Archivos de la categoría Nódulos

QUIN ÉS EL TRACTAMENT MÉS INDICAT PER ALS NÒDULS DE CORDES VOCALS?

Hola, sóc mestra, tinc 40 anys i em vaig operar de nòduls bilaterals en les cordes vocals. Vaig fer un repòs estricte de veu durant 15 dies. Quan he començat a parlar veig que tinc la veu molt pitjor que abans de l'operació. L'otorino em diu que tinc una lleugera soldadura en les cordes vocals, però que es passarà fent un ús normalitzat de la veu. Necessite rehabilitació logopèdica per a agilitzar la meua recuperació? Quins exercicis puc fer en estos moments?

Els nòduls vocals són una patologia molt comuna entre mestres i professors i només excepcionalment requerixen d'una intervenció quirúrgica.

El tractament dels nòduls vocals passa necessàriament per la reeducació vocal. Esta té per objectiu trencar el cercle del sobreesforç vocal. Qüestions que haurien de tindre's en compte durant les sessions de tractament logopèdic són: la verticalitat i l'eix corporal, la millora de la qualitat del tancament glòtic, la millora del gest vocal alterat i la millora dels paràmetres acústics i de les pautes d'higiene vocal.

En la majoria de casos, la intervenció logopèdica serà prou per a equilibrar els mecanismes alterats i facilitar la reabsorció de la lesió, sense necessitat de cirurgia.

Només en casos de nòduls fibrosos molt evolucionats en els que la logopèdia com a tractament únic es mostre insuficient o es prolongue molt en el temps, cal considerar la possibilitat d'un abordatge quirúrgic, que ha d'anar sempre acompanyat -tant abans com després- de logopèdia per a corregir els mecanismes responsables de l'aparició dels nòduls. La intervenció logopèdica postoperatòria tindrà per objectiu: facilitar l'adaptació al nou esquema corporal/vocal, millorar l'eficàcia del tancament glòtic i de l'activitat muscular de la laringe, potenciar l'ús de ressonadors i buscar la màxima eficàcia segons les necessitats vocals de cada pacient.

Un altre aspecte discutible en el present cas és el temps de repòs vocal. Normalment es prescriuen, en este tipus de cirurgies, entre 8 i 9 dies de repòs vocal absolut, després dels quals s'inicien les primeres sonoritzacions. Una prolongació del repòs vocal podria resultar contraproduent per a la correcta cicatrització.

L'empitjorament de la qualitat vocal després de la cirurgia de nòduls és rara. Podria explicar-se per algun procés postoperatori que haja pogut complicar la recuperació (com a refredat, abús vocal, tos, vòmits, etcètera) o per les complicacions posteriors: "la soldadura".

En tot cas, abans de poder determinar qual és el millor tractament hauríem de comptar amb un bon diagnostique que incloga imatges de videolaringoestroboscopia i puga indicar-nos si hi ha o no alteracions en l'onda mucosa, quin és l'estat de la cicatriu i determinar la presència o no de mecanismes de hipercinesis que hagen de ser corregits.

 

Per al Col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda col·legiada nº3258.

Universitat Ramon Llull i Fundació Universitaria del Bages

 

Bibliografia recomanada:

Enllaç extern: www.espaiveu.com/lesions

Bustos, I. (2013). Intervención logopédica en los trastornos de la voz. Barcelona: Paidotribó.

Heuillet-Martin, G., Garson-Bavard, H. i Legré, A. (2007). Une voix pour tous. Tomo 2. (3a ed.). Marseille: Solal.

¿CUÁL ES EL TRATAMIENTO MÁS INDICADO PARA LOS NÓDULOS DE CUERDAS VOCALES?

Hola, soy maestra, tengo 40 años y me operé de nódulos bilaterales en las cuerdas vocales. Hice un reposo estricto de voz durante 15 días. Cuando he empezado a hablar veo que tengo la voz mucho peor que antes de la operación. El otorrino me dice que tengo una ligera soldadura en las cuerdas vocales, pero que se pasará haciendo un uso normalizado de la voz. ¿Necesito rehabilitación logopédica para agilizar mi recuperación? ¿Qué ejercicios puedo hacer en estos momentos?

Los nódulos vocales son una patología muy común entre maestros y profesores y solo excepcionalmente requieren de una intervención quirúrgica.

El tratamiento de los nódulos vocales pasa necesariamente por la reeducación vocal. Esta tiene por objetivo romper el círculo del sobreesfuerzo vocal. Cuestiones que deberían tenerse en cuenta durante las sesiones de tratamiento logopédico son: la verticalidad y el eje corporal, la mejora de la calidad del cierre glótico, la mejora del gesto vocal alterado y la mejora de los parámetros acústicos y de las pautas de higiene vocal.

En la mayoría de casos, la intervención logopédica será suficiente para equilibrar los mecanismos alterados y facilitar la reabsorción de la lesión, sin necesidad de cirugía.

Solo en casos de nódulos fibrosos muy evolucionados en los que la logopedia como  tratamiento único se muestre insuficiente o se prolongue mucho en el tiempo, cabe considerar la posibilidad de un abordaje quirúrgico, que debe ir siempre acompañado –tanto antes como después– de logopedia para corregir los mecanismos responsables de la aparición de los nódulos. La intervención logopédica postoperatoria tendrá por objetivo: facilitar la adaptación al nuevo esquema corporal/vocal, mejorar la eficacia del cierre glótico y de la actividad muscular de la laringe, potenciar el uso de resonadores y buscar la máxima eficacia según las necesidades vocales de cada paciente.

Otro aspecto discutible en el presente caso es el tiempo de reposo vocal. Normalmente se prescriben, en este tipo de cirugías, entre 8 y 9 días de reposo vocal absoluto, después de los cuales se inician las primeras sonorizaciones. Una prolongación del reposo vocal podría resultar contraproducente para la correcta cicatrización.

 El empeoramiento de la calidad vocal después de la cirugía de nódulos es rara. Podría explicarse por algún proceso postoperatorio que haya podido complicar la recuperación (como catarro, abuso vocal, toses, vómitos, etcétera) o por las complicaciones posteriores: “la soldadura”.

En cualquier caso, antes de poder determinar cual es el mejor tratamiento deberíamos contar con un buen diagnostico que incluya imágenes de videolaringoestroboscopia y pueda indicarnos si hay o no alteraciones en la onda mucosa, cuál es el estado de la cicatriz y determinar la presencia o no de mecanismos de hipercinesis que deban ser corregidos.

 

Para el Colegio de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda colegiada nº3258.

Universitat Ramon Llull i Fundació Universitaria del Bages

 

Bibliografía recomendada:

Enllaç extern: www.espaiveu.com/lesions

Bustos, I. (2013). Intervención logopédica en los trastornos de la voz. Barcelona: Paidotribó.

Heuillet-Martin, G., Garson-Bavard, H. i Legré, A. (2007). Une voix pour tous. Tomo 2. (3a ed.). Marseille: Solal.

EL MEU FILL AMB DISFONIA, POT CANTAR?

Tinc un xiquet d'11 anys. És molt aficionat a la música i disfruta enormement de l'activitat del cor escolar. Fa uns mesos va començar a tindre molèsties en la gola, vam ser a l'especialista i li ha diagnosticat una disfonia per reflux i li ha indicat un tractament. Hem consultat en el col·legi i ens han aconsellat que deixe l'activitat de cant. No obstant això, a un cosí seu li van recomanar cantar arran d'una operació per nòduls vocals. El meu fill preferiria assistir al cor totes les setmanes, però no sabem el que hem de fer.

En este tipus de disfonia l'origen de l'alteració no té res a veure amb un mal ús o abús vocal. Així que, en principi, no seria necessari abandonar el cor.

La disfonia per reflux faringolaríngeo és causada per un retrocés del contingut gàstric a la laringe, la faringe i al tracte aerodigestiu. Este retrocés provoca l'acidificació d'eixa zona, alterant la mucosa de les cordes vocals i causant disfonia. El tractament recomanat sol basar-se en mesures higiènic dietètiques i farmacològiques amb l'objectiu de reduir els episodis d'acidesa en la via aerodigestiva superiorment i especialment en cordes vocals.

Cantar no té per què comportar un major risc vocal, sempre que es faça de forma correcta. Les persones que patixen disfonia per reflux no requerixen de reeducació vocal. No obstant això, mentres dure la simptomatologia, és prudent recomanar un ús vocal moderat ja que el reflux faringolaringeo provoca un procés inflamatori de les cordes vocals, debilitant-les. Una vegada resolt clínicament el reflux faringolaríngeo i descartat que existisca una altra patologia de base en cordes vocals o una disfonia hipercinètica associada, res ha d'impedir el seu ús vocal en cant.

Al meu parer pot continuar cantant en el cor mentres estiga atent a les seues sensacions a nivell laringi. Si en algun moment té sensació de picor, dolor, molèstia o tensió, és recomanable parar i guardar repòs vocal, com a mesura preventiva. Simultàniament ha de seguir el tractament mèdic recomanat i estar atent a la seua evolució.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

Dra. Laura González Sanvisens,  logopeda col·legiada nº3258. Universitat Ramon Llull

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

Ramírez, C. y Scola, B. (2013). Reflujo faringolaríngeo. En Cobeta, I.; Nuñez, F. y Fernández, S., Patología de la voz: Ponencia Oficial de la Sociedad Española de Otorrinolaringologia y Patología Cérvico-Facial. Marge Médica Books.

Ford, C.N. (2005). Evaluation and management of laryngopharyngeal reflux. Journal of the American Medical Association, vol. 294, no. 12, pp. 1534–1540, 2005

MI HIJO TIENE NÓDULOS EN LAS CUERDAS VOCALES

Mi hijo tiene siete años y tiene nódulos en las cuerdas vocales. Va a logopedia para rehabilitación. La logopeda me dice que tiene que hacer ejercicios en casa pero al niño no le gusta y yo no estoy segura de cómo debo corregírselos. Mi pregunta es si es necesario hacer estos ejercicios o no.

Si la logopeda prescribe la realización de unos ejercicios, estos deben hacerse. La modificación de unos hábitos motores no puede basarse tan solo en las acciones realizadas en la sesión de logopedia, que habitualmente duran entre 30 y 45 minutos una vez por semana. El cuerpo necesita realizar muchas veces un nuevo gesto para incorporarlo en su repertorio y que sea más eficaz que el antiguo y lo sustituya. En los tratamientos de  voz es necesario ejercitar los nuevos gestos y nuevas voces.

Pero hay que asegurar que el niño y sus padres tienen toda la información necesaria para realizarlos de la manera más correcta posible y que se entiendan como una actividad beneficiosa y  agradable. Hay que pedir a la logopeda que explique los motivos y procedimientos para hacer bien los ejercicios. 

En mi opinión, lo ideal es que un niño de siete años tome la responsabilidad de los ejercicios en casa y que los padres lo observen como un juego y no como unos deberes o, menos aún, como un castigo. 

 

Para el Colegio Oficial de Logopedas de la Comunitat Valenciana:

 Dr. Josep M. Vila-Rovira, logopeda colegiado nº08004. Universitat Ramon Llull

-----------------

Pueden encontrar más información sobre este tema en los siguientes libros:

Bustos, I. (2000): Trastornos de la voz en edad escolar. Málaga: Aljibe.

Vila, J. M. (2009) Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Madrid: Síntesis.

EL MEU FILL TÉ NÒDULS EN LES CORDES VOCALS

El meu fill té set anys i té nòduls en les cordes vocals. Va a logopèdia per a rehabilitació. La logopeda em diu que ha de fer exercicis a casa però al xiquet no li agrada i jo no estic segura de com he de corregir-se'ls. La meua pregunta és si és necessari fer estos exercicis o no.

Si la logopeda prescriu la realització d'uns exercicis, estos han de fer-se. La modificació d'uns hàbits motors no pot basar-se tan sols en les accions realitzades en la sessió de logopèdia, que habitualment duren entre 30 i 45 minuts una vegada per setmana. El cos necessita realitzar moltes vegades un nou gest per a incorporar-ho en el seu repertori i que siga més eficaç que l'antic i ho substituïsca. En els tractaments de veu és necessari exercitar els nous gestos i noves veus.

Però cal assegurar que el xiquet i els seus pares tenen tota la informació necessària per a realitzar-los de la manera més correcta possible i que s'entenguen com una activitat beneficiosa i agradable. Cal demanar a la logopeda que explique els motius i procediments per a fer bé els exercicis.

Al meu parer, l'ideal és que un xiquet de set anys prenga la responsabilitat dels exercicis a casa i que els pares ho observen com un joc i no com uns deures o, menys encara, com un castic.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dr. Josep M. Vila-Rovira, logopeda col·legiat nº08004. Universitat Ramon Llull

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els llibres següents:

 Bustos, I. (2000): Trastornos de la voz en edad escolar. Málaga: Aljibe.

Vila, J. M. (2009) Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Madrid: Síntesis.