs estricte de veu durant 15 dies. Quan he començat a parlar veig que tinc la veu molt pitjor que abans de l'operació. L'otorino em diu que tinc una lleugera soldadura en les cordes vocals, però que es passarà fent un ús normalitzat de la veu. Necessite rehabilitació logopèdica per a agilitzar la meua recuperació? Quins exercicis puc fer en estos moments?

Els nòduls vocals són una patologia molt comuna entre mestres i professors i només excepcionalment requerixen d'una intervenció quirúrgica.

El tractament dels nòduls vocals passa necessàriament per la reeducació vocal. Esta té per objectiu trencar el cercle del sobreesforç vocal. Qüestions que haurien de tindre's en compte durant les sessions de tractament logopèdic són: la verticalitat i l'eix corporal, la millora de la qualitat del tancament glòtic, la millora del gest vocal alterat i la millora dels paràmetres acústics i de les pautes d'higiene vocal.

En la majoria de casos, la intervenció logopèdica serà prou per a equilibrar els mecanismes alterats i facilitar la reabsorció de la lesió, sense necessitat de cirurgia.

Només en casos de nòduls fibrosos molt evolucionats en els que la logopèdia com a tractament únic es mostre insuficient o es prolongue molt en el temps, cal considerar la possibilitat d'un abordatge quirúrgic, que ha d'anar sempre acompanyat -tant abans com després- de logopèdia per a corregir els mecanismes responsables de l'aparició dels nòduls. La intervenció logopèdica postoperatòria tindrà per objectiu: facilitar l'adaptació al nou esquema corporal/vocal, millorar l'eficàcia del tancament glòtic i de l'activitat muscular de la laringe, potenciar l'ús de ressonadors i buscar la màxima eficàcia segons les necessitats vocals de cada pacient.

Un altre aspecte discutible en el present cas és el temps de repòs vocal. Normalment es prescriuen, en este tipus de cirurgies, entre 8 i 9 dies de repòs vocal absolut, després dels quals s'inicien les primeres sonoritzacions. Una prolongació del repòs vocal podria resultar contraproduent per a la correcta cicatrització.

L'empitjorament de la qualitat vocal després de la cirurgia de nòduls és rara. Podria explicar-se per algun procés postoperatori que haja pogut complicar la recuperació (com a refredat, abús vocal, tos, vòmits, etcètera) o per les complicacions posteriors: "la soldadura".

En tot cas, abans de poder determinar qual és el millor tractament hauríem de comptar amb un bon diagnostique que incloga imatges de videolaringoestroboscopia i puga indicar-nos si hi ha o no alteracions en l'onda mucosa, quin és l'estat de la cicatriu i determinar la presència o no de mecanismes de hipercinesis que hagen de ser corregits.

 

Per al Col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda col·legiada nº3258.

Universitat Ramon Llull i Fundació Universitaria del Bages

 

Bibliografia recomanada:

Enllaç extern: www.espaiveu.com/lesions

Bustos, I. (2013). Intervención logopédica en los trastornos de la voz. Barcelona: Paidotribó.

Heuillet-Martin, G., Garson-Bavard, H. i Legré, A. (2007). Une voix pour tous. Tomo 2. (3a ed.). Marseille: Solal.

EL MEU FILL AMB DISFONIA, POT CANTAR?

Tinc un xiquet d'11 anys. És molt aficionat a la música i disfruta enormement de l'activitat del cor escolar. Fa uns mesos va començar a tindre molèsties en la gola, vam ser a l'especialista i li ha diagnosticat una disfonia per reflux i li ha indicat un tractament. Hem consultat en el col·legi i ens han aconsellat que deixe l'activitat de cant. No obstant això, a un cosí seu li van recomanar cantar arran d'una operació per nòduls vocals. El meu fill preferiria assistir al cor totes les setmanes, però no sabem el que hem de fer.

En este tipus de disfonia l'origen de l'alteració no té res a veure amb un mal ús o abús vocal. Així que, en principi, no seria necessari abandonar el cor.

La disfonia per reflux faringolaríngeo és causada per un retrocés del contingut gàstric a la laringe, la faringe i al tracte aerodigestiu. Este retrocés provoca l'acidificació d'eixa zona, alterant la mucosa de les cordes vocals i causant disfonia. El tractament recomanat sol basar-se en mesures higiènic dietètiques i farmacològiques amb l'objectiu de reduir els episodis d'acidesa en la via aerodigestiva superiorment i especialment en cordes vocals.

Cantar no té per què comportar un major risc vocal, sempre que es faça de forma correcta. Les persones que patixen disfonia per reflux no requerixen de reeducació vocal. No obstant això, mentres dure la simptomatologia, és prudent recomanar un ús vocal moderat ja que el reflux faringolaringeo provoca un procés inflamatori de les cordes vocals, debilitant-les. Una vegada resolt clínicament el reflux faringolaríngeo i descartat que existisca una altra patologia de base en cordes vocals o una disfonia hipercinètica associada, res ha d'impedir el seu ús vocal en cant.

Al meu parer pot continuar cantant en el cor mentres estiga atent a les seues sensacions a nivell laringi. Si en algun moment té sensació de picor, dolor, molèstia o tensió, és recomanable parar i guardar repòs vocal, com a mesura preventiva. Simultàniament ha de seguir el tractament mèdic recomanat i estar atent a la seua evolució.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda col·legiada nº3258. Universitat Ramon Llull

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Ramírez, C. y Scola, B. (2013). Reflujo faringolaríngeo. En Cobeta, I.; Nuñez, F. y Fernández, S., Patología de la voz: Ponencia Oficial de la Sociedad Española de Otorrinolaringologia y Patología Cérvico-Facial. Marge Médica Books.

Ford, C.N. (2005). Evaluation and management of laryngopharyngeal reflux. Journal of the American Medical Association, vol. 294, no. 12, pp. 1534–1540, 2005

¿MI HIJO CON DISFONÍA, PUEDE CANTAR?

Tengo un niño de 11 años. Es muy aficionado a la música y disfruta enormemente de la actividad del coro escolar. Hace unos meses empezó a tener molestias en la garganta, fuimos al especialista y le ha diagnosticado una disfonía por reflujo y le ha indicado un tratamiento. Hemos consultado en el colegio y nos han aconsejado que deje la actividad de canto. Sin embargo, a un primo suyo le recomendaron cantar a raíz de una operación por nódulos vocales. Mi hijo preferiría asistir al coro todas las semanas, pero no sabemos lo que tenemos que hacer.

En este tipo de disfonía el origen de la alteración no tiene nada que ver con un mal uso o abuso vocal. Así que, en principio, no sería necesario abandonar el coro.

La disfonía por reflujo faringolaríngeo es causada por un retroceso del contenido gástrico a la laringe, la faringe y al tracto aerodigestivo. Este retroceso provoca la acidificación de esa zona, alterando la mucosa de las cuerdas vocales y causando disfonía. El tratamiento recomendado suele basarse en medidas higiénico dietéticas y farmacológicas con el objetivo de reducir los episodios de acidez en la vía aerodigestiva superior y especialmente en cuerdas vocales.

Cantar no tiene por qué conllevar un mayor riesgo vocal, siempre que se haga de forma correcta. Las personas que padecen disfonía por reflujo no requieren de reeducación vocal. Sin embargo, mientras dure la sintomatología, es prudente recomendar un uso vocal moderado ya que el reflujo faringolaringeo provoca un proceso inflamatorio de las cuerdas vocales, debilitándolas. Una vez resuelto clínicamente el reflujo faringolaríngeo  y descartado que exista otra patología de base en cuerdas vocales o una disfonía hipercinética asociada, nada debe impedir su uso vocal en canto.

En mi opinión puede seguir cantando en el coro mientras esté atento a sus sensaciones a nivel laríngeo. Si en algún momento tiene sensación de picor, dolor, molestia o tensión, es recomendable parar y guardar reposo vocal, como medida preventiva. Simultáneamente debe seguir el tratamiento médico recomendado y estar atento a su evolución.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana: 

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda colegiada nº3258. Universitat Ramon Llull

-----------------

Puede encontrar más información técnica sobre esto en los siguientes libros:

Ramírez, C. y Scola, B. (2013). Reflujo faringolaríngeo. En Cobeta, I.; Nuñez, F. y Fernández, S., Patología de la voz: Ponencia Oficial de la Sociedad Española de Otorrinolaringologia y Patología Cérvico-Facial. Marge Médica Books.

Ford, C.N. (2005). Evaluation and management of laryngopharyngeal reflux. Journal of the American Medical Association, vol. 294, no. 12, pp. 1534–1540, 2005

 

EL MEU FILL TÉ NÒDULS EN LES CORDES VOCALS

El meu fill té set anys i té nòduls en les cordes vocals. Va a logopèdia per a rehabilitació. La logopeda em diu que ha de fer exercicis a casa però al xiquet no li agrada i jo no estic segura de com he de corregir-se'ls. La meua pregunta és si és necessari fer estos exercicis o no.

Si la logopeda prescriu la realització d'uns exercicis, estos han de fer-se. La modificació d'uns hàbits motors no pot basar-se tan sols en les accions realitzades en la sessió de logopèdia, que habitualment duren entre 30 i 45 minuts una vegada per setmana. El cos necessita realitzar moltes vegades un nou gest per a incorporar-ho en el seu repertori i que siga més eficaç que l'antic i ho substituïsca. En els tractaments de veu és necessari exercitar els nous gestos i noves veus.

Però cal assegurar que el xiquet i els seus pares tenen tota la informació necessària per a realitzar-los de la manera més correcta possible i que s'entenguen com una activitat beneficiosa i agradable. Cal demanar a la logopeda que explique els motius i procediments per a fer bé els exercicis.

Al meu parer, l'ideal és que un xiquet de set anys prenga la responsabilitat dels exercicis a casa i que els pares ho observen com un joc i no com uns deures o, menys encara, com un castic.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dr. Josep M. Vila-Rovira, logopeda col·legiat nº08004. Universitat Ramon Llull

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

 Bustos, I. (2000): Trastornos de la voz en edad escolar. Málaga: Aljibe.

Vila, J. M. (2009) Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Madrid: Síntesis.