Archivo de la etiqueta: SAAC

TÉ 10 MESOS I PORTA UN IMPLANTE COCLEAR

Al meu fill de 10 mesos li han posat un implante coclear. Estic un poc sorpresa perquè en alguns llocs em diuen que no ha de fer logopèdia, que l'implante li farà sentir i que això bastarà. No obstant això, altres persones em diuen que he de portar-ho a un centre d'estimulació i que després haurà d'anar a un col·legi amb suports en llengua de signes i en logopèdia. Per favor, podrien ajudar-me? Vivim en un poble molt xicotet i no ens és fàcil trobar respostes. La situació és molt angoixosa i pensem que hem de tindre tota la informació per a poder anticipar-nos als esdeveniments.

L'implante coclear li ajudarà a sentir perquè és una ajuda auditiva molt eficaç però no torna l'audició normal (la que es té quan no s'és sord) que permet identificar tots els sons i totes les paraules inclús sense veure al parlant i sense haver-les oïda mai abans (1). Per tant, els xiquets amb implante coclear necessiten una estimulació auditiva específica el més primerenca possible i un seguiment per a informar sobre els avanços auditius, la qualitat de la seua audició i si s'observa algun problema (2). Tota esta informació que proporciona el logopeda a l'equip d'implantació servix perquè ells realitzen les diferents programacions en l'implante al llarg de l'evolució del seu fill. Les sessions d'estimulació auditiva sol dur-se a terme en els centres d'atenció primerenca, on els logopedes treballen amb el xiquet i assessoren la família per a optimitzar l'audició i afavorir la comunicació i el desenrotllament natural del llenguatge.

Quant a la forma de comunicar-se, al posar un implante vol dir que en un principi s'ha optat per l'estimulació oral i que si tot funciona normalment és molt probable que el xiquet aprenga a parlar amb major facilitat. És molt freqüent que en els centres d'estimulació i en centres educatius on s'atén a estos xiquets des d'edats molt primerenques s'usen els signes manuals amb caràcter de comunicació augmentativa, és a dir, de suport perquè entenga millor o puga fer-se entendre fins que ho diga bé.

L'ús d'esta manera de comunicació que combina l'audició, el llenguatge oral i signes manuals, es denomina Comunicació Bimodal (significa "a través de dos modalitats") i es recomana per a les famílies en esta primera fase inicial fins que el xiquet entén i es fa entendre de forma prou fluida (3). També es recomana la Paraula Complementada, que ajuda per a una bona adquisició a través de la lectura labial dels fonemes (sons) de la parla. És un sistema que complementa la informació que el xiquet rep amb l'audició amb informació que rep per la vista, ja que els majors reforcen la seua pronunciació amb posicions de la mà que servixen per a fer més clara i menys ambigua la percepció a nivell de la lectura labial que els xiquets tenen dels sons que formen les paraules.

La filosofia en estes fases inicials és proporcionar el màxim d'ajudes (estimulació auditiva, comunicació eficaç, sistemes augmentatius com a signes o paraula complementada) i veure com evoluciona el xiquet (4). La majoria dels casos solen aconseguir una comunicació molt eficaç a través de la llengua oral que fa que les ajudes a la comunicació per part de l'interlocutor vagen disminuint a partir dels primers cursos de l'Educació Primària i en molt casos només s'usen en moments puntuals, per exemple per als dictats o en els actes multitudinaris. El treball realitzat en les primeres fases servix per a optimitzar el desenvolupament aprofitant uns moments crucials en què el seu cervell mostra màxima receptivitat.

Quant a l'escola és encara molt xicotet i cal viure el dia a dia. Plantejar-se xicotets objectius, que cal anar complint a poc a poc. Estos objectius es van programant conjuntament amb els logopedes. La seua evolució marcarà el tipus de suports que necessita. Molts xiquets amb implante, igual que altres que han tingut un desenvolupament del llenguatge lent, de majors necessiten reforçar els usos més exigents i sofisticats del llenguatge com a comprensió de textos expositius, la narració i la composició escrita (5).

 

Per al col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Adoración Juárez, logopeda y psicopedagoga, directora del Colegio Tres Olivos (Madrid)

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Juárez, A. Y Monfort, M. (2001). Algo que decir. Madrid: Entha Ediciones.

 

Referències en el text:

(1) Giezen, M. R., Escudero, P., & Baker, A. (2010). Use acoustic cues by children with cochlear implants. Journal Of Speech, Language, And Hearing Research, 53(6), 1440-1457. doi:10.1044/1092-4388(2010/09-0252)

(2) Sánchez, A. J., & Monfort, M. (2010). Niños con implantación coclear bilateral: variación en los resultados. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología,30 (3), 130-135.

(3) Giezen, M. R., Baker, A. E., & Escudero, P. (2014). Relationships between spoken word and sign processing in children with cochlear implants. Journal Of Deaf Studies And Deaf Education, 19(1), 107-125. doi:10.1093/deafed/ent040

(3) Higuero, H. y Juárez, A. (2004). Abordaje global y temprano en las sorderas infantiles. En Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva, Fiapas, Madrid 2004.

(5) Marschark, M., Rhoten, C., & Fabich, M. (2007). Effects of cochlear implants on children's reading and academic achievement. Journal Of Deaf Studies And Deaf Education, 12(3), 269-282. doi:10.1093/deafed/enm013

RECOMANEN AL MEU FILL L’ÚS D’UN SAAC LI AFECTARÀ L’HORA DE PARLAR COM ELS ALTRES XIQUETS?

El nostre fill de 24 mesos encara no parla, no pareix que tinga interés per comunicar-se i la família ens remarca que és molt poc sociable. És un xiquet molt bo que s'entreté només jugant, encara que a vegades té alguna que una altra rabinada quan li demanem quelcom que no vol. L'especialista ens ha dit que es troba en una fase en què encara és difícil concretar el diagnòstic entre TEA/TEL, però que sí ens recomana que el nostre fill comence a utilitzar un SAAC. Tenim por que l'ús d'un sistema de comunicació que no siga el normal (oral) puga fer que es torne peresós o retarde les seues possibilitats. Podria l'ús d'un SAAC reduir les seues possibilitats de parlar en un futur com els altres xiquets?

Un de les pors més comuns en l'ús dels Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació (SAAC) és precisament que puguen perjudicar el desenvolupament del llenguatge oral (1).  No obstant això l'evidència científica amb què comptem ens diu que l'ús de SAAC en xiquets en etapes primerenques, com el cas que es descriu, no sols no frena l'adquisició del llenguatge sinó que afavorix el seu desenvolupament.

Hi ha alguns "mites" respecte a l'ús dels SAAC, com este que es planteja, o el que s'haja de retardar el seu ús fins una determinada edat o quan hagen fracassat les estratègies dirigides al desenvolupament del llenguatge oral, però els investigadors coindicen a desmentir este tipus de mites i hi ha consens en què el xiquet ha de començar de forma primerenca a comunicar-se amb els recursos de què disposen i adquirir així capacitats no sols lingüístiques, sinó també socials i cognitives, que seran necessàries per al posterior desenvolupament.

Cal pensar que els xiquets comencen a comunicar-se a través de gestos, com assenyalar amb el dit, al voltant dels 8-9 mesos (2), i eixa serà la principal forma de comunicació que usarà el xiquet en esta etapa i a la que s'incorporaran posteriorment l'ús de les paraules. A més, pareix clar que la majoria dels xiquets amb trastorns del desenvolupament (p.e. Trastorns de l'Espectre de l'Autisme) processen molt millor la informació visual, especialment si esta és permanent, que la informació verbal. Açò fa que davant de la sospita de dificultats específiques en el llenguatge oral-verbal i una baixa intenció comunicativa, com les que es plantegen, les guies de bones pràctiques, com la publicada per Grup d'Estudi dels Trastorns de l'Espectre Autista de l'Institut de Salut Carlos III (3), recomanen començar intervenció logopèdica de forma primerenca que implique l'ús de SAAC. A més, com hem mencionat, comptem amb estudis, com el publicat al març de 2015 per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i l'equip Deletrea (4), que confirmen que l'ús de SAAC afavorix el desenvolupament del llenguatge oral.

No obstant és important remarcar que els principals objectius en estes primeres etapes en la intervenció logopèdica estaran especialment dirigits al desenvolupament d'habilitats d'interacció social, intenció comunicativa i increment d'actes comunicatius funcionals, és a dir, que el xiquet comunique ja siga amb llenguatge verbal, amb gestos o amb un altre tipus de símbols, i posteriorment, quan s'ha desenvolupat un repertori d'actes comunicatius i augmentat la freqüència d'estos, serà el moment d'avaluar la conveniència d'abordar altres aspectes com la forma i la modalitat de comunicació.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 D. José Antonio Calvo Expósito, logopeda col·legiat nº 28/0213  Profesor Asociado Departamento de Psicología, Grado en Logopedia Universidad de Castilla la Mancha. Logopeda Centro Alpadif-Rivas, Rivas Vaciamadrid, Madrid

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en les fonts següents:

GORTÁZAR P. (1995): "Jerarquización de objetivos para el inicio del desarrollo del lenguaje y la comunicación en personas con autismo y T.G.D". En VV. AA. (Ed.): LA ATENCIÓN A ALUMNOS CON NECESIDADES EDUCATIVAS GRAVES Y PERMANENTES. Pamplona: Gobierno de Navarra, Dto. de Educación, Cultura, Deporte y Juventud.

 

Referències en el text:

(1) Romski, M.A., & Sevcik, R.A. (2005). (ENLLAÇ EXTERN, tamany 751 KB) Early intervention and augmentative communication: Myths and realities. Infants and Young Children, 18, 174-185

 (2) Bates, E., with L. Benigni, I. Bretherton, L. Camaioni, & V. Volterra. (1979). The emergence of symbols: Cognition and communication in infancy. New York: Academic Press.

(3) Hernández JM, Artigas-Pallarés J, Martos-Pérez J, Palacios-Antón S, Fuentes-Biggi J, Belinchón-Carmona M, et al (Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista del Instituto de Salud Carlos III). (ENLLAÇ EXTERN, tamany 79,2 KB) Guía de buena práctica para la detección de los trastornos del espectro autista. Rev. Neurol. 2005; 41: 237-45

(4) (ENLLAÇ EXTERN, tamany 139 KB) M.S. Fortea-Sevilla, M.O. Escandell-Bermúdez, J.J. Castro-Sánchez, J. Martos-Pérez Desarrollo temprano del lenguaje en niños pequeños con trastorno del espectro autista mediante el uso de sistemas alternativos Rev. Neurol. 2015; 60: S31-S35

RECOMIENDAN A MI HIJO EL USO DE UN SAAC ¿LE AFECTARÁ A LA HORA DE HABLAR COMO LOS OTROS NIÑOS?

Nuestro hijo de 24 meses todavía no habla, no parece que tenga interés por comunicarse y la familia nos remarca que es muy poco sociable. Es un niño muy bueno que se entretiene solo jugando, aunque a veces tiene alguna que otra rabieta cuando le pedimos algo que no quiere. La especialista nos ha dicho que se encuentra en una fase en la que todavía es difícil concretar el diagnóstico entre TEA/TEL, pero que sí nos recomienda que nuestro hijo comience a utilizar un SAAC. Tenemos miedo de que el uso de un sistema de comunicación que no sea el normal (oral) pueda hacer que se vuelva perezoso o retrase sus posibilidades. ¿Podría el uso de un SAAC reducir sus posibilidades de hablar en un futuro como los otros niños?

Uno de los miedos más comunes en el uso de los Sistemas Alternativos y Aumentativos de Comunicación (SAAC) es precisamente que puedan perjudicar el desarrollo del lenguaje oral (1). Sin embargo la evidencia científica con la que contamos nos dice que el uso de SAAC en niños en etapas tempranas, como el caso que se describe, no solo no frena la adquisición del lenguaje sino que favorece su desarrollo.

Existen algunos “mitos” respecto al uso de los SAAC, como este que se plantea, o el que se deba retrasar su uso hasta una determinada edad o cuando hayan fracasado las estrategias dirigidas al desarrollo del lenguaje oral, pero los investigadores coindicen en desmentir este tipo de mitos y existe consenso en que el niño debe comenzar de forma temprana a comunicarse con los recursos de los que dispongan y adquirir así capacidades no solo lingüísticas, sino también sociales y cognitivas, que serán necesarias para el posterior desarrollo.

Hay que pensar que los niños comienzan a comunicarse a través de gestos, como señalar con el dedo, alrededor de los 8-9 meses (2), y esa será la principal forma de comunicación que usará el niño en esta etapa y a la que se incorporarán posteriormente el uso de las palabras. Además, parece claro que la mayoría de los niños con trastornos del desarrollo (p.e. Trastornos del Espectro del Autismo) procesan mucho mejor la información visual, especialmente si esta es permanente, que la información verbal. Esto hace que ante la sospecha de dificultades específicas en el lenguaje oral-verbal y una baja intención comunicativa, como las que se plantean, las guías de buenas prácticas, como la publicada por Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista del Instituto de Salud Carlos III (3), recomienden comenzar intervención logopédica de forma temprana que implique el uso de SAAC. Además, como hemos mencionado, contamos  con estudios, como el publicado en marzo de 2015 por la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria y el equipo Deletrea (4), que confirman que el uso de SAAC favorece el desarrollo del lenguaje oral.

No obstante es importante remarcar que los principales objetivos en estas primeras etapas en la intervención logopédica estarán especialmente dirigidos al desarrollo de habilidades de interacción social, intención comunicativa e incremento de actos comunicativos funcionales, es decir, que el niño comunique ya sea con lenguaje verbal, con gestos o con otro tipo de símbolos, y posteriormente, cuando se ha desarrollado un repertorio de actos comunicativos y aumentado la frecuencia de estos, será el momento de evaluar la conveniencia de abordar otros aspectos como la forma y la modalidad de comunicación.

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

 D. José Antonio Calvo Expósito, logopeda colegiado nº 28/0213  Profesor Asociado Departamento de Psicología, Grado en Logopedia Universidad de Castilla la Mancha. Logopeda Centro Alpadif-Rivas, Rivas Vaciamadrid, Madrid

-----------------

Puede encontrar más información técnica sobre esto en las siguientes fuentes:

GORTÁZAR P. (1995): (ENLACE EXTERNO)  "Jerarquización de objetivos para el inicio del desarrollo del lenguaje y la comunicación en personas con autismo y T.G.D". En VV. AA. (Ed.): LA ATENCIÓN A ALUMNOS CON NECESIDADES EDUCATIVAS GRAVES Y PERMANENTES. Pamplona: Gobierno de Navarra, Dto. de Educación, Cultura, Deporte y Juventud.

 

Referencias en el texto:

(1) Romski, M.A., & Sevcik, R.A. (2005). (ENLACE EXTERNO) Early intervention and augmentative communication: Myths and realities. Infants and Young Children, 18, 174-185

 (2) Bates, E., with L. Benigni, I. Bretherton, L. Camaioni, & V. Volterra. (1979). The emergence of symbols: Cognition and communication in infancy. New York: Academic Press.

(3) Hernández JM, Artigas-Pallarés J, Martos-Pérez J, Palacios-Antón S, Fuentes-Biggi J, Belinchón-Carmona M, et al (Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista del Instituto de Salud Carlos III). (ENLACE EXTERNO) Guía de buena práctica para la detección de los trastornos del espectro autista. Rev Neurol 2005; 41: 237-45

(4) (ENLACE EXTERNO) M.S. Fortea-Sevilla, M.O. Escandell-Bermúdez, J.J. Castro-Sánchez, J. Martos-Pérez Desarrollo temprano del lenguaje en niños pequeños con trastorno del espectro autista mediante el uso de sistemas alternativos Rev. Neurol. 2015; 60: S31-S35