persona que cruza en bicicleta un puente sobre el agua, visto desde perspectiva lateral

VEU DE XIQUET EN COS D’HOME

El meu marit té 43 anys. En una revisió mèdica anual li van dir que té veu de xiquet i que acudira a un logopeda. El metge diu que no té cap problema en la gola però que parla amb la veu d'abans de la muda. Sempre ha tingut una veu molt aguda i compte que de jove se li burlaven prou. De tant en tant la gent li confon per telèfon amb la nostra filla. Podrien dir-me què és el que li passa i si realment ha d'anar al logopeda?

La descripció que ens fa coincidix amb una alteració poc freqüent de la veu, denominada puberfonía o falset mutacional. Hi ha poques dades sobre la seua prevalença, però probablement no siga superior a un cas per cada 900.000 persones (1). Es definix com la persistència de la veu infantil en una persona que ja ha mudat la veu, sense que hi haja una causa orgànica que ho justifique. La literatura científica es limita a la descripció en hòmens i alguns autors dubten de la seua existència en dones. Les característiques més freqüents són: to habitual molt agut i bitonalitat -la persona pareix tindre dos veus, encara que no la use de forma totalment simètrica o compensada (2).

Tots canviem la veu durant la pubertat, encara que eixa muda de la veu és molt més notable en hòmens que en dones. La laringe creix de forma molt ràpida i les cordes vocals augmenten la seua dimensió. Eixos canvis fan descendir el to habitual amb què parlem. Es produïx en tres o quatre mesos i durant este temps és normal que hi haja una certa inestabilitat (bloquejos i galls) que desapareixen en poc de temps (3). El cervell, informat per l'audició i la propiocepción, tarda un temps a controlar la nova mobilitat de les cordes vocals. El xic s'acostuma a la seua nova veu greu que d'ara en avant formarà part de la seua identitat com a persona.

Ignorem la causa per la qual alguns barons mantenen la veu infantil una vegada han completat la seua maduració sexual i canviat la grandària de la seua laringe. El to agut es manté perquè les cordes vocals adopten una vibració del tipus falset, amb un baix quocient de tancament en els cicles d'obertura i tancament de les cordes vocals. La persona creu que eixa és la seua veu normal, encara que els altres la perceben com infantil. A vegades relaten que els ix una altra veu molt més greu que els sorprén i no acaben de controlar. Quan realitzen fonacions no culturals, com puga ser la rialla, la tos o el plor, apareix la veu greu. En algunes casos es donen complicacions de tipus psicològic, encara que la majoria dels barons que hem tractat no les tenien, com demostra la gran la rapidesa amb què es produïx el canvi en la veu davant de la intervenció adequada.

El tractament de primera opció és el logopèdic. El Dr. Jordi Perelló (4) afirmava que és una de les poques ocasions en què el logopeda pot "fer màgia", ja que és habitual que el pacient isca de la primera sessió amb una altra veu. Serà necessari objectivar la situació; mostrar-li els mesuraments acústics on s'evidencia el to sobre elevat i la seua relació amb l'edat premuda vocal; ajudar-li a controlar voluntàriament els dos tipus d'emissions; proporcionar-li retroalimentació modificada en la seua veu (a vegades basta sentir-la en gravacions) i informar-li de que pot usar la veu greu amb naturalitat. La majoria dels pacients que hem tractat, després d'uns primers moments de confusió i unes setmanes d'entrenament, es van habituar a la veu postmuda vocal sense cap tipus de dificultat. Alguns van relatar sensació de descans muscular, ja que el falset mutacional pot anar acompanyat de tensió en la musculatura laríngia.

Quan aquest quadre s'acompanya de complicacions de tipus psicològic es produïx una evident resistència al canvi. Altres vegades la veu de falset pot estar emmascarada per una ronquera persistent que li dóna una aparença de veu greu a pesar de produir-se per una vibració molt alta.

Si el metge otorinolaringòleg no aprecia cap alteració orgànica que puga derivar en un problema de salut, el seu marit pot triar lliurement si vol adoptar la veu que li correspondria per sexe i edat o mantindre una veu de falset que li dóna eixe aspecte característic. Un logopeda expert en veu podrà ajudar-li.

 

Per al Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana:

 Dr. José Francisco Cervera Mérida, logopeda, col·legiat nº 46121

----------------- 

Referències en el text:

 (1) Srikamakshi, K., & Balasubramanian, T. (2014). Mutational Falsetto: A Panoramic Consideration. Online Journal of Otolaryngology, 4(1)

 (2) Lim, J.-Y., Lim, S. E., Choi, S. H., Kim, J. H., Kim, K.-M., & Choi, H.-S. (2007). Clinical Characteristics and Voice Analysis of Patients With Mutational Dysphonia: Clinical Significance of Diplophonia and Closed Quotients. Journal of Voice, 21(1), 12–19

 (3) Cobeta, I., Núñez, F. Y Fernández, S. (2013). Alteraciones de la voz. Barcelona: Marge Médica Books

 (4) Perelló, J., & Miquel, J. A. S. (1980). Alteraciones de la voz. Barcelona: Editorial Científico-Médica.

 

Pot trobar més informació tècnica sobre açò en els textos següents:

  • Cobeta, I., Núñez, F. Y Fernández, S. (2013). Alteraciones de la voz. Barcelona: Marge Médica Books

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>