Nena mira a la cámara con los ojos bien abiertos y una sonrisa muy simpática

TRACTAMENT LOGOPÈDIC AMB APARELL?

La meua neboda de 8 anys té els incisius separats. En la revisió del dentista ens han dit que presenta un estímul constant al menjar i engolir que condiciona el desenvolupament de la seua boca negativament: al no recolzar la llengua en el paladar, la col·loca entre les seues dents al engolir. Li han recomanat un tractament d'ortopèdia i rehabilitació de la dentadura amb un aparell dental. Ens han recomanat acudir a un logopeda per a corregir la deglució i estabilitzar així el tractament. És possible el tractament logopèdic amb l'aparell ja ficat? En què consistix la seua intervenció?

La recomanació d'acudir a un logopeda que els han fet és correcta ja que la seua neboda presenta una deglució atípica o disfuncional relacionada amb la pressió constant que la llengua realitza cada vegada que necessita engolir simplement saliva, que es produïx en este cas sobre els incisius superiors, afavorint que estos se separen com ha succeït.

La finalitat de l'aparell dental serà ajudar a tancar l'espai existent entre els incisius i aconseguir una oclusió dentària que li permeta realitzar correctament la incisió (partició) i masticació dels aliments, però és necessari igualment que un logopeda especialitzat en Teràpia Orofacial i Miofuncional (l'objectiu del qual és previndre, avaluar, diagnosticar, educar i rehabilitar el desequilibri present en el sistema orofacial (1)) , l'avalue (2) i elabore un programa d'intervenció que tindrà com a finalitat equilibrar les funcions alterades com ocorre en este cas amb la deglució (3).

Per a això pot ser necessari treballar inicialment sobre la llengua i el paladar, concretament sobre la zona de les rugues palatines, ja que és en les mateixes, i no sobre les dents, on l'àpex de la llengua ha de recolzar-se i exercir pressió durant la deglució per a aconseguir, junt amb la resta del moviment lingual, espentar el bol alimentari i engolir-ho, estimulant igualment amb la dita pressió el creixement del paladar.

La utilització de plaques expansores de paladar, ressorts metàl·lics, caragols d'expansió, etc., que poden portar alguns aparells d'ortopèdia pot dificultar l'aprenentatge i l'automatització de la col·locació correcta de la llengua pel que, especialment per a aconseguir el primer, és recomanable que el paladar es trobe alliberat i és per això fonamental la coordinació entre el dentista i el logopeda. En molts d'estos casos pot ser recomanable una "intervenció tipus sandwich": tractament logopèdic previ a la col·locació de l'aparell- ortopèdia (combinada amb logopèdia segons el cas ja que és possible anar treballant a nivell sensitiu i motor sobre la llengua, els llabis o altres funcions orofacials alterades) -tractament logopèdic per a automatitzar la postura lingual adequada i evitar recidives una vegada resolt el problema a nivell d'oclusió dentària amb l'aparell.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana: 

 Mónica Bartuilli Pérez, logopeda col·legiada 28 / 0016. Psicóloga. Professora associada. Grau en Logopèdia. Universidad Complutense de Madrid.

 -----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

  • Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

  • Borrás Sanchís, S y Rosell Clarí, V. (Coord.) (2006): Guía para la reeducación de la deglución atípica y trastornos asociados. Valencia: Nau Llibres.

  • Grandi, D. y Donato, G. (2008): terapia miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Lebón

  • Segovia, Mª.L. (1988). Interrelaciones entre la odontoestomatología y la fonoaudiología. La deglución atípica. 2ª edición. Buenos Aires: Panamericana.

 

Referències en el text:

 (1) Bartuilli, M. (coord.), Cabrera, P. y Periñán, M. (2007): Guía técnica de intervención logopédica. Terapia Miofuncional. Madrid: Síntesis.

(2) Cervera, J.F. e Ygual, A. (2002). Guía para la evaluación de la Deglución atípica. Cuadernos de Audición y Lenguaje. (3): 57-65.

(3) Bigenzahn, W. (2004): Disfunciones Orofaciales en la Infancia. Diagnóstico, terapia miofuncional y logopedia. Barcelona: Ars Médica.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *