Niño subiendo escaleras

TRASTORN DEL LLENGUATGE I ASSETJAMENT ESCOLAR

El meu fill de 9 anys va ser diagnosticat als 5 de Trastorn Específic del Llenguatge. Des de llavors ha acudit a logopèdia i ha evolucionat lentament. Actualment estic molt preocupada perquè intuïsc per la seua actitud i la seua conducta que alguns xiquets del seu col·legi tenen amb ell actituds que es podrien considerar menyspreu o inclús assetjament. Ell es comunica amb dificultat, a vegades pronuncia malament o fa girs de frases molt forçats. Algunes mares m'han dit que els seus fills es burlen perquè parla molt rar. No sé si açò és una conseqüència del TEL o de la forma de ser del meu fill. M'agradaria saber si açò passa a altres xiquets i qual haguera de ser la nostra actitud davant d'això.

Pel que comenta, és molt probable que, efectivament, el seu fill puga estar sent d'alguna forma víctima d'assetjament escolar. És una situació prou freqüent en xiquets amb TEL i amb altres trastorns del llenguatge, sent la incidència més accentuada a l'edat que té el seu fill. Els altres xiquets es burlen per la seua forma de parlar i el seu fill ho patix i ho pot manifestar amb tristesa, conductes d'aïllament i falta de motivació per a anar al col·legi, a més de poder presentar alguns problemes psicosomàtics, com a falta de gana, insomni i altres tipus de problemes.

De totes maneres, d'acord amb la seua pregunta, el problema no pareix, de moment, molt preocupant, però pot anar a més, per la qual cosa cal buscar les solucions possibles per a impedir-ho.

Jo li recomane que el seu logopeda contacte amb un psicòleg i que entre ambdós trobes llits per a frenar l'avanç. Solen ser efectives algunes mesures, com fer nous cercles d'amics, incrementar les seues habilitats socials i treballar la conducta prosocial (ajudar, compartir, ser amable...). També solen operar bé les xarrades d'algun professional a tot el grup de classe sobre este problema que, per desgràcia, és cada vegada més freqüent. Quan als xiquets se'ls explica el problema de l'assetjament i les conseqüències en la persona assetjada solen respondre de forma favorable.

També ha d'intervindre el seu professor o professora i estar d'alguna forma més present durant el temps lliure (esbarjo), ja que és en estos moments quan es produïxen més episodis de menyspreu i burla. A vegades el responsabilitzar-ho d'algunes tasques pròpies, com arreplegar els treballs de la resta dels companys, ajudar a organitzar grups de treball, etc., pot ser efectiu, encara que açò requerix gran col·laboració i discreció per part del professorat, perquè si el seu fill arriba a sospitar que açò es fa pel seu problema pot ser contraproduent.

No cal ni dir-ho que el suport i la comprensió familiar són de gran importància. A casa ha de sentir-se recolzat i reforçat, sense incidir massa en el seu rendiment acadèmic, intentant de totes les formes possibles elevar la seua autoestima i la seua confiança i creant un clima de diàleg en què el xic s'assenta segur.

Si el problema no se soluciona es pot pensar inclús en un canvi de col·legi, que li permetria fer nous amics i eixir d'esta espècie de cercle viciós.

Encara que, en general, les conductes d'assetjament solen disminuir a partir dels 12 anys, donada l'edat del seu fill li pot esperar una època roïna i cal buscar solucions i, sobretot, impedir que vaja a més.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dra. Elvira Mendoza Lara, psicòloga, logopeda col·legiada nº 29267

Catedràtica de Logopèdia jubilada de la Universidad de Granada

-----------------

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en les fonts següents:

(ENLACE EXTERNO) En la web www.savethechildren.es encontrará sugerencias para padres, maestros y para los propios niños.

López-Rubio, S., Fernández Parra, A., y Mendoza, E. (2010). Lenguaje y conducta: determinantes del fracaso académico y social. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 30 (3), 144-150.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *