Archivo de la etiqueta: Hiperverbalidad

HIPERVERBALITAT EN LA SÍNDROME DE WILLIAMS

El meu cosí té la Síndrome de Williams, considerada com una de les malalties rares. És un xic molt simpàtic i es porta bé amb tot el món. El que em preocupa és que parla molt, sobretot sobre els temes que més li interessen, però quan jo parle amb ell veig que té dificultats per a seguir el que li dic. Com és possible que parlant tant parega comprendre'm tan poc?

La síndrome de Williams (SO) és una malaltia del neurodesenvolupament provocada per una microdelecció genètica en el cromosoma 7, que cursa amb discapacitat intel·lectual. Una característica pròpia de aquesta població és la seua hipersociabilitat. Són extravertits i amigables, excessivament sociables i sempre desitjosos d'agradar als altres. Aquesta sociabilitat constituïx, no obstant això, una limitació, perquè tendixen a mostrar empatia i establir interaccions socials amb persones desconegudes.

L'hipersociabilitat en esta síndrome es vincula directament amb l'hiperverbalitat que els caracteritza, encara que alguns estudis consideren que eixa "incontinencia verbal" indiscriminada pot obeir a un trastorn d'ansietat. Les persones amb SO solen obsessionar-se amb un tema (un cantant, màquines cementeres, trens, mapes, etc.) en el que perseveren, presenten arguments fixos i reiteratius, del que parlen constantment quan poden. Generalment, els interessos d'este grup poblacional són molt restringits.

La majoria de les persones amb SO presenten dificultats de caràcter pragmàtic, és a dir, tenen problemes a usar i comprendre el llenguatge en situacions d'interacció comunicativa. La forma en què ells transmeten els continguts, condicionen la seua adequada comprensió per part de l'interlocutor, atés que el seu discurs, fora del tema que els interessa obsessivament, sol ser incoherent, mal estructurat i poc rellevant. La verborrea que els caracteritza els impedix aplicar mecanismes de control que permeten mantindre un fil conductor conversacional, mantindre el tema i respectar els torns de parla. Els afectats pel SO tenen molt bones habilitats socials i la capacitat per a produir enunciats gramaticalment complexos, per lo qual inicien conversacions amb facilitat. No obstant això, en el curs de les mateixes presenten clares limitacions quant a la coherència i pertinència del seu discurs, així com en la comprensió del llenguatge, lo que resta funcionalitat comunicativa a la seua competència lingüística i a les seues habilitats pragmàtiques.

L'estudi dels aspectes gramaticals d'una llengua suposa tindre en compte processos de flexió verbal, concordança nominal, composició i derivació de les paraules, així com l'orde dels elements lingüístics en les oracions. El paper que juga la memòria a curt termini és molt important per al processament gramatical. La capacitat per a emmagatzemar unitats mínimes de la parla, com els morfemes gramaticals i les paraules relacionals (preposicions, conjuncions) està molt lligada a la competència gramatical. La comprensió i l'aprenentatge de construccions gramaticals complexes requerixen el manteniment dels elements lingüístics rellevants en la memòria a curt termini; esta memòria és deficitària en el SO i afecta la comprensió del llenguatge.

Respecte a la conversació, manifesten una baixa referencialitat comunicativa i una gran dependència de la conversació de l'interlocutor; no duen a terme un intercanvi fluid i efectiu, i aixó limita les seues bones habilitats socials conversacionals. Boten sovint d'un tema a un altre i no hi ha control temàtic, perquè tampoc s'arriba a desenvolupar; a penes es realitzen inferències i l'extracció de la informació rellevant no s'efectua correctament. Per tant, la competència comunicativa de les persones amb síndrome de Williams se situa en un nivell més pròxim a la seua capacitat cognitiva del que tradicionalment s'havia assenyalat.

 

 Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dra. Elena Garayzábal Heinze, logopeda col·legiada nº28/0114. Professora titular en la Universidad Autónoma de Madrid

-----------------

Pot trobar més informació en els següents llibres:

Garayzábal, E.; Fernández, M.; Diez-Itza, E. (2010): Guía de intervención logopédica en el Síndrome de Williams. Ed. Síntesis. Madrid.

Morris,.C.A.; Lenhoff, H.; Wang, P. (2006): Williams-Beuren Syndrome: Research, Evaluation and Treatment. John Hopkins. Baltimore.

Semel, E.; Rosner, S.R. (2003): Understanding Williams Syndrome. Behavioural patterns and Interventions. Lawrence Erlbaum Associates. Nueva York.