nen amb la maneta en la boca

TÉ 10 MESOS I PORTA UN IMPLANTE COCLEAR

Al meu fill de 10 mesos li han posat un implante coclear. Estic un poc sorpresa perquè en alguns llocs em diuen que no ha de fer logopèdia, que l'implante li farà sentir i que això bastarà. No obstant això, altres persones em diuen que he de portar-ho a un centre d'estimulació i que després haurà d'anar a un col·legi amb suports en llengua de signes i en logopèdia. Per favor, podrien ajudar-me? Vivim en un poble molt xicotet i no ens és fàcil trobar respostes. La situació és molt angoixosa i pensem que hem de tindre tota la informació per a poder anticipar-nos als esdeveniments.

L'implante coclear li ajudarà a sentir perquè és una ajuda auditiva molt eficaç però no torna l'audició normal (la que es té quan no s'és sord) que permet identificar tots els sons i totes les paraules inclús sense veure al parlant i sense haver-les oïda mai abans (1). Per tant, els xiquets amb implante coclear necessiten una estimulació auditiva específica el més primerenca possible i un seguiment per a informar sobre els avanços auditius, la qualitat de la seua audició i si s'observa algun problema (2). Tota esta informació que proporciona el logopeda a l'equip d'implantació servix perquè ells realitzen les diferents programacions en l'implante al llarg de l'evolució del seu fill. Les sessions d'estimulació auditiva sol dur-se a terme en els centres d'atenció primerenca, on els logopedes treballen amb el xiquet i assessoren la família per a optimitzar l'audició i afavorir la comunicació i el desenrotllament natural del llenguatge.

Quant a la forma de comunicar-se, al posar un implante vol dir que en un principi s'ha optat per l'estimulació oral i que si tot funciona normalment és molt probable que el xiquet aprenga a parlar amb major facilitat. És molt freqüent que en els centres d'estimulació i en centres educatius on s'atén a estos xiquets des d'edats molt primerenques s'usen els signes manuals amb caràcter de comunicació augmentativa, és a dir, de suport perquè entenga millor o puga fer-se entendre fins que ho diga bé.

L'ús d'esta manera de comunicació que combina l'audició, el llenguatge oral i signes manuals, es denomina Comunicació Bimodal (significa "a través de dos modalitats") i es recomana per a les famílies en esta primera fase inicial fins que el xiquet entén i es fa entendre de forma prou fluida (3). També es recomana la Paraula Complementada, que ajuda per a una bona adquisició a través de la lectura labial dels fonemes (sons) de la parla. És un sistema que complementa la informació que el xiquet rep amb l'audició amb informació que rep per la vista, ja que els majors reforcen la seua pronunciació amb posicions de la mà que servixen per a fer més clara i menys ambigua la percepció a nivell de la lectura labial que els xiquets tenen dels sons que formen les paraules.

La filosofia en estes fases inicials és proporcionar el màxim d'ajudes (estimulació auditiva, comunicació eficaç, sistemes augmentatius com a signes o paraula complementada) i veure com evoluciona el xiquet (4). La majoria dels casos solen aconseguir una comunicació molt eficaç a través de la llengua oral que fa que les ajudes a la comunicació per part de l'interlocutor vagen disminuint a partir dels primers cursos de l'Educació Primària i en molt casos només s'usen en moments puntuals, per exemple per als dictats o en els actes multitudinaris. El treball realitzat en les primeres fases servix per a optimitzar el desenvolupament aprofitant uns moments crucials en què el seu cervell mostra màxima receptivitat.

Quant a l'escola és encara molt xicotet i cal viure el dia a dia. Plantejar-se xicotets objectius, que cal anar complint a poc a poc. Estos objectius es van programant conjuntament amb els logopedes. La seua evolució marcarà el tipus de suports que necessita. Molts xiquets amb implante, igual que altres que han tingut un desenvolupament del llenguatge lent, de majors necessiten reforçar els usos més exigents i sofisticats del llenguatge com a comprensió de textos expositius, la narració i la composició escrita (5).

 

Per al col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Adoración Juárez, logopeda y psicopedagoga, directora del Colegio Tres Olivos (Madrid)

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Juárez, A. Y Monfort, M. (2001). Algo que decir. Madrid: Entha Ediciones.

 

Referències en el text:

(1) Giezen, M. R., Escudero, P., & Baker, A. (2010). Use acoustic cues by children with cochlear implants. Journal Of Speech, Language, And Hearing Research, 53(6), 1440-1457. doi:10.1044/1092-4388(2010/09-0252)

(2) Sánchez, A. J., & Monfort, M. (2010). Niños con implantación coclear bilateral: variación en los resultados. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología,30 (3), 130-135.

(3) Giezen, M. R., Baker, A. E., & Escudero, P. (2014). Relationships between spoken word and sign processing in children with cochlear implants. Journal Of Deaf Studies And Deaf Education, 19(1), 107-125. doi:10.1093/deafed/ent040

(3) Higuero, H. y Juárez, A. (2004). Abordaje global y temprano en las sorderas infantiles. En Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva, Fiapas, Madrid 2004.

(5) Marschark, M., Rhoten, C., & Fabich, M. (2007). Effects of cochlear implants on children's reading and academic achievement. Journal Of Deaf Studies And Deaf Education, 12(3), 269-282. doi:10.1093/deafed/enm013

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *