Archivo de la etiqueta: Presbiacusia

NUESTRO PADRE NO SE ADAPTA AL USO DEL AUDÍFONO

Nuestro padre ya tiene cierta edad y cada día oye peor. Nos pide que repitamos cada vez que le decimos algo y se queja mucho de que no nos entiende. Se ha comprado un audífono pero a penas lo utiliza porque dice que lo único que le hace es oírlo todo mucho más amplificado, resultándole desagradable y molesto, dado que no le ayuda a percibir las palabras con claridad sino en un volumen más elevado. Creemos que simplemente tiene que acostumbrarse a utilizarlo. ¿Podría un logopeda ayudarnos para que utilice su audífono?

Este es un problema muy corriente, al cual denominamos presbiacusia. La presbiacusia es la tercera enfermedad crónica más importante en las personas mayores y, si bien, al principio la discapacidad que genera no suele interferir en la vida cotidiana de las personas, poco a poco es cada vez más incapacitante, hasta el punto que asociada a la presbiacusia suele observarse en las personas mayores una marcada tendencia a la depresión, al aislamiento social e incluso cierto grado de demencia.

 Tradicionalmente la solución a esta pérdida auditiva pasaba por adaptar unos audífonos sin contemplar nada más. En los últimos años, se ha ido poniendo de manifiesto que la adaptación de unos audífonos sin que se lleve a cabo ningún tipo de rehabilitación auditiva y cognitiva no resuelve el problema. Todo lo contrario, frustra al usuario quien acaba abandonando los audífonos en un cajón.

Por este motivo, además de usar unos audífonos bien adaptados a las necesidades del paciente (exactamente como hacemos con unas gafas), es necesaria la intervención del logopeda para llevar a cabo ejercicios de rehabilitación auditiva que ayuden al paciente a descubrir de nuevo sonidos que tenía olvidados o, lo que es peor, mal registrados en su cerebro después de muchos años de oír mal. El logopeda, además, debe realizar ejercicios para mejorar la atención y la memoria de trabajo, ya que ésta es esencial para la comprensión del lenguaje y, finalmente, acompañar al paciente y asesorarlo en las nuevas sensaciones que experimentará durante las primeras semanas de usar sus audífonos.

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

 Dr. Jesús Valero García, logopeda, Colegiado nº 3437 (CLC). Universidad Ramón Llull de Barcelona

 

-----------------

Puede encontrar más información técnica sobre esto en los siguientes libros:

Abelló, P. (2010) Presbiacusia. Exploración e intervención. Barcelona:Elsevier.

Sweetow, R. i Palmer, C.V. (2005). Efficacy of individual auditory training in adults: a systematic review of the evidence. Journal of the American Academy of Audiology, 16, 494-504.
 
Valero-Garcia, J.; Bruna, O. & Signo, S. (2012) Envelliment i comunicació: interrelació entre els factors auditius, cognitius i emocionals. Revista  Aloma. 30 (1) 53-66

EL NOSTRE PARE NO S’ADAPTA A L’ÚS DE L’AUDIÒFON

El nostre pare ja té una certa edat i cada dia sent pitjor. Ens demana que repetim cada vegada que li diem quelcom i es queixa molt de que no ens entén. S'ha comprat un audiòfon però a penes ho utilitza perquè diu que l'única cosa que li fa és sentir-ho tot molt més amplificat, resultant-li desagradable i molest, atés que no li ajuda a percebre les paraules amb claredat sinó en un volum més elevat. Creiem que simplement ha d'acostumar-se a utilitzar-ho. Podria un logopeda ajudar-nos perquè utilitze el seu audiòfon?

Este és un problema molt corrent, al qual denominem presbiacusia. La presbiacusia és la tercera malaltia crònica més important en les persones majors i, si bé, al principi la discapacitat que genera no sol interferir en la vida quotidiana de les persones, a poc a poc és cada vegada més incapaciten-te, fins al punt que associada a la presbiacusia sol observar-se en les persones majors una marcada tendència a la depressió, a l'aïllament social i inclús un cert grau de demencia.

Tradicionalment la solució a esta pèrdua auditiva passava per adaptar uns audiòfons sense contemplar res més. En els últims anys, s'ha anat posant de manifest que l'adaptació d'uns audiòfons sense que es duga a terme cap tipus de rehabilitació auditiva i cognitiva no resol el problema. Tot al contrari, frustra l'usuari qui acaba abandonant els audiòfons en un calaix.

Per este motiu, a més d'usar uns audiòfons ben adaptats a les necessitats del pacient (exactament com fem amb unes ulleres), és necessària la intervenció del logopeda per a dur a terme exercicis de rehabilitació auditiva que ajuden al pacient a descobrir novament sons que tenia oblidats o, pitjor encara, mal registrats en el seu cervell després de molts anys de sentir malament. El logopeda, a més, ha de realitzar exercicis per a millorar l'atenció i la memòria de treball, ja que esta és essencial per a la comprensió del llenguatge i, finalment, acompanyar el pacient i assessorar-ho en les noves sensacions que experimentarà durant les primeres setmanes d'usar els seus audiòfons.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dr. Jesús Valero García, logopeda, Col·legiat nº 3437 (CLC). Universidad Ramón Llull de Barcelona

 

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Abelló, P. (2010) Presbiacusia. Exploración e intervención. Barcelona:Elsevier.

Sweetow, R. i Palmer, C.V. (2005). Efficacy of individual auditory training in adults: a systematic review of the evidence. Journal of the American Academy of Audiology, 16, 494-504.
 

Valero-Garcia, J.; Bruna, O. & Signo, S. (2012) Envelliment i comunicació: interrelació entre els factors auditius, cognitius i emocionals. Revista  Aloma. 30 (1) 53-66

MON PARE NO ES COMUNICA COM ABANS

Mon pare ja s'ha fet molt major. Afortunadament té salut i el cap li funciona prou bé. No obstant això, hem notat que no li és fàcil comunicar-se com abans. El neuròleg ens ha tranquil·litzat i ens ha dit que no és Alzheimer ni cap altra demència. Jo patisc perquè veig que em li costa parlar i fer-se entendre. Em fa la sensació que cada vegada s'aparta més de les seues amistats i dels seus néts perquè no ens entén o perquè parla molt lent. No ho sé explicar exactament. M'agradaria saber com puc ajudar-li i si un professional podria aportar quelcom o almenys tranquil·litzar-nos.

Entenem perfectament la seua preocupació atés que la comunicació i el llenguatge són aspectes molt importants en el ser humà.

Efectivament, tal com diu el neuròleg, és molt probable que son pare no estiga en un procés degeneratiu com la demència. No obstant això, la major part de les persones majors presenten en el llenguatge característiques "associades a l'edad", que tenen a veure amb el procés d'envelliment.

Li suggerim que contacte amb un logopeda com a professional especialista en trastorns de la comunicació i el llenguatge atés que, amb un tractament a mesura, podria millorar les capacitats de comunicació de son pare.

Quant al llenguatge, les persones majors solen presentar pèrdues sensorials com el dèficit auditiu (1) el que pot produir problemes en la comprensió oral, amb poca capacitat per a discriminar paraules, entendre l'interlocutor i identificar característiques acústiques dels fonemes. Es reduïx, per tant, la capacitat de comunicació en estes condicions.

Si es confirma la discapacitat auditiva, per mitjà d'una audiometría i es prescriu un audiòfon, la figura del logopeda serà imprescindible per a ajudar-li en l'adaptació a la pròtesi.

En l'envelliment normal, es produïx un deteriorament del llenguatge propi de l'edat (2) i que afecta la capacitat per a trobar les paraules inclús sabent-les (fenomen "punta de la llengua") Es fa difícil el maneig de frases llargues i amb estructures gramaticals complexes tant per a poder expressar-les com per a comprendre-les.

En els estudis amb adults majors s'ha comprovat que la incapacitat per a trobar els noms es deu no a la falta de vocabulari sinó per dificultat d'accedir a ell. Així mateix les dificultats en comprensió i expressió de frases i estructures lingüístiques complexes es deuen a una disminució en la capacitat de la memòria de treball (memòria instantània per a manejar informació necessària mentres resolem un problema). De fet tot el llenguatge complex, ja siguen frases, històries o textos, requerix uns processos cognitius d'atenció, control i organització que poden veure's alterats en els majors.

Fer un treball d'estimulació ben dissenyat pot millorar els rendiments lèxics (3) ajudant a reorganitzar els processos cognitius que necessiten de base el llenguatge i la comunicació.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dña. Núria Duaso Caldes, logopeda, Col·legiada nº 08-0321

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Abelló, P., Venegas, M.P., Gou, J. Valero, J, Rubio,I (2010) Presbiacusia. Exploración e intervención. Barcelona: Elsevier.

IMSERSO (2011) Libro blanco del envejecimiento activo. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Juncos O. (1998) Lenguaje y envejecimiento: Bases para la intervención. Barcelona: Mason 

Referències en el text:

(1) Cervera, T., Soler, M.J, Dasí, C., Ruíz, J.C. & Marco, A. (2007) Dificultades en la comprensión del habla rápida en oyentes mayores con pérdidas auditivas leves o moderadas. Acta Otorrinolaringológica Española, 58(4), 123-128

(2) Pereiro Rozas, A., Juncos, O. (2003) Relación entre cambios cognitivos y lenguaje narrativo en la vejez. En Psicotema, vol. 15, Oviedo, España

(3) Juncos O. (1994) Lenguaje y envejecimiento. Una aproximación cognitiva. Cognitiva 6, 198-211